Hi ha temps per corregir errors i canviar el ritme de joc. Com va passar la temporada passada quan van aconseguir el pas a la preferent ... Clic sobre el comandament del dial i pas a una emissora psytrance.
Pepo necessita crear el clímax per a que tot li surti dabuten a la primera. Ha esperat que no hi hagi ningú rondant per la casa, ha sacrificat baixar al casal i això, un set de maig, final de la Copa del Rei de futbito, ja és molt sacrificar. Ha recollit tot el material que li semblava necessari per cobrir els mínims detalls i evitar sorpreses que li fessin fracassar la seva idea. En menys de tres mesos esgotarà l’ atur i viu cregut que accedirà a una renda mínima d’ inserció per tirar una mica més. Malgrat tot, Pepo ha vist ja l’ hora tocada per fer-se un currículum i escampar-lo per les empreses de treball temporal.
Ja fa una bona estona que s’ ha vestit com si anés a lligar, s’ ha repentinat, tirat colònia i fins i tot s’ ha maquillat per tapar algun punt negre, el brillo del front que se li fa ample, malgrat els seus vint-i-sis anys, i dissimular sobretot les bosses incipients sota els ulls, més de fer hores davant tele i la play que de perdre la vista sobre els anuncis de feina, cada dia més escassos.
No és ni de lluny un dropo. Al contrari, res vol més que treballar. Ell se sent un bon operari. De fet, el que més li agrada és conduir toros. Per ell és com jugar, fer castells de palets al volant d’ un d’ aquells carretons elevadors; tant hi fa si són rajoles, sacs de ciment, paquets de tovots o teules. El que passa és que ara ja no es construeix com abans i ningú necessita un torero.
El currículum del Pepo no estarà inflat de coneixements que no té o innecessaris per a les seves expectatives. De fet, la seva vida laboral és tan poc profunda que no hi cap una exageració. Operari de línia en una empresa de muntatges de fusteria, tallador de rajoles i torero. Sortides més que dignes per algú que va suar tinta xina per assolir els estudis bàsics obligatoris. Ell sempre ho diu que mai li ha agradat estudiar; tampoc ara s' hi veu amb cor, quan se li insinua que potser hauria d' inscriure’s a algun curs de formació per reciclar-se.
Així que el currículum serà curt, net, clar i amb una bona foto, tal com li ha aconsellat una amiga que és secretaria a una fàbrica de pintures. Ell ja queda bé a les fotos, tothom li diu. És clar que són fotos de batejos, de comunions, de les primeres bodes dels amics, d' alguna trobada familiar... les fotos afterhours o de quan tenia núvia no les ensenya i de fet, sempre dirà que ja no les guarda. Esborrat, com si l' abans ahir fos inexistent, una porta tancada.
Ara mateix, la seva habitació és el més semblant possible a un plató. Vol sortir a la foto alegre, somrient, simpàtic... Vol que la foto li doni una feina. Repassa l' escenari, la llum. Assaja el seu posat, l'actitud del cos, l' expressió de la cara que vol. Es compta mentalment els millors acudits, intenta recordar les situacions més plaents de la seva vida. Per fi, ataca els primers assajos amb la càmera del mòbil. Ja ha estat complicat fixar el mòbil de tal manera que no li toqués subjectar-lo amb la mà i mantenir-lo a prou distància per superar l'efecte ull de peix que dóna una auto foto amb la sola llargària del braç, i alhora prou a prop per no sortir mogut. Li ha vingut d' un pam.
Els assajos s' han succeït sense pressa. Les primeres vegades ha sortit mogut, fins tenir l'agilitat per quedar fixo. Després, ha estat cosa d' anar polint la postura, l'expressió, fins acomodar-la a la imaginada cara fresca, optimista i juvenil que vol per adornar el seu currículum. Ha acabat per marejar-se una mica i tot. Ha tret el cap per la finestra, a que li toqués l' aire i ha pogut escoltar els crits de gol que sortien del casal, on són els quatre amics del poble que, com ell, també tenen un currículum per a fer, malgrat que ells no han sacrificat la Copa de futbito televisada.
Pepo s' ha deixat llepar pel sol que raja entre les muntanyes que envolten el poble, penjant-se per uns segons, fins que s' ha adonat que la suor li perlejava la closca, els porus del nas se li obrien i el maquillatge amenaçava fer-li pastetes. Ha entrat corrents al lavabo i allí s' ha vist, amb el color una mica trencat que ja li és natural, els fugissers cabells del cap lluents de la primera suor, les bosses dels ulls que han començat a perdre la capa que les dissimulava. Ha provat de ficar la cara que vol al currículum. Vàries vegades, potser per fixar-la com una estàtua fins tirar-li la foto i acabar d' una. Llavors, s' ha adonat que té les aixelles suades. No molt, però prou per marcar-li dues bones rodanxes que potser sortiran a la foto. És que justament, és un d' aquells dies de maig que fa tanta calor. No li ha quedat altra que canviar-se la camisa, després de tenir cura en torcar-se les aixelles amb una tovallola humida i tornar-se a perfumar. Fer bona olor sempre ajuda!
De sobte, s' ha adonat que la llum del seu plató improvisat ha baixat. És clar, el sol corre i si no s' espavila no tindrà prou làmpades a casa per il·luminar-se. Sobretot, no ha de ficar-se nerviós, o tornarà a suar i encara se n' anirà tot a prendre vent. Concentració. Tranquil·litat. I sobretot, anar de cara a barraca per tancar el partit, que dirien els comentaristes de futbito. Hi ha temps.
Finalment, Pepo obté la seva foto perfecta. S' hi veu somrient, jovial, optimista, ben il·luminat sobre el fons de la paret clara de l’habitació, amb la camisa neta i ben ficada. Pot donar-se per satisfet.
Obtenir la foto adequada pel currículum i fer-lo córrer pels polígons i les ETT ha estat el seu primer gran pas en molt de temps i la dedicació que hi ha ficat ja demostra el seu desig de millorar la seva situació, de canviar el ritme de la seva vida.
Ara, només li cal passar la foto de la memòria del seu mòbil via bluetooth al mòbil de la seva amiga i d'aquest a un ordinador amb receptor bluetooth integrat per traspassar-la a un llapis de memòria i d'aquest finalment al currículum. Seria una idea excel·lent si el mòbil de la seva amiga es trobés dins del radi de la seva cobertura.
De moment li tocarà esperar, escalfant banqueta perque ell no té el cable necessari per baixar-se la foto al seu ordinador.
