antibalas

La navegació de l' Athos

2011-09-24T09:08:00.004Z

Obriu els ulls

Des del 20080602 formo part de la flota de suport de l’ Envisat. A la vista dels darrers problemes alimentaris plantejats a la cimera de la FAO a Roma, l’ Agència Espacial Europea ha programat una xarxa de enginys espacials que formaran de manera estable, un sistema de teledetecció i alarma immediata de tota mena de fenòmens que puguin interessar els científics per establir models informàtics de previsió per combatre la creixent fam al món. Avui, ja són 862 milions d’humans que pateixen malnutrició i fam.

Els experts de la FAO preveuen que durant el període 2008-2017, els preus agrícoles pujaran molt i continuaran alts, malgrat un probable augment de la producció, donada la modificació en les pràctiques alimentàries, la urbanització, el desenvolupament econòmic, el creixement demogràfic i la continuada explotació de carburants fòssils i biocarburants.

Europa, tornarà a obtenir en breu alts rendiments en collites de cereals perquè ha augmentat la superfície cultivada en un 6% respecte a anteriors campanyes. En generals, les condicions d’humitat de la terra són òptimes fins i tot al sud-oest, castigat pels episodis de sequera.

Els humans no arribaran a generalitzar la seva alimentació a base de tubs de concentrats, com li va tocar a Gherman Stepanovich Titov, el cosmonauta que va realitzar el primer vol tripulat a l’espai exterior. Tanmateix, ben segur que tampoc tornaran a extrems com els del primer banquet documentat de Catalunya, celebrat fa 2.400 anys, molt probablement relacionat amb el gremi dels ferrers d’ Empúries i en el què es van consumir 1 bou, 3 porcs, 1 cabra, 1 corder, 1 xai, 1 conill, 11 gallines, 11 tudons, 1 perdiu, 1 ànec i alguns peixos: boga, mabre, dorada, pagre, dèntol, salpa, anguila, sorell, mújol, verat i barb. Tot ben regat amb un important consum de begudes.

En canvi, més els valdrà invertir en projectes com el Melissa, que intenta aconseguir un cicle tancat d’alimentació i producció a l’espai, amb la finalitat de viatjar a Mart. És el reciclatge (estúpids).

Athos

La navegació de l' Athos

2011-09-24T09:08:00.003Z

Perseides

La matinada 20080812 he enregistrat una de les més clares visions sobre les típiques pluges estivals de meteorits sobre la Terra, les anomenades Perseides. Les esteles dels meteorits que freguen la Terra com pedres botant sobre l’aigua, són llargues i acolorides, i pels observadors humans són un bell espectacle, un fabulós castell de focs d’artifici que resumeix en un acte còsmic el mes per excel·lència de festa major.

A Les Terres de l’ Ebre, els alcaldes aprofiten les entrevistes de festes per difondre la seva gestió. Els programes es carreguen de festivals i d’actes de bous; fins i tot hi ha qui treu un bou reivindicatiu!

El particular capítol mitològic d’agost d’ enguany de l’ Ebre inclou de fons la creació de la vegueria, la reorganització territorial que suposarà l’ impuls polític i administratiu necessari per situar-se al circuït del segle XXI. Els esforços realitzats queden en ridícul front les mancances estructurals que s’eternitzen. Tanmateix, les bales de retrets que els rivals polítics es tiren sobre el gruix del capítol d’obres, oculten darrera el fum la manca de consens sobre el destí d’aquesta terra. La naturalesa i la geografia fan de l’ Ebre font d’energia i nexe logístic indiscutible, i per a totes dues, centre d’investigació.

Malgrat això, la instal·lació de parcs eòlics, fotovoltaics o fins i tot el magatzem temporal centralitzat de residus nuclears, sembla decidir-se en funció del benefici econòmic immediat que substituiria els ingressos tributaris, ara decaiguts, provinents de la construcció i tant lligats a les urbanitzacions turístiques que desdibuixen el mapa com ho han fet ja amb el perfil de la costa.

L’ Ebre no necessita d’aquestes actituds. Potser els ebrencs disfrutaran més de moltes Perseides si prenen una certa distància irònica sobre projectes que són focs d’encenalls i deixen volar la fantasia perquè, com deia Italo Calvino, la fantasia és un lloc on plou i l’ Ebre necessita una bona pluja d’idees.

Athos

La navegació de l' Athos

2011-09-24T09:08:00.001Z

Set de mal

Rebo l’avís de seguretat informàtica habitual. Mentre el repasso, protegeixo les informacions referents a les darreres missions espacials incloses en la meva programació. Una és la TC4, el projecte d’estudi de l’atmosfera superior tropical de la Terra, que pretén entendre la formació de núvols i en definitiva el canvi climàtic. També protegeixo la informació de la sonda Phoenix sobre Mart, que investiga si la vida ha existit mai sobre el planeta roig o si és possible. Les anàlisi realitzades per Phoenix determinen fins ara un tipus de sòl molt alcalí, apte per a la vida. Alguns humans han arribat a dir que s’hi podrien plantar espàrrecs, en franca distorsió de les informacions tècniques. És un tret dels humans, l’exageració. Per això perden el temps inventat virus i intrusos. Com aquest troià Torpig.VIC, que roba dades financeres de la banca virtual per a que el pirata operi suplantant la identitat del titular. Què no fan els humans per diners!

Mireu si no l’ Ajuntament de Tortosa, amb les factures pendents de pagament. Fa un any, la regidora d’Hisenda i de Personal declarava que les factures comptabilitzades fora de pressupost deixades pels anteriors governants, pujaven a 6 M€. Moltes partides pressupostàries estaven esgotades i els comptes referits a la despesa corrent estaven en situació compromesa. En definitiva, per ella els anteriors responsables no havien usat el pressupost com una eina de gestió. Al cap d’un any, després d’eixugar 3 M€ del deute del pavelló impulsat pel govern de Sabaté, el plenari de l’ actual consistori reconeix un deute de 2,6 M€ en factures pendents de pagament, fora del previst. És fruit d’un estalvi fictici dels anteriors governants, és fruit d’apujar-se els sous els actuals o, tot plegat, excuses de malpagadors. Tots s’acusen.

(...)

És estiu a Tortosa i amb els graus, se’ls puja la set de mal.

La navegació de l' Athos

2011-09-24T09:07:00.001Z

Òrbita cementiri

20080523. Volo a pocs quilòmetres de distància del lloc on el satèl·lit soviètic Cosmos 1275 va explotar el 1981 en xocar amb alguna deixalla espacial. Des de l’època de l’ Sputnik, la humanitat no ha deixat d’abandonar les seves deixalles a l’atmosfera terrestre. T’hi pots trobar de tot: femelles, cargols, pintura, ferramentes, trossos de coets i naus fora d’ús. Aviat no s’hi podrà circular ni per la LEO ni per la GEO. Les estimacions que tinc informades corresponen a 8.300 objectes de diàmetre superior a 10 cm. Unes 4.500 tones de ferralla. El perill però, són els més de 100.000 fragments de diàmetre entre 1 i 10 cm i els bilions de partícules menors: són veritables projectils que poden arribar a fer caure una nau, amb risc d’enverinament químic o radiològic. Ara mateix, hi ha 1.300 kg de material radioactiu en òrbita. L’espai exterior, ja no és el què era. Tampoc el Pacífic Sud, on s’han sepultat tantes naus, com la MIR. Els humans són uns generadors superiors de detritus de tota mena. Els exemples de Nàpols o d’ Ascó són ben evidents de l’alt nivell de tolerància dels terrícoles en la gestió dels materials de rebuig. El cas de la ciutat ebrenca a més, obre el gruixut capítol d’adjectius que la literatura conté per descriure la ingenuïtat amb que són capaços de reaccionar davant d’un accident nuclear, amb la fuita d’ una quantitat desconeguda de Cobalt-60, un dels elements més radioactius existents. Com si fora un sorollet sense importància que un dia fa caure la roda del vehicle per la carretera. Això sí, l’ important és no perdre la calma, diuen. Hauré d’actualitzar la informació referent als efectes de l’exposició de llarga durada a baixes radiacions i a radiacions no controlades en humans. El millor de tot, és la solució que hi troben: construir un Magatzem Temporal Centralitzat per a residus radioactius o, en el seu defecte com és el cas d’ Ascó, un Magatzem Temporal Individualitzat. Aviat tot el planeta serà un cementiri, com les òrbites de prop on navego.

Athos

La navegació de l' Athos

2011-09-24T09:06:00.000Z

L’aigua promesa

Inici de la sessió de neteja de les unitats de memòria corresponents a l’òrbita 20080502. Avaluo les inclusions referents al planeta nan Ceres, situat al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter, a 2,8 unitats astronòmiques de distància del Sol. Després de la caiguda de Plutó de la categoria planetària, els científics terrícoles tornen a prendre en consideració Ceres i el qualifiquen com a planeta embrionari. L’ interès rau en la possibilitat que Ceres contingui 5 vegades més aigua dolça que els 41 mil milions de quilòmetres cúbics de la Terra. Aquesta idea va impulsar la NASA a llançar la missió Dawn el proppassat 27 de setembre de 2007, amb el càlcul d’orbitar Ceres el 2015.

