Foto de Cristina Balcells
OnaCom cada any, la canícula ens embafa des de bona hora. Com cada any, planyem
l'estiu que ens estova després de mesos d' anhel. No corren bons temps per esperar dies de lleure. Tanmateix, les carreteres són plenes de vehicles apressats enfilant el seu destí... tot i que per molts solament és voltar i voltar sense anar enlloc. Les companyies de baix preu rategen el tracte per fer servir aeroports públics de segona fila. El combustible puja sense que ja li fem cas, ressignats al peatge. El ritme de la vida! I en canvi, no sempre sabem donar-li al cos el què de veritat demana. Ens entenem a natros mateixos? Culebrejar a flor d' aigua i rellisar pel besllum d' una bona mar o d' un bon llac o piscina de barri. Bronzejar-nos a l'airet de la mar o la muntanya. Abandonar-nos als sentits elementals i apropar-nos a la matèria que som, aigua i soldor, per uns pocs dies abans les tronades d'estiu no ens recordin que tot lo bo s'acaba i que qui gemega, ja ha rebut. Xalem de l' ona, doncs. Fiquem-nos a bon remull.
Brillo, brillo!
En una estona, m' atansaré a la inauguració d' una exposició en què vells amics meus participen amb una mostra del seu art. Un amb quatre fotos, l' altre amb poemes visuals... Allò que saben fer millor i que, segurament, no fan tan sovint ni tan a fons com voldrien perquè d' artista no s' hi pot viure. Almenys ells, que han de tirar mà d' oficis i d' estudis com la majoria dels mortals. Artistes mortals. Serà interessant veure què els surt de dins, al cap dels anys, rodats pel terra de la vida anònima, fets a base del tracte planer i el contacte amb el carrer i la gent, no les personalitats ni els grans moviments artístics i avanguardes... Serà divertit trobar-nos plegats fent nou vernissatge, passat l' equador. I mentrestant, la mostra d' una amiga llunyana...
http://gallery.me.com/cristinabalcells#100242
http://gallery.me.com/cristinabalcells#100127
Comunitat virtual
En plena tarda d'abril que ja anuncia la bonança de l'estiu, m'afanyo amb els deures del curs virtual que estic fent, perquè demà s'acaba el plaç i si no és a casa, no tinc manera d'escometre.
Sí que preferiria marxar a córrer una estona i gaudir una mica del bon temps, després de les hores d' oficina, però no podrà ser. Tots els mals fossin com aquest!
Acabo d' enllaçar els blogs (o blocs) dels meus companys de curs. És un curs d' aproximació a les tecnologies de la informació i val a dir que, malgrat ser com som treballadors públics amb la possibilitat d' evitar folgadament la fractura social tecnològica, encara ens trobem al breçol en l'ús i coneixement de les eines. Crec que no acabem d'adonar-nos del privilegi que tenim gràcies a l' empresa pública, del profit personal que en podem treure, a banda de l' obligada millora en el servei públic que això ens ha de permetre. No entro a valorar les fites que cadascú fica a la seva intimitat, però l' entorn de les modernes tecnologies ens porta cap a un nou paisatge i una nova escala de valors en el tractament de tot això. Ara, solament deso aquest comentari en reconeixement a la tasca de l' Aula Virtual de l' EAPC, que acabarà assumint molt més pes en la formació continuada dels treballadors públics en poc temps, i també el deso en reconeixement als meus companys que, amb més o menys coneixements de les TIC, amb més o menys resistències, tots plegats som aquí, en línia, vull pensar que amb una ferma voluntat de millora i progrés. Ànims, blocaires!
Diumenge matí, no gaire de matí, vam marxar a fer cames pel Port, com venim fent fa una temporada cap aquí. Això de fer excursions pel Port, és una cosa que al llarg de la vida va i ve, sense gaire doctrina. És sortir pel plaer de fer els camins del bosc. Tornar a enfilar velles rutes; veure en quin estat romanen i comprovar de vegades que algú malda per conservar-les molt bé; altres se perden i la malesa les engull. En general, solen estar marcades i jo diria que el nivell de senyalització és bo. Malgrat les excepcions que mai poden mancar: no cal fer mala sang! De tota manera, una curosa conservació dels senders i una millora continuada de la senyalització són la millor eina per tenir els Ports controlats i al mateix temps oberts a tota mena d'excursionistes. Els pobles de l'entorn, amb Tortosa al cap, hauran d' invertir clarament en el seu entorn natural; per pròpia millora de la qualitat de vida dels veins, per potenciar l'atractiu del lloc als visitants, per conservació del medi natural. Els boscos del Port són plens de llenya seca, un perill per la propera campanya estival. Les pistes forestals i camins pels vehicles rodats necessiten una clara millora i control. Els senders de muntanya, control de senyalitzacions amateurs i millora de l' oficial, molt mancada d' informació i de vegades de material senyalitzador.
El Museu de l' Ebre
A la pota esquerra del pont del Mil·lenari, hi ha el Museu de l' Ebre. avui s' hi pot veure una mostra de l' obra d' en Pep Casals, així com una exposició sobre el riu i la gent del riu al llarg de la Història.
Just quan fa pocs dies s' ha inaugurat al costat mateix l' aparcament d'autocaravanes, just quan es pren cura de les zones ajardinades de la pota del pont i es fan treballs tot al llarg del passeig de ribera, el visitant que com jo s' acosti al Museu de l'Ebre, s' adonarà que aquell lloc està necessitat d' una rentada de cara.
La pota del pont ja no és aquell indret amagat i perdut entre la malesa del bosc de ribera i els canyars, on s' hi arribava fent girigonses. Ara és un lloc clar, urbanitzat, que en breu serà igual que la plaça Cabrera o Barcelona.
Tot el pany de paret que representa la façana del Museu de l' ebre necessita un concurs urgent d' idees i l' aplicació de l' Ajuntament en la seva posada en valor. Per no parlar de l' interior del Museu, on també cal una inversió de tecnologia i material per fer-ne una sala digna. Ja es prou el sofriment del bum-bum automobilístic a sobre, com per no poder disposar d' una instal·lació pròpia del segle i la modernitat de què ens ufanem. A més, crec que una parada de bus no li sobraria, per allò de facilitar l' arribada del públic.
