Perseides
La matinada 20080812 he enregistrat una de les més clares visions sobre les típiques pluges estivals de meteorits sobre la Terra, les anomenades Perseides. Les esteles dels meteorits que freguen la Terra com pedres botant sobre l’aigua, són llargues i acolorides, i pels observadors humans són un bell espectacle, un fabulós castell de focs d’artifici que resumeix en un acte còsmic el mes per excel·lència de festa major.
A Les Terres de l’ Ebre, els alcaldes aprofiten les entrevistes de festes per difondre la seva gestió. Els programes es carreguen de festivals i d’actes de bous; fins i tot hi ha qui treu un bou reivindicatiu!
El particular capítol mitològic d’agost d’ enguany de l’ Ebre inclou de fons la creació de la vegueria, la reorganització territorial que suposarà l’ impuls polític i administratiu necessari per situar-se al circuït del segle XXI. Els esforços realitzats queden en ridícul front les mancances estructurals que s’eternitzen. Tanmateix, les bales de retrets que els rivals polítics es tiren sobre el gruix del capítol d’obres, oculten darrera el fum la manca de consens sobre el destí d’aquesta terra. La naturalesa i la geografia fan de l’ Ebre font d’energia i nexe logístic indiscutible, i per a totes dues, centre d’investigació.
Malgrat això, la instal·lació de parcs eòlics, fotovoltaics o fins i tot el magatzem temporal centralitzat de residus nuclears, sembla decidir-se en funció del benefici econòmic immediat que substituiria els ingressos tributaris, ara decaiguts, provinents de la construcció i tant lligats a les urbanitzacions turístiques que desdibuixen el mapa com ho han fet ja amb el perfil de la costa.
L’ Ebre no necessita d’aquestes actituds. Potser els ebrencs disfrutaran més de moltes Perseides si prenen una certa distància irònica sobre projectes que són focs d’encenalls i deixen volar la fantasia perquè, com deia Italo Calvino, la fantasia és un lloc on plou i l’ Ebre necessita una bona pluja d’idees.
Athos