La natura és encara essencial per la humanitat. De tal manera, que la degradació i sobreexplotació dels recursos naturals han estat la causa de la desaparició de civilitzacions com la sumèria i la maia. La petjada ecològica humana és alta, sovint irresponsable. Les infraestructures de transport d’aliments i energies són claus en la qualitat de vida humana, però perjudiquen greument l’entorn natural del qual es nodreixen. Els humans han de transformar el metabolisme lineal de la ciutat, que converteix els recursos en residus, en un metabolisme circular que recicla tot, en especial l’aigua. Les ciutats depenen d’uns ecosistemes que encara espolien sense aturador.

Ara, a Catalunya es disputen l’ Ebre perquè malgrat tres anys seguits de sequera no han anticipat solucions de gestió sostenible que permeti encarar els problemes ambientals provocats pels habitants urbans, que són la majoria.

Aflora entre els dirigents el cofoisme d’uns contra el desassossec d’altres per l’aplicació urgent de mesures desproporcionades i conflictives que trenquen la promesa de mai més un govern transvasista. Els reclams entre els socis de govern a un col·laboracionisme conjuntural no basten per callar la desafecció per uns plans B, tant més que cars i predadors. Aquesta és la qüestió.

La navegació de l' Athos

2011-09-24T09:05:00.000Z

HARMONICES MUNDI

En el transcurs de l’òrbita 20080725, contactaré amb un vell satèl·lit, el TRACE, que fa anys estudia la turbulenta atmosfera superior solar. Bàsicament, es tracta d’un telescopi d’ultraviolada amb el qual els humans han descobert que el Sol “sona”. Ras i curt, la mecànica quàntica explica avui en dia l’harmonia espectral dels planetes del sistema solar i fa bona la tradició que considerava l’ univers una mena de gran instrument musical que interpreta la musica de les esferes, com els apassionava imaginar els pitagòrics. Tal i com en el seu dia Johannes Kepler va escriure, cada planeta emet un to musical mentre dura la seva revolució entorn del Sol. Així, la Terra cantaria un “mi-fa-mi”.

La humanitat s’emociona per establir una musica celestial i fresa per delectar-la, mentre es mostra insensible al perill de desaparició de 3.000 llengües al seu planeta, el 50 % dels idiomes de la Terra. El risc d’empobriment i desaparició cultural és tan alt que la pròpia Unesco ha declarat el 2008 Any Internacional de les Llengües, en un intent de promoure el multillengüatge com vehicle de la unitat en la diversitat i l’enteniment internacional, com exponent de la riquesa de la vida del Planeta. Una llengua és un codi per comunicar el pensament dels parlants i és expressió de la visió que els humans tenen del món.

Els catalans viuen amb inquietud, aquest equilibri. Solament cal donar una ullada al “Manifiesto por la lengua común”. Si hi ha un lloc però, on el perill d’absorció cultural és cru, és La Franja de Ponent. En aquelles terres d’administració aragonesa, han arribat a l’extrem que l' Escola Oficial d' Idiomes de Saragossa, ofereix la possibilitat de treure' s el nivell C de català, només a aquells alumnes que afirmin sota jurament no tenir el català com a llengua materna. Així, prop de 60.000 aragonesos no poden examinar-se de català perquè han après aquesta llengua dels seus pares.

Per capgirar la situació lingüística de la Franja, aquest mateix 2008 s’ha creat el Centre per a la Normalització de la Llengua a La Franja de Ponent. A La Franja saben bé, com n’és de fràgil poder expressar-se. Quina musica pitagòrica els sonarà? Allà sols redobla l’ Enfranja’t!

Athos

La navegació de l' Athos

2011-09-24T09:04:00.000Z

Forat negre

En la òrbita 20080411 a la Terra he comprimit a les unitats de memòria el combat gravitacional entre la galàxia irregular M82 i la galàxia espiral M81, situades a 12 milions d’anys-llum cap a l’Ossa Major.

Fa 200 milions d’anys, aquestes dues galàxies van topar de tal manera que la gravetat de cadascuna d’elles va alterar la forma i activitat de l’altra, implicant en el seu frec a NGC3077. El resultat va ser una gran formació estelar, de la què es desprenen uns estranys objectes a mode de bombolles blaves. Podrien ser estrelles òrfenes gravitant a les rodalies d’en M82. Resulta que M82 conté amb tota probabilitat el primer forat negre de massa mitjana conegut. I resulta que es troba al centre de la Via Làctia. Aquí mateix, com qui diu.

És de nit sobre l’hemisferi nord de la Terra. La densitat lumínica artificial que s’hi estén recorda la Nebulosa Cap de Cavall d’ Orió. Focalitzo la regió mediterrània. Catalunya.

Catalunya té una extensió de 31.895 Km2 però més de 6 milions d’humans viuen en 6.005 Km2, a l’anomenada Regió Policèntrica Urbana. El flux lumínic d’aquesta àrea provoca un resplendor visible a més de 60 Km. El desenvolupament urbanístic no s’atura i la regió no disposa reserves del primer recurs necessari per a la vida: l’aigua. Els enginyers humans han decidit anar a buscar-la i detreure-la fins la RPU, sacrificant si cal la producció alimentària i el país, ja que econòmicament aquest segment no aporta més del 2% del PIB català.

Els humans són urbans. La ciutat és la seva millor manera d’organitzar-se. La ciutat, hauria de ser el nucli de la seva civilització. Tanmateix, s’assembla força a M82: un forat negre capaç de xuclar les bombolles blaves del seu entorn i fins i tot la llum.

Athos

La navegació de l' Athos

2011-09-24T09:03:00.000Z

El món d’ Adam

“Jo us perdono el mal que m’heu fet; us perdono el meu futur trencat, el meu honor perdut, el meu honor tacat i la meva salvació eterna compromesa per la desesperació a la què m’heu abocat. Moriu en pau, Milady”.

Aleshores jo, Athos, era un mosqueter i ara he transmutat fins convertir-me en sonda espacial de la missió Columbus. La carn se m’ha tornat alumini i la pell és nextel mesclat amb kevlar. Orbito el planeta blau abans d’endinsar-me al confí de la galàxia. Aviat deixaré enrera el món d’ Adam on els humans imperfectes devoren el planeta.

Ara mateix, capto el senyal d’un aquests grups d’humans pels carrers d’ Amposta. “Els pagesos se senten perseguits, els caçadors acorralats i els amants dels correbous calumniats”.

A la base de dades m’hi apareix: Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat. Coneguda com la “llei del plom” i que actualitza la normativa vigent des de l’any 70 del segle XX. Aquesta nova llei prohibeix l’ús de munició amb plom a les zones humides. En l’actualitat, els caçadors deixen 5.000 tones de plom en forma de perdigons escampades per terra. La ingestió d’aquests perdigons de plom causa la mort d’ entre 30.000 i 50.000 individus d’altres espècies animals a Espanya. Al Delta de l’ Ebre, els caçadors deixen 266 perdigons/ m2. El delta és amb l’ Albufera la zona més contaminada de plom.

“Que ens deixin en pau amb els nostres costums!”. Enregistro els lladrucs.

Arctic Monkeys - Don't Sit Down Cause I've Moved Your Chair recorded at ...

2011-09-15T18:38:00.000Z

Camins

2011-07-05T07:49:00.002+01:00

Foto de Cristina Balcells

MÉS VELL QUE ELS CAMINS
Anant d' aquí cap allà
han fet los camins los hòmens
i fa molt de temps que hi van
per plans, per moles i costes.

Si seran vells los camins
que de tan vellets se moren,
que viure més temps no poden
abandonats dels veïns.

Sentències comentades. Desideri Lombarte. Col. Lo Trull. edita: Ass. Cultural del Matarranya. Queretes (Teruel). Imprès a Calaceit.
(Desideri Lombarte , 1937-1989. Pena-roja de Tastavins).

JJ Cale - After Midnight

2011-04-27T08:01:00.001+01:00

Anna Roig - Punt de creu

2011-04-18T16:33:00.000+01:00

Sharon Jones & the Dap-Kings How Long Do I Have To Wait (instrumental) F...

2011-04-12T16:58:00.000+01:00

Sharon Jones & The Dap Kings - Mama Don't Like My Man

2011-04-07T16:52:00.000+01:00

Sharon Jones & The Dap Kings - How Long

2011-04-07T16:42:00.000+01:00

Hiroshima Mon Amour 2/9

2011-03-30T14:04:00.000Z

Apaguem els llums!

