Al tall de les notícies que ens arriben de l'arxipèlag canari, l'allau humana des d'Africa no s'atura. A les oficines diplomàtiques desempolsen vells projectes d'ajut, d'inversió, d'actuació sobre el continent. Difícil d'empomar, avui en dia. Tenim un continent famolenc, expoliat, massacrat, on cap empresa amb dos dits de front intenta invertir donades les nefastes condicions de desenvolupament. Allà solament prosperen els senyors de la guerra, els contrabandistes de matèries primeres i materials preciosos, els majoristes de vehicles 4x4 i de motors d'embarcacions, aptes per a caiucs, pasteres i llançaderes de haixix.
Cada cop que veig un jove africà, en especial si és subsaharià, no puc deixar de pensar en els nens soldats. Imagineu, nens obligats a matari morir, obligats a drogar-se i prostituïr-se, que un bon dia salpen cap a Europa; però a Europa no hi ha oportunitats. Què haurà de fer aquesta joventut? Són fills de la furia.
Europa envelleix, avui, no tan placidament com pensava fer-ho, segurament ara fa vint o trenta anys. Tanseval. Europa, a glops de sang, s'ha regenerat en el continent més avançat socialment. és cert que ara no mana més que els nordamericans o que els petits jueus i que en canvi, rep tot el menyspreu possible pel seu benestar.
Jo crido a aixecar la cara. Europa ha de sentir orgull del seu benestar i de la possibilitat que dóna de mantenir-lo i d'augmentar-lo. Europa també, fins no fa més de 60 anys, és filla de la furia. Nosaltres sabem com cau un continent sencer i com s'aixeca. Això és el que millor podem ensenyar els africans, que rondinen perduts sota el Sahara. Sí, els europeus hem explotat i encara explotem el món; però no som mai els únics. Ni els pitjors.
Cap continent com Europa ha experimentat fòrmules polítiques que persegueixin el benestar social de la majoria de la població; de vegades, a costa de grans sacrificis; de vegades, fracassant. Però Europa mai deixa d'intentar-ho. És això el que hem de fer per Africa: Ajudar-los a ser africans. A crear Africa.
Hi ha el perill,en aquell continent, que s'acabi convertint en un immens parc natural, al voltant del qual es creïn les residències per a rics i d'on s'extrau la població humana autòctona per amuntegar-la en suburbis de ciutats de fang, enmig les deixalles i sense cap possibilitat de vida.
