Innocents. Esgarrifat, em demano quants innocents han de morir. He jutjat i ja no em quda cor per seguir-ho fent. Tot judici és susceptible de mil raons a favor i en contra, totes amb grau de validesa. Però ja n'estic fart, de tantes raons. Sembla que els humans solament tenim raons per a justificar l'acte més vil: L'assassinat, individal o col.lectiu,; a vistes o a cegues. I curiosament, sempre acabem invocant la raó última, la més alta: Déu. Fins i tot per a això som lliures. Matar per un món millor. Enrunar per construir una nova vida. Expulsar per tenir espai. Per què són els polítics els dissenyadors de les nacions? Qui els atorga el dret sobre tanta responsabilitat? A uns, direm que la democràcia; a d'altres, simplement la força bruta: A la fi, tots s'asseuen al voltant de la mateixa taula. Quin fracàs per a les escoles diplomàtiques de tot el món, les guerres! I per a tots els catecismes, també. De què ens val ser animals amb dots d'enraonar, si solament volem tenir la raó, no parlar. La humanitat solament canvia a cops de tragèdia, quan la necessitat imposa l'arribada a les fonts de producció de noves lleves de grups humans, mentre els poderosos s'ocupen de la conquesta sobre l'altri. Així, quan no hi ha prous homes perque són al front, es recluta les dones a ls fàbriques i als serveis; les quals, després de les hostilitats, ja no tornaran a casa i prou. són ja força laboral. Igual amb els vells i els xiquets, allà on cal i es pot tirar-ne mà. Tat miserables som les homes?
Un antic rei sembla que va tenir clar que el poder se sustenta sobre l'extermini de l'enemic, i va manar executar tots els nens.