2011-03-27T10:38:00.003Z

Des del 2007, cada últim dissabte de març, arreu del món es produeix una apagada simbòlica dels llums que s' ha fet famosa gràcies als monuments universals que s' hi sumen a la iniciativa, en suport a les preocupacions sobre el bon ús dels recursos limitats de la Terra.

Avui en dia, grans grups corporatius i una llonga llista d' Ajuntaments malden per figurar en aquesta relació de benevolents per una hora. Tanmateix, una volta improvisada per qualsevol polígon industrial o urbanització demostra que encara som molt llum de reduir la contaminació lumínica i per tant el malbaratament d' energia i la ineficiència de sistemes obsolets però de plena vigència.

Adjunto un enllaç per millorar la nostra informació sobre les energies:

http://www.blogenergiasrenovables.com/search/dia-mundial-de-la-luz-2011

Pluja Constant

2011-03-27T09:16:00.005Z

Ahir vam fer una escapada al Romea, al cor del Raval barceloní, per veure "Pluja constant", un thriller policíac interpretat pel Pere Ponce i el Joel Joan.

El relat s' estructura en un flahsback i mitjançant sengles monòlegs que els dos personatges intercalen i s' interpel·len de manera natural, ens expliquen la seva amistat, què justifica tot allò fet i no fet i que, de manera inevitable, els ha dut fins aquí.

El director, Pau Miró, diu que "Pluja constant" és sobretot la història d' una amistat.

Jo afegiré que també és una història de sacrifici i supervivència; de tot allò que ens cal perdre, o podem estar disposats a perdre per guanyar alguna cosa millor del què tenim.

Afegiré l'enllaç d' una crítica que m' ha semblat ben il·lustradora:

http://destripandoterrones.blogspot.com/2010/12/pluja-constant-de-pau-miro.html

"Pluja constant" a més, és una magnífica oportunitat de trobar el Pere Ponce brodant la interpretació. M' ha encantat el seu gest contingut enfront del tant expansiu Joel Joan. M' ha sorprès el rogall que li fica a la veu, la capacitat d' opacar-se quan és el torn de l'altre actor i a l'hora, de tornar a guanyar el centre de l'escena al seu torn d'actuació. M' ha agradat molt en les escenes dels dos junts, fent-se gran, no desapareixent sota el físic del Joel ni sota el domini del personatge d' aquest. Realment, el Pere no ha deixat que el seu personatge fos un secundari, sinó el veritable antagonista de la història i per tant, igualment primer personatge. De fet, la història ens porta d' un personatge a l' altre i els muda en un de sol pràcticament. Ja ho tenen això, les grans amistats, no?

Beirut - The Penalty

2011-03-25T19:11:00.000Z

Antibalas at the Knitting Factory!

2011-03-24T19:54:00.000Z

Choucha Camp

2011-03-22T20:51:00.003Z

Choucha Camp és un camp de refugiats a la frontera entre Tunisia i Libia. A finals de febrer, hi arribaven entre 10 i 15.000 refugiats al dia. Ara, el fluxe s' ha contingut i disminuït. Són principalment ciutadans de Bangladesh i Somàlia que treballaven a Libia. A dia d' avui, la prioritat és el sanejament d'aquesta aglomeració de 17.000 refugiats estables, treballadors i soldats. Els refugiats nouvinguts parlen de camps a l'altra banda de la frontera Libia on serien retinguts els civils que fugen dels combats. Són informacions del tot incertes, donada la negativa del govern libi de permetre l'entrada d' ajut humanitari o premsa estrangera. Les ONG que operen al camp es temen el pitjor i a l'espera d'allaus humanes, intenten esmerçar forces pel què pugui arribar. La col·laboració tunísia ha resultat exemplar, atès que fins fa poc no es comptava amb cap suport guvernamental clarament establert. Segons David Noguiera, cap de l'expedició de MSF España, el què han fet els tunisians és exemplar.

Joel Joan i Pere Ponce es converteixen en aspirants de Starsky i Hutch a...

2011-03-22T20:47:00.001Z

Dia Mundial de la Poesia

2011-03-21T15:03:00.002Z

Pels dies de temps convulsos com els d' avui, què millor que honorar la poesia. Jo he triat dues mostres:

d' en Niffrani,

La Halte d’une lumière

Il m'a arrêté dans une lumière et Il m'a dit : Je ne la contracte, ni la dilate, ni la plie, ni la manifeste. Et Il a dit : ô lumière !
contracte-toi, dilate-toi, plie-toi, cache-toi, manifeste-toi. Et elle s'est contractée, s'est dilatée, s'est pliée, s'est dépliée, s'est cachée, s'est manifestée, etj'ai vu la vérité de 'Je ne contracte pas' et la vérité de 'ô lumière ! Contracte-toi !'.
Et Il m'a dit : Obéis-moi, et si tu m'obéis, tu ne M'obéis pas, et personne ne M'obéit.
Alorsj'ai vu la véritable unicité et le véritable pouvoir. Il m'a dit : Détourne ton regard de tout cela et regarde toi-même, et si tu te regardes toi-même, Je désapprouve et Je pardonne et tout cela peu Me chaut.

- chapitre : La Halte d’une lumière - page : 41 - éditeur : Actes Sud - date d'édition : 2007 -

Escrit en francès antic, d' en Villon,

Ballade des femmes de Paris
Quoi qu' on tient belles langagières
Florentines, Vénitiennes,
Assez pour être messagières,
Et mêmement les anciennes;
Mais soient Lombardes, Romaines,
Genevoises, à mes périls,
Pimontoises, Savoisiennes,
Il n' est bon bec que de Paris.

De beau parler tiennent chaieres,
Ce dit-on, les Napolitaines,
et sont très bonnes caquetières
Allemandes et Prussiennes;
Soient Grèques, Egyptiennes,
De Hongrie ou d' autre pays,
Espagnoles ou Catelennes,
Il n' est bon bec que de Paris.

Brettes, Suisses n' y savent guères,
gasconnes, n'aussi Toulousaines:
De Petit-Pont deux harengères
Les concluront, et les Lorraines,
Anglaises et Calaisiennes
(Ais-je beaucoup de lieux compris?)
Picardes de Valenciennes;
il n'est bon bec que de Paris.

Prince, aux dames parisiennes
De bien parler donnez le prix;
Quoi que l' on die d' italiennes,
Il n'est bon bec que de Paris.

Hotel Chevalier

2011-03-20T08:58:00.000Z

Eric Tabarly

2011-03-19T20:43:00.000Z

Tunisia: Helping Hands

2011-03-19T17:18:00.000Z

Riad tafilalet fes

2011-03-19T16:31:00.000Z

Guterres visits Choucha refugee camp

2011-03-19T11:11:00.000Z

Guterres visits Choucha refugee camp

ANDREU SUBIRATS, "EL MEU POBLE....."

2011-03-19T10:25:00.000Z

Antibalas Afrobeat Orchestra - Elephant

2011-03-19T10:01:00.000Z

Yann Tiersen - Naval (tabarly)

2011-03-18T20:54:00.000Z

Temps Moderns

2011-03-18T20:26:00.004Z

Voluntaris al Camp de Refugiats de Choucha, frontera de Tunisia amb Líbia.

Temps moderns (títol original Modern Times) és un llargmetratge de 1936 dirigit, escrit i protagonitzat per Charles Chaplin. La pel·lícula és un retrat de les condicions desesperades que la classe obrera va haver de suportar en l'època de la Gran Depressió, condicions promogudes, en la visió que en fa la pel·lícula, per l'eficàcia de la industrialització i la producció en cadena. Mostra escenes d'aire futurista de la factoria on treballa Charlot, que podrien haver estat influenciades pel film Metròpolis de Fritz Lang. És considerada com a un exemple de pel·lícula de crítica social, però Chaplin va treure importància al mèrit que hom li donà.
(Extracte de la Wikipèdia)

El 2011 però, és un any carregat de fortes tensions socials i mediambientals que ja han ficat a la boca de més d' un l'apocalípsi. El món es mou i les societats humanes també. Hi ha qui diu que tot plegat és conseqüència dels avenços tecnològics, de l' ús que se'n fa... Per al bo i el dolent, sempre la diabòlica tecnologia, allò que des del foc i la roda, la humanitat s'entesta en desenvolupar per deixar de ser animal i qui sap si no s'acabarà transformat en màquina. Mentrestant però, hi ha molts que pateixen a la pròpia carn. I en qüestió de sofriments, és que encara som molt animals.

Construir Tortosa

2009-10-21T11:50:00.002Z

L'executiva de l' Assemblea Local d' ERC de Tortosa ha presentat una al•legació al Pla Territorial Parcial de les Terres de l' Ebre.

