El sotrac de les convulsions socials ens hauria de fer caure la cara de vergonya però en canvi, lluny d'això, seguim libant en un estat de narcicisme plaent que solament pot ser fruit del més potent opi repartit al poble: la hipotèca, més enllà de la qual, semblaria que el món s'acaba. Però batega i brega.
Aquí penjo un article que potser ens vindrà com un poal d'aigua fresca.
L’evasió de les transnacionals empobreix encara més el sud
Per Sergi Ferrari *
L’ evasió fiscal internacional conspira contra qualsevol esforç per a resoldre la situació de misèria de milers de milions d’ habitants del planeta. “Si els rics i les transnacionals paguessin els impostos que els hi corresponen es podria finançar còmodament els Objectius del Mil·lenni”. Aquesta és la tesi principal de l’ economista suís Bruno Gurtner
BrunoGurtner fou elegit el gener del 2007 President del Comitè Director Global de la Xarxa per la Justícia Fiscal (Tax Justice Network). Gurtner és responsable del programa de finances internacionals de l’ Aliança Sud, plataforma que aplega a sis de les grans ONG helvètiques de cooperació al desenvolupament.
La xarxa, filla dels fòrums socials
P: Què significa realment la seva designació el gener passat a Nairobi, Kenya, al capdavant de la Xarxa per la Justícia Social?
R: Un doble reconeixement. En primer lloc a l’ esforç que realitzem des de fa anys com Aliança Sud. D’ igual forma al meu treball concret. O millor dit, la comprensió de què el meu treball professional és també una qüestió de cor, de compromís. Aliança Sud és una de les co-fundadores de la Xarxa per la Justícia Social. Ens ocupem des de fa molt temps d’aquests temes sensitius. Participem ja el novembre del 2002 a Florència, Itàlia, en el 1er Fòrum Social Europeu, on va quedar explícita la voluntat de molts de crear una xarxa. Aquesta voluntat es confirma en els Fòrums Socials Mundials següents de Porto Alegre, Brasil, i de Mumbai, Índia. Avui és una realitat.
P: Segons el què explica, es pot entendre que la Xarxa és en certa forma una filla dels fòrums socials...
R: Els fòrums ha estat espais propicis on ens apleguem molta gent preocupada pel tema de les finances internacionals i llurs derivats. I ens hem servit d’aquests espais per a reforçar la nostra comunicació i la consolidació de la nostra xarxa.
El robatori contra el desenvolupament
P: Quina és la real dimensió de l’impacte al sud i per al sud dels impostos no pagats i del diner que se fa fum?
R: No existeixen estadístiques clares. Basem el nostre treball en estimacions. Existeixen cinc fonts, vies o mecanismes pels quals les grans fortunes individuals i les grans empreses multinacionals no paguen llurs impostos. L’ economia informal, és a dir tot un sector que no contribueix fiscalment. En segon lloc, las fortunes de gent molt rica dipositades fora de llurs països. D’altra banda, les activitats que permeten a les empreses transnacionals expatriar llurs guanys. En aquest sentit, utilitzen un mecanisme molt generalitzat: el de sobreestimar el preu de les importacions i subestimar el de les exportacions. D’aquesta forma s’ augmenten artificialment els costos del què es compra fora. I el pagament d’aquest plus queda normalment a una filial de la mateixa empresa de l’exterior. Dos terceres parts del comerç mundial és comerç entre sucursals de les mateixes companyies. Un quart nivell és el de la coneguda competència fiscal. I el darrer, simplement, l’ actitud d’ individus adinerats o grans empreses que no paguen els impostos que els corresponen, front la incapacitat de les autoritats fiscals de fer-los complir llurs obligacions impositores.
P: ¿Podria exemplificar d’alguna manera l’impacte d’aquests mecanismes d’ evasió fiscal a nivell internacional?
R: L’ingrés anual mundial de les fortunes personals no declarades –i deixem de banda aquí a las empreses- oscil·laria sobre els 860 bilions de dòlars EUA. Si es calcula un impost moderat d’ un 30 % que aquestes fortunes haurien de pagar, s’arriba a la xifra de 255 bilions de dòlars EUA anuals.
“Es podria acabar amb la pobresa”
P: Donada justament la magnitud de la xifra... podria establir alguna relació concreta, comparativa, que permeti una millor comprensió?
