Encara de matinada, començo l'artifici. Per esme, sense ànsia. Avui també serà un dia xofogós. Per animar-me, engego els "Turntables on the Hudson", que són music de la vora d'un altre riu, un gran riu d'un continent on tot ha de ser gran. De riu a riu i perque se m'endú el corrent, faig jo, com al joc de l'oca. Engego a rodar aquest blog, a veure on va. Li he clavat el titol d'un grup de musica, després de l'habitual grapejada de llibres en busca d'un joc de paraules al vol o d'una frase memorable. Res, tan de matinada. Són tàctiques clàssiques. Deixo caure els dits pel teclat, calentant l'enginy: No sé a quina hora visita la inspiració; tampoc he quedat amb la regla gramatical. Les esperes, sempre són llargues. Sobretot si et toca dret i apretat en cúa. Cavilo i cavilo a què puc dedicar aquest preciós espai que goso obrir per compartir. Treball en equip, assertivitat, empatia... Són les paraules del dia, les que em venen al cap. Però quines són les que jo vull? Passejant per altres indrets he vist que la gent publica notícies, comentaris sobre noticies, editorials sobre noticies, rèpliques i fins i tot hi ha qui publica coses de les arts. Jo, em penso que de moment solament parlo sol. Rondino. Bé, el remuc és el primer pas ans de la paraula; qui sap si després s'encadenarà un pensament i d'aquest en sorgirà una idea i aquesta sí és una bona cosa a compartir. Una idea. Pluja d'idees en plena sequera. Rius escolats, pantans xuclats... Si és que fa un sol que bada les pedres, sempre s'ha dit. Ja no vull ni dir el que fem les persones; bé, els humans, que de persones... Caldria escarbar molt de genoma i si no us ho creieu, a la vista està la qualitat seminal d'avui en dia (avu en dia, perque s'investiga, que abans vès a saber).Fem un alto. He titllat aquest monòleg de cròquis. De què? Quin paisatge als peus, quina ruta, quin món s'obre allà vaig? Voilà Italo Calvino amb el seu llibre "Si una nit d'hivern un viatger". Grapillem la taula de l'index:- Si una nit d'hivern un viatger
- Fora del poblat de Malbork
- Treient el cap des de l'abrupta costa
- Sense tèmer el vent ni el vertígen
- Mira cap a baix on l'ombra es fa densa
- En una xarxa de linees que s'entrellaçen
- En una xarxa de linees que s'intersequen
- Sobre l'estora de fulles il.luminades per la lluna
- Al voltant d'una fosa buida
- Quina història espera la seva fi allà sota?
Quina història? Se m'acut que podria encetar un guinet. D'entrada, una petita sinòpsi; després, un esquema dels blocs, oberts, res d'un guió de ferro com els dels anys trenta; tampoc tant obert com els psicodèlics dels setanta i vuitanta que acabaven molts en pura bromera. No, res de bromera, que la sal ja en fa prou.
Bé, avui, pujaré a La Foradada. És un bon mirador per trobar una idea. De passada, revises l'actualitat de l'Ebre. Avui, l'actualitat i la fantasía del passat, amb la representació tortosina del XVI. Per cert, crec que perd pistonada.