El fons de la nostra al•legació és demanar que el Pla contempli de manera expressa, en les determinacions generals de l’estructuració del territori, o bé en la regulació dels sistemes d’àmbits, o a través d’alguna figura de règim de sòl, la reserva suficient a la ciutat de Tortosa pels futurs equipaments que com a capital del territori haurà d'acollir, a mida que el desplegament de les Administracions avanci.
Fins ara, el sòl a disposició pública a Tortosa, fruit dels diferents plans parcials, ha estat molt fragmentat i tenim manta exemples al llarg de la Història moderna de la ciutat de les ocasions perdudes o salvades amb grans dificultats per poder donar cabuda els grans equipaments. Darrerament ho vivim amb la ubicació de l'hospital regional; però també en èpoques anteriors ho hem viscut quan s'ha pretès convertir Tortosa en seu d'algun ens que ha acabat en altres ciutats més preparades. Tortosa encara no està preparada pel futur que arriba.

Si amb el FEIL ciutats com Tortosa han trobat un nou revulsiu urbanístic, no és menys cert que el consistori tortosí ve guanyant i molt de la feina d’ ERC al Govern de la Generalitat. Solament cal donar una ullada a la rehabilitació del mercat de Ferreries i de la plaça Mestre Monclús, on s’ inverteix una subvenció del PUOSC d’ 1,4 MEUR; o el viver d’empreses, que té aprovat un ajut FEDER que ronda els 800.000 €, als quals caldrà afegir un nou ajut del PUOSC.
Malgrat l’ impuls d’ obres significatives com aquestes, la ciutat no acaba de cobrir les mateixes expectatives en el desenvolupament de les grans infraestructures, encallades de fa temps. Quan per fi aquestes es construiran, Tortosa haurà de ser capaç d' oferir la raó de ser de les mateixes. Hauran de ser grans polígons industrials i logístics, haurà de ser la capacitat per fer operatiu un aeroport regional i la de ser seu dels organismes públics i privats que s' implantin a les Terres de l' Ebre, com el Campus Terres de l' Ebre, les delegacions del Govern, la Diputació ara i la Vegueria després, i més que vindran.
Nosaltres al•leguem ara, sobre el present Pla Territorial Parcial de les Terres de l' Ebre, la immediata necessitat que la ciutat reservi i disposi de grans peces de sòl on construir la capitalitat de Tortosa. Invitem el consistori en Ple que s’ hi sumi a la demanda, mentre esperem conèixer quines són les altres al•legacions al Pla que prepara el govern municipal.

La geografia de la capital
Fins fa poc, Tortosa ha suportat les condicions d' inundabilitat marcades per l' Agència Catalana de l' Aigua (ACA), que han frenat l' urbanisme de les seves hortes. A més, la geografia de barrancs que creuen la ciutat, l' orografia rugosa del seu Est i el propi riu Ebre sent barrera natural avui encara per la manca de ponts a la ciutat, converteixen Tortosa en un lloc de difícil expansió. I en canvi, el segle XXI porta transformacions vertiginoses. La mobilitat és la regla a tal punt que la creació és fruit no ja de la producció sinó de la circulació de les idees motrius, dels productes genuïns i dels treballadors.
Avui, a ningú escapa que l' ordenament del territori va lligat al tipus d'explotació de la natura i la transformació de productes que una regió ofereix. Així, si l'espai geogràfic determina i re defineix els objectes que l' home crea i hi encabeix, també aquesta adaptació al medi modifica l'entorn, convertint l'espai en un mixt de formes i contingut. El paisatge és un punt de partida que porta la marca de l'estil de vida de la societat i de la seva relació amb el medi ambient.
El repte d' aconseguir desplaçar l'accent de l'espai a l'acció de definir allò que volem ubicar, a l'hora de planificar l'ordenament territorial augmenta a Tortosa perquè no semblava fins ara decidida a dir què vol ser de gran, fent més vegades l'efecte de ser als llimbs en comptes de cruïlla dels Països Catalans.
Deia un filòsof que no hi ha pensament sense objecte pensat, ni desig sense objecte desitjat. Serà a partir de l'execució de les obres projectades, a partir de la suma d'al•legacions positives com la d' ERC al Pla Territorial Parcial, a partir del nostre medi ambient com a detonador de les accions sobre el territori, del nostre re descobriment com a fruit de gairebé cent nacionalitats i de la síntesi de tot allò passat en una voluntat de ser, que transformarem la ciutat en la capital.
Aquesta consciència futura és la que ha de governar les accions presents si sabem aprofitar les potencialitats que ofereix Tortosa, les quals passen ben segur pel desenvolupament de les infraestructures de comunicació i per la capacitat de la ciutat de crear espais a les oportunitats.

Diada 2009

2009-09-12T11:58:00.003Z

ERC Tortosa hacelebrat la Diada amb tota la pompa de la festra major. Enguany més que mai, hem volgut celebrar una Diada ben popular, amb baldanes i cervesa a dojo; però també amb un espectacle digne del programa major, malgrat no haver estat inclòs: la dansa dels Tornejants d' Alcúdia.

Vam triar la Plaça Alfons XII i, en combinació amb el Saboga que, justament, havia muntat una degustació de plats típics de la Federació Helvètica, vam poder fer moure aquella plaça tan rància de Tortosa. A més, ens va acompanyar l' exhibició d' un dels grups de majorets que Terra de Vent ha programat enguany.

Estem feliços de'haverparticipat dela festa major com una associació més, apropant-nos a tothom sense cap ànim de prosel·litisme. Ans al contrari, la Diada és la festa de Catalunya i des d' ERC Tortosa teniem la intenció, ben al contrari de patrimonialitzar-la, de treure-la de l'encartronament institucional i també del pur extrem reivindicatiu. La festa és alegria i ens vantem molt de poder exhibir l'orgull de ser nació, sobretot l' Onze de setembre.

Esperem que el 2010 puguem aplegar més i més tortosins, que la festa ens desbordi i que puguem celebrar alguna més que un altre aniversari.

III Fira literària "Joan Cid i Mulet"

2009-04-19T20:47:00.020Z

La Pèrgola de Jesús

Les nostres veus

Albert Aragonés explica el contingut de BECEROLES, la darrera revista del CEL

Articles sobre el parlar de Freginals o la toponimia del Baix Ebre...

Un breu diccionari d'escriptura en català a l' Aragó..

.
Els parlars a Cinctorres i Morella o antropònims medievals a l'Alt Maestrat...

Apunts sobre la vida tradicional al diccionari del traiguerí de la Renaixença Pere Labèrnia...

El CEL, carregat de filologia ebrenca

Dos vells amics, Zoraida i Albert

El piscolabis de diumenge

Molta i bona literatura ebrenca porta aquesta fira

Jo, entre d'altres, he pres "Memòries d'una desmemoriada mula vella", del Desideri Lombarte Arrufat, un boníssim autor del Matarranya

PEF

2009-02-21T10:51:00.002Z

Que l' Ajuntament de Tortosa ha de reparar i millorar el pavelló esportiu i firal, és de calaix. L'esforç econòmic haurà de ser prou important com per notar-se ja la manca de consens que algun grup a l'oposició mostra en aquesta empresa, quan fins la ventada encara en feien bandera. Vist el desastre que és l'edifici, jo demano en què van gastar-se els 10.5 MEUR. Algú des del carrer Gil de Federich ens ho hauria d'explicar, perque a la vista està que l'insigne pavelló esportiu i firal no passa del seu acrònim: PEF. I com ha tal llufa ha petat.

La Tortosa emergent

2008-11-23T11:12:00.000Z

Diu l'axioma que de la crisi naix l'oportunitat. En aquesta època que uns volen de refundació i altres de recapitalització directa, en que l' Estat del Benestar ranqueja vampirejat morbosament, les Terres de l' Ebre i la nostra ciutat de Tortosa al capdavant seguim sense haver despegat. Es treballa i fort sobre el terreny: l'exposició i discussió d'aquest planejament territorial el podem seguir de manera viva als mitjans de comunicació ebrencs. Es beslluma la imatge del què serà l' Ebre demà, explotant tota la nostra ambició de futur.

Tortosa igual, empesa per la febrada consegüent a un temps sense timbre, d'una època almenys atònica, s'espabila a trobar-se i a explicar el seu lloc en aquest nou mapa que serà la vegueria de l' Ebre, que serà el clúster ebrenc.

Així, entre tants plans i projectes, les rases obertes descobreixen altres cares de Tortosa, destapen les restes que, com heterònims en capes han superposat el seu domini sobre els anteriors, integrant les successives civilitzacions en una contínua transformació en el fons i en la forma de tantes ciutats que ha estat i que també avui és Tortosa. Ara, és un tram de muralla andalusina, l'estudi del qual serà una pàgina important en el Memorial tortosí.

Resulta curiosa la coincidència del debat sobre el monument de la Batalla de l' Ebre erigit al mig del riu i l'aparició de les restes andalusines, sobre el futur de les quals no s'ha generat encara cap controvèrsia, ni corrent d'opinió pública.

