L’aigua promesa
Inici de la sessió de neteja de les unitats de memòria corresponents a l’òrbita 20080502. Avaluo les inclusions referents al planeta nan Ceres, situat al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter, a 2,8 unitats astronòmiques de distància del Sol. Després de la caiguda de Plutó de la categoria planetària, els científics terrícoles tornen a prendre en consideració Ceres i el qualifiquen com a planeta embrionari. L’ interès rau en la possibilitat que Ceres contingui 5 vegades més aigua dolça que els 41 mil milions de quilòmetres cúbics de la Terra. Aquesta idea va impulsar la NASA a llançar la missió Dawn el proppassat 27 de setembre de 2007, amb el càlcul d’orbitar Ceres el 2015.
La natura és encara essencial per la humanitat. De tal manera, que la degradació i sobreexplotació dels recursos naturals han estat la causa de la desaparició de civilitzacions com la sumèria i la maia. La petjada ecològica humana és alta, sovint irresponsable. Les infraestructures de transport d’aliments i energies són claus en la qualitat de vida humana, però perjudiquen greument l’entorn natural del qual es nodreixen. Els humans han de transformar el metabolisme lineal de la ciutat, que converteix els recursos en residus, en un metabolisme circular que recicla tot, en especial l’aigua. Les ciutats depenen d’uns ecosistemes que encara espolien sense aturador.
Ara, a Catalunya es disputen l’ Ebre perquè malgrat tres anys seguits de sequera no han anticipat solucions de gestió sostenible que permeti encarar els problemes ambientals provocats pels habitants urbans, que són la majoria.
Aflora entre els dirigents el cofoisme d’uns contra el desassossec d’altres per l’aplicació urgent de mesures desproporcionades i conflictives que trenquen la promesa de mai més un govern transvasista. Els reclams entre els socis de govern a un col·laboracionisme conjuntural no basten per callar la desafecció per uns plans B, tant més que cars i predadors. Aquesta és la qüestió.
