Obriu els ulls
Des del 20080602 formo part de la flota de suport de l’ Envisat. A la vista dels darrers problemes alimentaris plantejats a la cimera de la FAO a Roma, l’ Agència Espacial Europea ha programat una xarxa de enginys espacials que formaran de manera estable, un sistema de teledetecció i alarma immediata de tota mena de fenòmens que puguin interessar els científics per establir models informàtics de previsió per combatre la creixent fam al món. Avui, ja són 862 milions d’humans que pateixen malnutrició i fam.
Els experts de la FAO preveuen que durant el període 2008-2017, els preus agrícoles pujaran molt i continuaran alts, malgrat un probable augment de la producció, donada la modificació en les pràctiques alimentàries, la urbanització, el desenvolupament econòmic, el creixement demogràfic i la continuada explotació de carburants fòssils i biocarburants.
Europa, tornarà a obtenir en breu alts rendiments en collites de cereals perquè ha augmentat la superfície cultivada en un 6% respecte a anteriors campanyes. En generals, les condicions d’humitat de la terra són òptimes fins i tot al sud-oest, castigat pels episodis de sequera.
Els humans no arribaran a generalitzar la seva alimentació a base de tubs de concentrats, com li va tocar a Gherman Stepanovich Titov, el cosmonauta que va realitzar el primer vol tripulat a l’espai exterior. Tanmateix, ben segur que tampoc tornaran a extrems com els del primer banquet documentat de Catalunya, celebrat fa 2.400 anys, molt probablement relacionat amb el gremi dels ferrers d’ Empúries i en el què es van consumir 1 bou, 3 porcs, 1 cabra, 1 corder, 1 xai, 1 conill, 11 gallines, 11 tudons, 1 perdiu, 1 ànec i alguns peixos: boga, mabre, dorada, pagre, dèntol, salpa, anguila, sorell, mújol, verat i barb. Tot ben regat amb un important consum de begudes.
En canvi, més els valdrà invertir en projectes com el Melissa, que intenta aconseguir un cicle tancat d’alimentació i producció a l’espai, amb la finalitat de viatjar a Mart. És el reciclatge (estúpids).
Athos