A més d'aportar llum, com es resumeix l'explicació arqueològica, l'aparició de la muralla andalusina ens obliga a reflexionar com integrem aquesta i altres mostres del passat de la ciutat, com les assumim part del bagatge, de la personalitat col·lectiva que a més, també es transforma amb cada persona nou vinguda que s' instal·la i que aporta un perfil més a la manera de ser de la ciutat.

Aquest cosmopolitisme d'avui és el gresol d'on sorgirà la futura Tortosa i que vistos els indicis, probablement no serà tant diferent d'aquella de fa mil anys. Així, ans que tornar-nos guenyos no volent veure-ho, fariem bé d'acceptar aquesta oportunitat que les velles pedres andalusines ara, romanes abans, ens recorden. Aprofitem bé el patrimoni.

En definitiva, la Tortosa emergent ens obliga a repensar-nos. Si la reflexió ens fa més intel·ligents, vet aquí la veritable oportunitat a la crisi: cervell.

L'aigua entre l'Ebre i el Roine

2008-04-03T12:27:00.001Z

A continuació reprodueixo un article de l'any... 1996!

L'aigua entre l'Ebre i el Roine

Santiago Vilanova
Periodista i consultor mediambiental

El president Pujol ha parlat del "somni català" en el seu discurs de Cap d'Any i s'ha referit, un cop més, a l'economia productiva i a la competitivitat per portar-la a terme. Li costa al president parlar del desenvolupament sostenible i l'economia ecològica en els seus parlaments prospectius, contràriament al que fan alguns presidents de lands alemanys.

La divulgació d'aquests conceptes, finalment assumits en el mateix Tractat de Maastricht —rectificant els objectius del Tractat de Roma a favor d'un creixement expansiu—, es deixa per al departament de Medi Ambient o per a l'Institut Català d'Energia. Ambdues institucions es manifesten progressistes i treballen, l'una en el terreny del sanejament i l'altra en el de l'estalvi energètic, a favor d'una nova cultura de l'ús dels recursos. I la gestió de l'aigua, com a recurs estratègic per al segle XXI, és clau per caminar cap a una veritable sostenibilitat de l'economia. És a dir, gestionant-la amb prou racionalitat i cultura de consum perquè no manqui a les futures generacions.

Hi ha, doncs, plantejaments contradictoris en el govern de la Generalitat que caldrà aclarir.

Els temps estan canviant i ja es comença a parlar d'una fiscalitat ecològica per a la utilització dels recursos naturals. Els tècnics del Banc Mundial ens adverteixen que caldrà internalitzar els costos ambientals en el preu de l'aigua. D'altra banda, la Unió Europea dissenya un pla d'acció al servei del desenvolupament sostenible destinat a recuperar la qualitat de l'aigua incentivant pràctiques agrícoles i usos industrials que l'estalviïn i la reutilitzin. No oblidem que en la darrera dècada el consum d'aigua s'ha incrementat en més d'un 25%; que la indústria malversa el 30% de l'aigua que consumeix i que l'ús intensiu d'adobs, fertilitzants i plaguicides està destruint els nostres millors aqüífers (els del Maresme podrien ser els més contaminats del món, amb nivells de 500 mil·ligrams de nitrats per litre, quan la normativa de la UE en tolera només 50).

A Brussel·les s'insisteix en la presència d'importants aqüífers encara no explotats i de fabuloses pèrdues per fuites en els sistemes de distribució. Es parla de tecnologies inapropiades pels diferents usos de l'aigua i d'una excessiva influència dels grups industrials en la gestió i el control d'aquest recurs escàs.

A la UE es manifesta, doncs, una nova generació de tècnics i experts disposats a treballar pels acords signats a la Cimera de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. Al mateix temps, però, les tecnoestructures del passat es resisteixen, i es continuen redactant nous projectes faraònics.

Una cosa semblant succeeix a l'Administració catalana. Els tècnics que han elaborat el Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya, harmonitzant-lo amb el Plan Hidrológico Nacional i d'acord amb el Pla Territorial de Catalunya, no semblen disposats a preveure un canvi de mentalitat en tots els sectors implicats en l'ús, el consum i la gestió de l'aigua.

Seguint paràmetres desenvolupistes (no sostenibles), es considera que l'àrea de Barcelona tindrà un greu dèficit d'aigua el primer decenni del segle XXI. Es parla d'un dèficit de 13 metres cúbics per segon l'any 2012 i de 416 hectòmetres cúbics a la zona central del país (conques de Llobregat, Besòs, Foix i Garraf). Es vaticina, també, una fase demogràfica expansiva amb un augment del 15% de la població, que comportarà un fort consum d'aigua per càpita.

Aquestes valoracions, que s'han fet, com l'elaboració del Pla Territorial, sense una visió interdisciplinària ni una participació plural d'experts, conclouen que la solució passa per la construcció de nou embassaments i el transvasament de l'aigua de l'Ebre o, fins i tot, del Roine. Es descarta portar l'aigua del Segre (opció del MOPTMA) perquè, com que aquesta és una competència de la Confederació Hidrològica de l'Ebre, les negociacions polítiques serien més conflictives.

El departament de Política Territorial i Obres Públiques sembla disposat a fer que el "somni català" passi pel Roine, i assumeix els 200.000 milions de pessetes que costarà l'obra i l'impacte dels 250 quilòmetres de canalitzacions que caldrà construir. Els experts de la Generalitat al·leguen que l'aigua de França no tindria els sulfats i la salinitat que es preveuen en la de l'Ebre. Una nova quimera de l'aigua, doncs, semblant a aquella amb què ironitza Charles Chaplin els anys vint a Califòrnia amb la recerca de l'or, s'ha iniciat a Catalunya.

Jordi Pujol i Jacques Blanc, el president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, estan disposats a signar el pacte. Ara bé, caldria no precipitar decisions. Hi ha dues Europes contraposades. L'una, la del TGV, del mercat electronuclear, dels gasoductes i les autopistes sense fronteres. Però hi ha, alhora, un model emergent que s'està definint i que possiblement no gestionaran els polítics actuals. És el que, en lloc dels grans transvasaments i embassaments, opta per una directiva marc europea basada en l'aprofitament, la reutilització i l'estalvi dels recursos naturals. La reutilització de l'aigua depurada a Catalunya, per exemple, pot significar més de 500.000 milions de litres l'any a partir del 2000.

L'ús de l'aigua, entre l'Ebre i el Roine, ha de ser repensat. Aquest és el debat pendent i el repte de la nova legislatura en el Parlament català. El lobby de l'aigua no pot decidir unilateralment les alternatives de futur sense analitzar les necessitats reals de la població i sense escoltar la nova consciència dels consumidors. El "somni català" també podria ser més ecològic i menys productivista.

Gens envellides, aquestes paraules. Ans al contrari, són ben vigents!

10ª Trobada d' Associacions de Veïns de les Terres de l'Ebre

2008-04-02T08:42:00.002Z

Diumenge 6 d'abril tindrà lloc al pavelló esportiu i firal de Tortosa la desena trobada d'associacions de veïns de les Terres de l' Ebre.
A partir de les 9:30 hores del matí, amb la benvinguda a les autoritats i entitats, començarà una jornada que enguany pot convertir-se en la primera jornada reivindicativa dels veïns dels nostres pobles i ciutats.
Tot i que l'acte s'ha organitzat i programat amb un format clàssic de jornada festiva, amb gotes culturals, actes solemnes, dinar a l'engròs i actuacions musicals, la meva opinió és que és un acte passat de moda.
Es programa missa solemne amb el bisbe catòlic d'oficiant i es deixa de banda qualsevol altra sensibilitat espiritual, per no dir que directament es nega la laïcitat necessària en un acte veïnal i d'aquestes dimensions.Per adobar-ho més, la visita cultural és a la catedral i el museu catedralici. No pas a l'Escorxador i el que hi haja en exposició o que s'hi pogués exposar. No pas a altres indrets de caire civil, com la Comunitat de Regants, el parc del príncep, el call jueu o la ruta modernista.Vull pensar que tot es fa amb bona intenció. Per això, imagino que els veïns allí aplegats diumenge, a més d'escoltar el bisbe, les autoritats i els musics i comediants llogats per a l'ocasió, entre plat i plat podran explicar, si més no entre ells, tot allò que els preocupa: sigui l'espoli de l'aigua, sigui el mal estat dels carrers, sigui la manca de servei o la ineficiència del mateix... sigui el que sigui.
Així, jo us animo, companys, veïns en definitiva d'una escala, d'un carrer, d'un barri de qualsevol poble o ciutat de les Terres de l'Ebre, a gratar-vos la butxaca, pagar el tíquet i ocupar el diumenge 6 d'abril el pavelló esportiu i firal de Tortosa, escenari pintat per fer públics els vostres greuges.

