A l' abril, pedres.

Així he començat enguany el meu mes preferit. Començo feina en una nova destinació laboral. No és la que en principi estava prevista però, curiosament, és la que vaig triar en el seu dia quan vaig accedir a la funció pública, sols que a la meva ciutat, al meu territori. Les coses del destí ja ho tenen això, no? Quan el juliol del 2008 vaig triar una plaça de suport administratiu al Museu d' Arqueologia de Catalunya, al jaciment d' Olèrdola, poc podia imaginar jo que al primer concurs de trasllats faria cap a una plaça pareguda a Terres de l' Ebre. Ara, el canvi d' ubicació de la meva plaça obeeix a les "necessitats del servei", donat que jo l' he guanyat als ST de Cultura i en concret, a l' oficina de la Secretaria de la direcció; però, vés per on, he fet cap al Servei d' Arqueologia de les Terres de l' Ebre. No em disgusta en absolut, a banda de les consideracions en relació a la RLT que es puguin fer en un moment donat. I ho hem anat a celebrar, tal i com toca. sembla mentida, però enmig d' una època de tanta consternació i malestar, encara hi ha algú com jo que, sense deure res a ningú, està bé i content. Com que l' arqueologia és una afició cultural per a mi, ara la podré viure des del món laboral i procurar exercir-la pel millor profit del meu petit pais de l' Ebre.