La polèmica sorgida al darrer ple municipal de Tortosa m’ha decebut. D’ entrada, pel fet de descobrir que hi ha vegades en què els oficiants de polític fan galls quan haurien d’entonar àries memorables. Tanmateix, és part del joc i cal seguir participant.
Després, recapitulant a partir del necessari “com hem arribat aquí?”, es veu que en realitat, no hi havia foc a cap banda i que no calia engegar cap pla d’emergències. Era el xivarri típic mediterrani amb què s’expressen les persones de per aquí, tot i tractar-se de coses insignificants.
Almenys jo, quan camino pels carrers de la meva ciutat, miro més de no clavar el peu en algun forat, o sobre d’alguna llefiscosa escopinada, o d’alguna pudenta merda de gos, o pixat de borratxo, o dins d’alguna bossa de deixalles fora de lloc que no pas fixant-me en les plaques dels carrers. No me’ls conec tots; més aviat els dels barris on hi tinc arrel: el Rastre, una mica Remolins, Ferreries i la Casota. Serà que tota la vida he conegut els carrers d’aquest barris pels noms que, en general, encara porten i per això m’ha sobtat l’ interès per atacar ara, en ple febrer, la nomenclatura. No dic que no sigui bona feina, que qualsevol dia és bo per a fer dissabte. De fet, m’estranya que la polèmica hagi sorgit per si canvien o no els noms de la plaça de l’Ajuntament i del Tretze i en canvi, no es vulgui canviar de veritat el nomenclàtor urbà i despenjar tot el santoral de les cantonades, baixar-ne tots els generals, almiralls i grans senyors que en el seu dia van sotmetre els nostres avantpassats i que encara ens dominen des de les cantonades, liquidar el monument del mig del riu com qualsevol esquerrà somia, convertint-ne la ferralla en obra civil i deixar descansar en pau els morts.
A més, no deixa de ser curiós veure com s’anima una picabaralla dins l’arc municipal entre els representants dels partits petits mentre els grossos romanen escarxofats votant aquí sí, aquí no. Com cal entendre una gent que ahir ficava data d’enderroc al monument franquista i avui vota mantenir el nom de la plaça d’ Espanya? O aquells que ahir trobaven inevitable un transvasament , amb condicions, i avui el descarten amb fermesa perquè hi ha el Roine a la vista? Els uns són espanyolistes i els altres transvassistes nats. Cadascú té les seves característiques.
Tot plegat, aquest ple ha estat una bona escena de figurants, d’aquestes que vesteixen la trama d’una obra, en aquest cas coneguda com legislatura, i que amb el seu joc de rols animen el galliner. Entenc que els secundaris aspirin a marcar-se una bona interpretació i ser descoberts pels caçadors de talents. Avui en dia però, si no se és de la talla de la Bruni...Ja delero per veure ara un bon “cameo” entre els principals protagonistes municipals. Ni que sigui una improvisació.