Pels carrers i carrerons

2008-02-06T17:38:00.000Z

La polèmica sorgida al darrer ple municipal de Tortosa m’ha decebut. D’ entrada, pel fet de descobrir que hi ha vegades en què els oficiants de polític fan galls quan haurien d’entonar àries memorables. Tanmateix, és part del joc i cal seguir participant.

Després, recapitulant a partir del necessari “com hem arribat aquí?”, es veu que en realitat, no hi havia foc a cap banda i que no calia engegar cap pla d’emergències. Era el xivarri típic mediterrani amb què s’expressen les persones de per aquí, tot i tractar-se de coses insignificants.

Almenys jo, quan camino pels carrers de la meva ciutat, miro més de no clavar el peu en algun forat, o sobre d’alguna llefiscosa escopinada, o d’alguna pudenta merda de gos, o pixat de borratxo, o dins d’alguna bossa de deixalles fora de lloc que no pas fixant-me en les plaques dels carrers. No me’ls conec tots; més aviat els dels barris on hi tinc arrel: el Rastre, una mica Remolins, Ferreries i la Casota. Serà que tota la vida he conegut els carrers d’aquest barris pels noms que, en general, encara porten i per això m’ha sobtat l’ interès per atacar ara, en ple febrer, la nomenclatura. No dic que no sigui bona feina, que qualsevol dia és bo per a fer dissabte. De fet, m’estranya que la polèmica hagi sorgit per si canvien o no els noms de la plaça de l’Ajuntament i del Tretze i en canvi, no es vulgui canviar de veritat el nomenclàtor urbà i despenjar tot el santoral de les cantonades, baixar-ne tots els generals, almiralls i grans senyors que en el seu dia van sotmetre els nostres avantpassats i que encara ens dominen des de les cantonades, liquidar el monument del mig del riu com qualsevol esquerrà somia, convertint-ne la ferralla en obra civil i deixar descansar en pau els morts.

A més, no deixa de ser curiós veure com s’anima una picabaralla dins l’arc municipal entre els representants dels partits petits mentre els grossos romanen escarxofats votant aquí sí, aquí no. Com cal entendre una gent que ahir ficava data d’enderroc al monument franquista i avui vota mantenir el nom de la plaça d’ Espanya? O aquells que ahir trobaven inevitable un transvasament , amb condicions, i avui el descarten amb fermesa perquè hi ha el Roine a la vista? Els uns són espanyolistes i els altres transvassistes nats. Cadascú té les seves característiques.

Tot plegat, aquest ple ha estat una bona escena de figurants, d’aquestes que vesteixen la trama d’una obra, en aquest cas coneguda com legislatura, i que amb el seu joc de rols animen el galliner. Entenc que els secundaris aspirin a marcar-se una bona interpretació i ser descoberts pels caçadors de talents. Avui en dia però, si no se és de la talla de la Bruni...Ja delero per veure ara un bon “cameo” entre els principals protagonistes municipals. Ni que sigui una improvisació.

TRENS A EUROPA

2007-12-19T12:52:00.000Z

En plena crisi ferroviària, alçades tantes veus exigint una política de transports eficient, la minúscula presència de les Terres de l’ Ebre i de la ciutat de Tortosa en els plans de transport ferroviari que les grans administracions tracen sobre el mapa d’ Europa es fa evident.
De fet, es preveu convertir l’estació de l’ Aldea en el centre d’ intercanvi modal de les Terres de l’ Ebre i la proposta d’ incorporar un nou tren tramvia. Això sí, a l’espera de resposta als informes enviats a Madrid. Encara Madrid.
Exigim doncs, l’execució dels plans previstos i el compliment dels compromisos i de passada acabar amb el model de gestió centralista i radial, amb la transferència de rodalies a Catalunya.
El tren
Malgrat l’augment progressiu de la mobilitat urbana, avui en dia les úniques línies de rodalies que encara mantenen gran demanda són les corresponents als trams de penetració a Barcelona.
Aquest és un fenomen que es reprodueix per tot el continent i que afecta tant el transport de viatgers com el de mercaderies. Tot i la baixa contribució del ferrocarril com a mitjà de transport, resulta fortament competitiu per a les llargues distàncies, per corredors, productes i clients específics, si se’l dota de les infraestructures necessàries, en especial pel transport de mercaderies. En cas contrari, tot indica que es produiran greus problemes de saturació en alguns punts de les actuals línies convencionals en un curt horitzó.
Exigim dotar amb quatre vies el tram Tarragona – Castelló per convertir-lo en la línia d’altes prestacions per a viatgers que les Terres de l’Ebre necessiten.
Xarxa ferroviària transeuropea
La Comissió Europea té l’objectiu de combinar els models de transport i de suprimir els punts de retenció de la circulació de viatgers i en especial de mercaderies per Europa. Per a la qual cosa es pretén construir una xarxa ferroviària transeuropea, més adequada a la realitat del continent, transformada avui en dia en una economia de producció ajustada i d’existències renovades.
El desenvolupament d’aquesta xarxa transeuropea, tot i que lenta, permetrà connectar millor les regions perifèriques als mercats centrals de la Unió. El primer gran obstacle a batre és fer rodar els trens europeus pel mateix ample de via.
La carretera
Convertida en gairebé un monopoli del transport, la carretera ofereix una gran flexibilitat, un preu molt baix i poca conflictivitat laboral, mentre que els sistemes ferroviaris encara han de millorar molt en puntualitat, fiabilitat i velocitat.
Si més no, el territori no es pot eixamplar. Cal disposar moderns plans de gestió del trànsit que permetin proposar itineraris, horaris, assistència en la conducció i promoció del transport públic, per aquells usuaris de la carretera.
El Pla de Mobilitat i la creació d’un consorci de transport públic, pendent d’aprovació, seran les primeres accions per millorar la connexió entre els caps de comarca de les Terres de l’Ebre, juntament amb l’execució dels projectes de carreteres fixats ja com a objectius.
Els ports i la logística
Avui en dia, el sector logístic es destaca com un factor decisiu de l’organització empresarial, en la millora de la competitivitat del teixit productiu i per tant, com a clau en el desenvolupament territorial.
Catalunya té un alt volum de circulació de mercaderies i en canvi, les Terres de l’ Ebre superen per poc l’1 % del total de superfície d’oferta logística del país. Tot i així, el trànsit de llarg recorregut ha estat canalitzat històricament pels corredors mediterrani i de l’ Ebre.
Pel que fa a les mercaderies, calen franges internacionals eficients que, connectades als ports poden desenvolupar una veritable cadena logística des de la Mediterrània fins l’ Atlàntic que descongestionarà de manera substancial els actuals eixos del trànsit Est – Oest.
Entre les grans infraestructures previstes per les Terres de l’Ebre, destaca la inversió en els nostres ports, en especial el port dels Alfacs, cridat a ser la porta comercial del territori.
Per aconseguir una bona operativitat entre xarxes i sistemes de transport, cal també un salt tecnològic que els vinculi: contenidors adaptats a tots els modes.
Tot és moviment en el món modern. La mobilitat quotidiana és una prioritat a l’hora de cohesionar el nostre territori, vertebrar les nostres ciutats, situar Tortosa, en aquest nou mapa d’ Europa que es perfila.

L’ètica, a l’esquerra

2007-09-26T15:14:00.000Z

Ara resulta que és l’ètica d’ERC el que fa esmelegar el Jordi. Jo que em pensava que l’ofenien uns cartells indicadors mal penjats! Uns cartells d’altra banda, que portaven al lloc on el nostre partit convidava tothom a celebrar la Diada 2007. Un acte senzill que, per tota pretensió independentista va tenir la penjada d’una gran estelada des de la muralla del castell de la Suda. Un acte on qualsevol podia venir a picar uns cacaus o un tros de truita i beure un refresc sense més explicacions, com així van fer un grapat de veïns de Tortosa, a més dels amics i militants que ens hi vam congregar. Per cert, malauradament l’únic acte de Diada organitzat a la nostra ciutat per qualsevol partit, salvant els actes institucionals de l’ EMD de Jesús, de l’Ajuntament de la ciutat i de la Delegació del Govern. I al Jordi li dolen els cartells indicadors que van quedar penjats després de l’acte. Sí, va ser un descuit, una deixadesa, una poca finesa. Potser és que volíem tant celebrar la Diada d’enguany que amb tot el rebombori se’ns van quedar els paperets indicadors. I és clar, ara hem de carregar el plom d’apòstates de l’ètica, com bé es cuida de denunciar el Jordi. Quina catàstrofe!

“Això és el que podeu esperar!”, sembla exclamar-se el Jordi mentre ens acusa des de la seva carta del 21 de setembre a l’Ebre. Perquè, és clar, quin projecte social, quina ètica, pot propagar ERC si es deixa penjats els paperets de la Diada! Semblaria que no som gaire endreçats, que tenim una estranya propensió amb la cartellera i la representació gràfica en general, a la vista de les últimes notícies. Però, tranquil, Jordi, tranquil, que nosaltres som dels que van en busca dels papers més que no pas els perden. I si la meva percepció no m’enganya, no ha estat pels nostres senyals que Tortosa s’ha convertit en una ciutat bruta, intransitable, sorollosa. Potser és que la meva estètica prové d’una ètica diferent.

