Qui té el cul llogat

no seu quan vol
No te posos en compromís
si vols viure en llibertat
a anar i vindre a voluntat
sense demanar permís
Desideri Lombarte. Sentències comentades. Col. Lo Trull. Ed. Ass. Cultural del Matarranya.

26 de set. 2007

L’ètica, a l’esquerra

Ara resulta que és l’ètica d’ERC el que fa esmelegar el Jordi. Jo que em pensava que l’ofenien uns cartells indicadors mal penjats! Uns cartells d’altra banda, que portaven al lloc on el nostre partit convidava tothom a celebrar la Diada 2007. Un acte senzill que, per tota pretensió independentista va tenir la penjada d’una gran estelada des de la muralla del castell de la Suda. Un acte on qualsevol podia venir a picar uns cacaus o un tros de truita i beure un refresc sense més explicacions, com així van fer un grapat de veïns de Tortosa, a més dels amics i militants que ens hi vam congregar. Per cert, malauradament l’únic acte de Diada organitzat a la nostra ciutat per qualsevol partit, salvant els actes institucionals de l’ EMD de Jesús, de l’Ajuntament de la ciutat i de la Delegació del Govern. I al Jordi li dolen els cartells indicadors que van quedar penjats després de l’acte. Sí, va ser un descuit, una deixadesa, una poca finesa. Potser és que volíem tant celebrar la Diada d’enguany que amb tot el rebombori se’ns van quedar els paperets indicadors. I és clar, ara hem de carregar el plom d’apòstates de l’ètica, com bé es cuida de denunciar el Jordi. Quina catàstrofe!

“Això és el que podeu esperar!”, sembla exclamar-se el Jordi mentre ens acusa des de la seva carta del 21 de setembre a l’Ebre. Perquè, és clar, quin projecte social, quina ètica, pot propagar ERC si es deixa penjats els paperets de la Diada! Semblaria que no som gaire endreçats, que tenim una estranya propensió amb la cartellera i la representació gràfica en general, a la vista de les últimes notícies. Però, tranquil, Jordi, tranquil, que nosaltres som dels que van en busca dels papers més que no pas els perden. I si la meva percepció no m’enganya, no ha estat pels nostres senyals que Tortosa s’ha convertit en una ciutat bruta, intransitable, sorollosa. Potser és que la meva estètica prové d’una ètica diferent.

En qualsevol cas, sí puc afirmar rotundament que “ERC de Tortosa, incívica?” no és una metàfora; potser una metonímia, però no una metàfora ja que no s’identifiquen dos termes amb alguna semblança. Ans al contrari, el grau de bonhomia, de franquesa, d’animositat de la gent d’ ERC és tan alt que ens fa implicar a Tortosa de forma radical, malgrat que algú ens vulgui complicar pel descuit de quatre paperets, enlloc de compartir una bona Diada.