R: Les Nacions Unides estimaven en 2005 que per a complir amb els Objectius del Mil·lenni -que projecta reduir la pobresa a la meitat fins el 2015- es necessitarien 135 bilions de dòlars anuals destinats a l’ajut públic per al desenvolupament. En 2015 aquesta xifra hauria de pujar als 195 milions. Vol dir que si les grans fortunes paguessin llurs impostos respectius, solament aquest ingrés podria finançar la lluita contra la pobresa en els pròxims deu anys. Aquest impacte explica perquè, com a Xarxa Internacional, ens preocupem especialment de la fuita de capitals; de les activitats de les grans empreses que expatrien llurs guanys eludint hisenda i de la competència fiscal, tema de gran actualitat en els darrers temps.
P: És a dir, tres eixos “temàtics” principals...
R: Així mateix. Tot i que el nostre treball integra molts aspectes. La corrupció i els mecanismes pels quals el diner negre pot transitar. D’altra banda, on van a parar aquests capitals, és a dir els denominats “paradisos fiscals”. Així com tota aquesta indústria de l’evasió fiscal, que la componen bancs, empreses fiduciàries, juristes, comptables etc. És important comprendre que aquests paradisos fiscals no solament rauen a illes perdudes i exòtiques i que no són entitats autònomes. En la majoria dels casos tenen estrets llaços amb grans centres financers, es diguin Tokio, Hong Kong, Zuric o Nova York.
Paradisos...per a uns pocs
P: L’impacte d’aquests “paradisos” no és tan paradisíac per al Sud...
R: Entre el 1970 i el 2004, els paradisos fiscals reconeguts han passat de 25 a 72. Si bé molts d’ ells estan instal·lats en petits països –alguns dels quals són illes-, la major part depenen directament de grans nacions del nord. Per exemple, 35 de los 72 paradisos fiscals individualitzats estan jurídica, econòmica o històricament lligats al Regne Unit de Gran Bretanya. La mateixa Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) estima que en els darrers 40 anys la part del comerç mundial que passa pels paradisos fiscals ha augmentat d’un percentatge relativament dèbil al 50 % del total.
Un desafiament per a la societat civil planetària
P: Davant la dimensió i amplitud d’aquests temes, quin és el treball concreto que impulsa la Xarxa a nivell internacional?
R: Hi ha tres nivells principals. Les capelletes front institucions de les Nacions Unides – per exemple el Comitè especial per a qüestions fiscals-; l’ Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) i altres instàncies internacionals.Un segon esforç va dirigit a la investigació. Si volem ser una veu reconeguda hem d’elaborar i presentar arguments seriosos i contundents.I en tercer lloc, la promoció de campanyes. Si bé pel moment no hem tingut la força per a impulsar campanyes com las de la Xarxa contra el pagament del deute del sud, estem aconseguint posar certs temes sobre la mesa del debat. Com el de la transparència. I la necessitat de clarificar el concepte mateix de corrupció. La subjectivitat en la seva aplicació determina que en molts informes Àfrica i els països del sud, en general, apareguin com grans corruptes, subestimant-se l’impacte d’aquest càstig en països del Nord.
P: Quin és l’ estat actual de la Xarxa internacional?
R: La Xarxa aglutina unes 40 organitzacions de diferents continents i nombroses personalitats i individus. Les nostres informacions se difonen a prop de seixanta països. Comptem amb un petit secretariat a Londres i un temps parcial per al treball de premsa a Amsterdam. Alguns fons de certes ONG, especialment angleses i holandeses, són destinats a projectes específics. El Comitè internacional es totalment benèvol i els què l’ integrem ho fem amb el recolzament de les nostres ONG o plataformes. Això exigeix un gran compromís de tots. Hi ha prevista, en el futur, una contribució financera dels participants a la Xarxa. Diferenciant entre organitzacions grans i petites, del nord i del sud. Però això ha de ser encara reglamentat. Ens proposem conformar un nou comitè europeu pròximament. A Nairobi, gener passat, va nàixer la branca africana de la Xarxa, amb la seva pròpia estructura. Hi ha un comitè per als països escandinaus. Un altre a Estats Units. També a Canadà. A l’ Amèrica Llatina, tenim contactes a Xile. Perú, Mèxic i Brasil, malgrat que no existeix un comitè continental. En síntesi, les idees no manquen i els desafiaments són immensos...tot i que comptem amb recursos limitats. www.ecoportal.net
* Col·laboració E-CHANGER