En qualsevol cas, sí puc afirmar rotundament que “ERC de Tortosa, incívica?” no és una metàfora; potser una metonímia, però no una metàfora ja que no s’identifiquen dos termes amb alguna semblança. Ans al contrari, el grau de bonhomia, de franquesa, d’animositat de la gent d’ ERC és tan alt que ens fa implicar a Tortosa de forma radical, malgrat que algú ens vulgui complicar pel descuit de quatre paperets, enlloc de compartir una bona Diada.

Jocs de paraules

2007-09-24T17:04:00.000Z

Atribueixen una frase cèlebre a Winston Churchill que venia a dir: “a la guerra es mor una vegada, però en política es mor moltes vegades”.

Et sents atacat, Jordi? Atacat per una qüestió de temps? No tinc cap interès en menystenir-te ni en saber què en fas del teu temps. No m’importa si el teu escrit “ERC de Tortosa, incívica?” és fruit de dos minuts de passió literària o si et va rajar des de l’insomni. El que m’interessa és el contingut i aquest, des del titular, no explica el que dius ara que volies explicar i que jo, com a ciutadà, vull reclamar-te que facis públic, tant com calgui: la teva idea de civisme. No en tinc prou que em remetis a una adreça electrònica.

D’altra banda, com a militant d’ ERC, no passo per alt que instrumentalitzis el partit on milito i una dada tan senyalada per a tots els catalans com la Diada, amb la finalitat aparent de bastir un argument. Estic convençut que tens molts millors recursos a l’abast.

Si més no, som presoners del nostre llenguatge i aquest, no és mai innocent: hi ha una intenció. Pel que fa als comentaris polítics, podria dir que es tracta de fer aparèixer la realitat d’una determinada manera, introduint la diferència que mantingui l’atenció de l’audiència. Se selecciona netament allò que es vol comunicar i de la forma en que es vol fer, adaptant-se al mitjà.

El civisme, fa temps que es un tema recurrent. Jo diria que inversament recurrent al major grau de tolerància que els ciutadans ens atorguem davant de qualsevol situació. Els partits i tantes altres associacions intenten fixar, si no resoldre, allò que l’educació social deixa anar.

No és una qüestió de qui som, si no de com som o com ens tornem. Es donen avui, comportaments que podríem tenir perfectament per bons però no ho són: baixar les deixalles als contenidors però no fer-ho dins dels trams horaris, no és correcte. Deixar les deixalles del cap de setmana al Coll de l’Alba a la paperera del cantó de l’ermita, no és el millor que es pot fer: qui pujarà a recollir aquella brossa? Doncs seria més convenient baixar-les als contenidors de la ciutat, per exemple. Sortir al camp i llençar les botelles de plàstic o els paquets de tabac buits per les vores dels camins, tampoc és gaire polit. Engegar els equips musicals a tot drap, de dia o de nit, tampoc és un bon signe de ciutadania, etc.

Els partits i les associacions en general, pretenen marcar als governs l’ideari de com cal administrar i explotar tot aquest civisme que les persones portem dins, tant a dins que costa de treure a la llum. Però no ens oblidem que la responsabilitat és de tots i cadascun de nosaltres.

Ànims!

Del civisme

2007-09-21T14:40:00.000Z

Jordi Jordan té ganes de fer debats. Diu que vol parlar d'educació i seguretat. En canvi, no l'interessa parlar de l'absurd. No sé si creure-me'l, després de la seva carta publicada el 21 de setembre a l'Ebre. Si Jordi Jordan vol explicar la seva postura davant una hipotètica ordenança de civisme, pot explicar les seves alternatives, que ell qualifica de serioses, en lloc de senyalar la palla a l'ull del veí. Carregar contra ERC sí que és fer política d'aparador, sobretot quan l'unica cosa que se li acut és recordar que ERC va votar en contra de l'ordenança de civisme presentada pel PSC i que, en tot cas, ERC pretén una millora en la regulació d'aquells actes de la vida ciutadana que poden esdevenir insuportables. ERC no es riu de la gent, com ell es pregunta, ben al contrari. Certament, ens hem deixat els anuncis penjats i no calia. Però no és menys ètic que aparcar el cotxe indegudament per entrar a un bar, com alguns dels seus companys fan. Tampoc és menys ètic que arrogar-se el magisteri d'explicar quui som i què fem els d'ERC a Tortosa. Una actitud que més aviat el remet a la bugaderia. Ara que, si el que Jordi Jordan vol és això, pot començar esbudellant totes les curioses aventures i desventures de la seva formació. Segur que el setmanari li farà lloc amb una columneta fixa per tenir els lectors ben distrets. En qualsevol cas, entenc la seva preocupació social i que vigili que fan i desfan els altres partits polítics, ara que té més temps. Segur que també podrà aprofitar-lo millor que confeccionant gracioses cartes de pre- campanya.

xancletes

2007-08-03T17:16:00.000Z

Com que per fi són vacances, aquí adjunto una proposta per aquells de vosaltres que aneu a Nova York.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~Antibalas News
FREE SHOW IN NEW YORK CITY!!! August 2007
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
-- Free show on Governor's Island this Saturday
Free show on Governor's Island this Saturday
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Tomorrow, August 4th, Antibalas will be performing a free show on Governor's Island in New York Harbor.Every Saturday this year in August, the Lower Manhattan Cultural Council presents free New World Music concerts, featuring a diverse roster of international artists on historic Governors Island. Hop on the free ferry with a picnic and enjoy the sun.Admission to all events is FREE.The show starts at 12PM.
Where's Governors Island?Governor's Island sits in the heart of New York Harbor, roughly 800 yards off the southern tip of Manhattan and half that distance from the Brooklyn waterfront. The only way onto the island is by Ferry from Manhattan.The island's waterfront offers some of the most dramatic and impressive vistas of the New York skyline and New York Harbor, including the Statue of Liberty and Ellis Island. The northern half of the Island, consisting of approximately 92 acres, has been designated as both a National Historic Landmark District and a New York City Historic District.Until 2003, when the island was transferred back to the State of New York, the island was off limits to most civilians. Take advantage of this new spot that most New Yorkers have never had the chance to visit before!HOW TO GET THERE:Take the 4 or 5 train to Bowling Green; or the R train to Whitehall Street (the 1 train is not running to South Ferry on the weekends, so don't take it!).Skip over to the Battery Maritime Building Slip 7, between Broad and Whitehall Streets, just North of the Staten Island Ferry Terminal and take a FREE 7-minute Ferry to Governors Island.Free ferries run every half hour starting at 10AM.Jump off of the ferry at Governors Island and head to Colonels Row for the show and enjoy the day on the island. Feel free to bring a picnic. There will be vendors on the island as well.Ferries return every hour to Manhattan, with the last Ferry departing at 5PM.
Check the band out on Myspace
Contact Information
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
email: headlines@antibalas.com
web: http://www.antibalas.com

L'evasió de les transnacionals empobreix encara més el sud

2007-05-26T18:27:00.000Z

El sotrac de les convulsions socials ens hauria de fer caure la cara de vergonya però en canvi, lluny d'això, seguim libant en un estat de narcicisme plaent que solament pot ser fruit del més potent opi repartit al poble: la hipotèca, més enllà de la qual, semblaria que el món s'acaba. Però batega i brega.

Aquí penjo un article que potser ens vindrà com un poal d'aigua fresca.

