Qui té el cul llogat

no seu quan vol
No te posos en compromís
si vols viure en llibertat
a anar i vindre a voluntat
sense demanar permís
Desideri Lombarte. Sentències comentades. Col. Lo Trull. Ed. Ass. Cultural del Matarranya.

22 de jul. 2006

El segon dia

Per què "Antibalas"? Ja sabeu que és un grup musical. Era una manera fàcil i ràpida d'encapçalar el blog. A més, és un nom prou definitiu. Malgrada la meva condició humana, tinc a gala el rebuig de la violència. Sóc conscient que això és un engany, també, ja que els humans sempre sabem ser violents. Potser d'una manera bruta, a queixalades, grapejant el cos de l'adversari, guturals, com ens és donat des de l'origen de l'espècie. Potser d'una manera més subtil, mitjançant les eines que la intel.ligència fabrica, siguin armes de matar (de defensa, en diem, pecadors), siguin pactes i confabulacions amb altres humans contra tercers. En definitiva, per molt pacífics que siguem, ens és difícil defugir la condició d'espècie supervivent, adaptable, depredadora, autorreguladora; si fins itot per demanar la pau hem de cridar i tallar carrers! En canvi, els humans també solem ser uns grans covards, imagino que fruit de les mateixes coses que ens fan ser tan extremadament violents. En fi, suposo que la dotació d'intel.ligència encara ens supera en la nostra condició animal.

Llavors, trio Antibalas en homenatge al grup americà que duu el mateix nom i en homenatge també a la intel.ligència que hauríem de perseguir assolir.

A nit, vaig veure un reportatge sobre les bandes armades de Medellín, Colombia. Dues coses em van cridar l'atenció: L'extrema joventut dels integrants i de tot l'entorn, d'una banda i, per altra banda, l'estadi en què aquest grup humà resideix: analfabetisme, descontrol de natalitat, armes, droga, diners, desocupació, pobresa.... Per un instant, el Londres de Dickens va venir-me al cap; i el Nova York de la Fundació; i el París de la Comuna,; i les masses pre-botxeviques i, en fi, certes reflexions sobre el perquè de la revolució i el què de la revolució: La guerra entre rics i pobres, la guerra a la fam.

Parlant de fam.

Sembla ser que sobre el 2050 sofrirem un fort augment de la calor. Unc científics ja n'experimenten els efectes d'aquesta possibilitat. Diuen que cada grau d'augment equival a traslladar simbòlicament uns 200 quilòmetres al sud la notra ciutat. si això és així, aviat farem cap tots al centre de la terra d'en Juli Verne! Fora bromes, el que això reflecteix i ja ara mateix és el canvi social mundial i que encara ens resistim a acceptar. Els ciutadans del sud (bé, els humans del sud, que la condició de ciutadans encara els la racanejem) ja pujen cap a llocs més fresquets, a banda de que vinguin per millorar llurs expectatives, per sobreviure, vaja. Jo em pregunto, si nosaltres, ciutadans (nosaltres sí) del Primer Món actual, arribem a patir tanta calor com ara fa al Sahara, independentment de les condicions econòmiques de la nostra zona, jo em pregunto, no mirarem de traslladar-nos a viura a llocs de clima més suau? Llavors, perquè els neguem la possibilitat als altres humans? Ah! són una altra tribu; Ah! és el domini dels territoris de caçera; Ah! és la conservació del clan, el control de les femelles!

Uns científics alemanys volem clonar un neanderthal a partir de les mostres de l'ADN que se'n conserven, per allò de aprendre més d'aquella altra espècie humana que fa tant va conviure amb l'homo sàpiens. Jo crec que, vist el desenvolupament de l'homo sàpiens, no som gens lluny d'aquella primera època i no devem ser gaire diferents, tret de la moda. D'altra banda, crec que ho fan per allò de que el vell neanderthal era el primitiu europeu, que se sàpiga i deu ser allò que els ve de raça, el fons de la investigació.

I bé, avui tindrem una tanda més de conflicte semita. Francament, no sé perquè ens esglaiem tant. Si obrim una mica més el prisma, solament difereix d'altres conflictes (hutus i tutsis, per exemple; serbis i bosnis, etc) en l'armament atòmic dels jueus. Contràriament a moltes veus, jo no penso que Europa sigui hipòcrita; el que sí penso és que Europa paga molt una guerra que no és la seva: A nosaltres, en especials els continentals (UK veurà ella mateixa), els jueus ja ens han costat prou i els palestins, també. Si tots els diners ficats allà i automàticament fusos, en corrupció o a cop de bomba, els haguèssim invertit al nostr sòl, millor ens aniría. Prou de invertir en males empreses: Orient Mitjà, mentre EUA no canvïi, no val la pena ni un ral. Aquesta és per a mí, la hipocresia, la de pagar per uns altres. Europa és un continent social, doncs vinga, feina i més social democràcia.

Stop.

Tortosa, la meva ciutat (o jo un ciutadà d'ella), ha entrat al segle setze a cop de trabuc, per onzena vegada consecutiva. Jo, és que vaig marxar a la platga, ho confeso. Sóc una mica disident, sobretot de les clatellades dels xiringuitos que res tenen a veure amb el segle setze. A més, fa massa calor per als ostentosos vestits d'època. Si més no, estic segur que avui farem una immersió a la festa. Us hi convido. Total, és la gent qui fa les coses bones o dolentes. Voslatres mateixos.