L’evasió de les transnacionals empobreix encara més el sud

Per Sergi Ferrari *

L’ evasió fiscal internacional conspira contra qualsevol esforç per a resoldre la situació de misèria de milers de milions d’ habitants del planeta. “Si els rics i les transnacionals paguessin els impostos que els hi corresponen es podria finançar còmodament els Objectius del Mil·lenni”. Aquesta és la tesi principal de l’ economista suís Bruno Gurtner
BrunoGurtner fou elegit el gener del 2007 President del Comitè Director Global de la Xarxa per la Justícia Fiscal (Tax Justice Network). Gurtner és responsable del programa de finances internacionals de l’ Aliança Sud, plataforma que aplega a sis de les grans ONG helvètiques de cooperació al desenvolupament.
La xarxa, filla dels fòrums socials
P: Què significa realment la seva designació el gener passat a Nairobi, Kenya, al capdavant de la Xarxa per la Justícia Social?
R: Un doble reconeixement. En primer lloc a l’ esforç que realitzem des de fa anys com Aliança Sud. D’ igual forma al meu treball concret. O millor dit, la comprensió de què el meu treball professional és també una qüestió de cor, de compromís. Aliança Sud és una de les co-fundadores de la Xarxa per la Justícia Social. Ens ocupem des de fa molt temps d’aquests temes sensitius. Participem ja el novembre del 2002 a Florència, Itàlia, en el 1er Fòrum Social Europeu, on va quedar explícita la voluntat de molts de crear una xarxa. Aquesta voluntat es confirma en els Fòrums Socials Mundials següents de Porto Alegre, Brasil, i de Mumbai, Índia. Avui és una realitat.
P: Segons el què explica, es pot entendre que la Xarxa és en certa forma una filla dels fòrums socials...
R: Els fòrums ha estat espais propicis on ens apleguem molta gent preocupada pel tema de les finances internacionals i llurs derivats. I ens hem servit d’aquests espais per a reforçar la nostra comunicació i la consolidació de la nostra xarxa.
El robatori contra el desenvolupament
P: Quina és la real dimensió de l’impacte al sud i per al sud dels impostos no pagats i del diner que se fa fum?
R: No existeixen estadístiques clares. Basem el nostre treball en estimacions. Existeixen cinc fonts, vies o mecanismes pels quals les grans fortunes individuals i les grans empreses multinacionals no paguen llurs impostos. L’ economia informal, és a dir tot un sector que no contribueix fiscalment. En segon lloc, las fortunes de gent molt rica dipositades fora de llurs països. D’altra banda, les activitats que permeten a les empreses transnacionals expatriar llurs guanys. En aquest sentit, utilitzen un mecanisme molt generalitzat: el de sobreestimar el preu de les importacions i subestimar el de les exportacions. D’aquesta forma s’ augmenten artificialment els costos del què es compra fora. I el pagament d’aquest plus queda normalment a una filial de la mateixa empresa de l’exterior. Dos terceres parts del comerç mundial és comerç entre sucursals de les mateixes companyies. Un quart nivell és el de la coneguda competència fiscal. I el darrer, simplement, l’ actitud d’ individus adinerats o grans empreses que no paguen els impostos que els corresponen, front la incapacitat de les autoritats fiscals de fer-los complir llurs obligacions impositores.
P: ¿Podria exemplificar d’alguna manera l’impacte d’aquests mecanismes d’ evasió fiscal a nivell internacional?
R: L’ingrés anual mundial de les fortunes personals no declarades –i deixem de banda aquí a las empreses- oscil·laria sobre els 860 bilions de dòlars EUA. Si es calcula un impost moderat d’ un 30 % que aquestes fortunes haurien de pagar, s’arriba a la xifra de 255 bilions de dòlars EUA anuals.
“Es podria acabar amb la pobresa”
P: Donada justament la magnitud de la xifra... podria establir alguna relació concreta, comparativa, que permeti una millor comprensió?
R: Les Nacions Unides estimaven en 2005 que per a complir amb els Objectius del Mil·lenni -que projecta reduir la pobresa a la meitat fins el 2015- es necessitarien 135 bilions de dòlars anuals destinats a l’ajut públic per al desenvolupament. En 2015 aquesta xifra hauria de pujar als 195 milions. Vol dir que si les grans fortunes paguessin llurs impostos respectius, solament aquest ingrés podria finançar la lluita contra la pobresa en els pròxims deu anys. Aquest impacte explica perquè, com a Xarxa Internacional, ens preocupem especialment de la fuita de capitals; de les activitats de les grans empreses que expatrien llurs guanys eludint hisenda i de la competència fiscal, tema de gran actualitat en els darrers temps.
P: És a dir, tres eixos “temàtics” principals...
R: Així mateix. Tot i que el nostre treball integra molts aspectes. La corrupció i els mecanismes pels quals el diner negre pot transitar. D’altra banda, on van a parar aquests capitals, és a dir els denominats “paradisos fiscals”. Així com tota aquesta indústria de l’evasió fiscal, que la componen bancs, empreses fiduciàries, juristes, comptables etc. És important comprendre que aquests paradisos fiscals no solament rauen a illes perdudes i exòtiques i que no són entitats autònomes. En la majoria dels casos tenen estrets llaços amb grans centres financers, es diguin Tokio, Hong Kong, Zuric o Nova York.
Paradisos...per a uns pocs
P: L’impacte d’aquests “paradisos” no és tan paradisíac per al Sud...
R: Entre el 1970 i el 2004, els paradisos fiscals reconeguts han passat de 25 a 72. Si bé molts d’ ells estan instal·lats en petits països –alguns dels quals són illes-, la major part depenen directament de grans nacions del nord. Per exemple, 35 de los 72 paradisos fiscals individualitzats estan jurídica, econòmica o històricament lligats al Regne Unit de Gran Bretanya. La mateixa Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) estima que en els darrers 40 anys la part del comerç mundial que passa pels paradisos fiscals ha augmentat d’un percentatge relativament dèbil al 50 % del total.
Un desafiament per a la societat civil planetària
P: Davant la dimensió i amplitud d’aquests temes, quin és el treball concreto que impulsa la Xarxa a nivell internacional?
R: Hi ha tres nivells principals. Les capelletes front institucions de les Nacions Unides – per exemple el Comitè especial per a qüestions fiscals-; l’ Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) i altres instàncies internacionals.Un segon esforç va dirigit a la investigació. Si volem ser una veu reconeguda hem d’elaborar i presentar arguments seriosos i contundents.I en tercer lloc, la promoció de campanyes. Si bé pel moment no hem tingut la força per a impulsar campanyes com las de la Xarxa contra el pagament del deute del sud, estem aconseguint posar certs temes sobre la mesa del debat. Com el de la transparència. I la necessitat de clarificar el concepte mateix de corrupció. La subjectivitat en la seva aplicació determina que en molts informes Àfrica i els països del sud, en general, apareguin com grans corruptes, subestimant-se l’impacte d’aquest càstig en països del Nord.
P: Quin és l’ estat actual de la Xarxa internacional?
R: La Xarxa aglutina unes 40 organitzacions de diferents continents i nombroses personalitats i individus. Les nostres informacions se difonen a prop de seixanta països. Comptem amb un petit secretariat a Londres i un temps parcial per al treball de premsa a Amsterdam. Alguns fons de certes ONG, especialment angleses i holandeses, són destinats a projectes específics. El Comitè internacional es totalment benèvol i els què l’ integrem ho fem amb el recolzament de les nostres ONG o plataformes. Això exigeix un gran compromís de tots. Hi ha prevista, en el futur, una contribució financera dels participants a la Xarxa. Diferenciant entre organitzacions grans i petites, del nord i del sud. Però això ha de ser encara reglamentat. Ens proposem conformar un nou comitè europeu pròximament. A Nairobi, gener passat, va nàixer la branca africana de la Xarxa, amb la seva pròpia estructura. Hi ha un comitè per als països escandinaus. Un altre a Estats Units. També a Canadà. A l’ Amèrica Llatina, tenim contactes a Xile. Perú, Mèxic i Brasil, malgrat que no existeix un comitè continental. En síntesi, les idees no manquen i els desafiaments són immensos...tot i que comptem amb recursos limitats. www.ecoportal.net
* Col·laboració E-CHANGER

fans

2007-04-05T11:02:00.000Z

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~This Week . . . April 4, 2007
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
-- Review of the Week . . . . . .
-- Live: DC, Virginia and North Carolina!
-- Tour Dates: US, Europe and the UK!
After a swing through New England last week, Antibalas visits some mid Atlantic states including the nation's capital, Charlottesville, Virginia Beach, Asheville and Chapel Hill.New European Tour Dates announced as well!
Review of the Week . . . . . .
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Future Music MagazineAntibalasSecurity[ANTI-/EPITAPH]Continuing in their uniquely Brooklyn-built seam of psychedelic afro-beat, Antibalas finally begin to capture - and mold for themselves - the sound that, since the group's founder Martin Perna first set up shop in 1998, has drawn endless comparisons to Fela Kuti's famed Africa 70 band. "War Hero" is the central track here to convey that feeling with guitar and horn lines bobbing and weaving like a pair of seasoned boxers in the ring while cinematic funk and Latin influences carry such gems as "Beaten Metal" and "Sanctuary" in strange back alleys. - BM
Listen to snippets of the entire album here
Live: DC, Virginia and North Carolina!
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Wednesday, April 4th, 2007 Doors at 7:30 PM9:30 Club815 V Street NWWashington D.C. 20001301-229-5519http://www.930.comW/ Rich Medina's Jump N Funk PartyThursday, April 5th, 2007Doors at 8:00 PMStar Hill Music Hall709 W. Main StreetCharlottesville, VA 22903757-463-1940http://www.starhill.com/event/738W/ Rich Medina's Jump N Funk PartyFriday, April 6th, 2007 Doors at 8:00 PMThe Jewish Mother3108 Pacific AvenueVirginia Beach, VA 23451757-343-4198http://www.jewishmother.comW/ Rich Medina's Jump N Funk PartySaturday, April 7th, 2007Doors at 8:00 PMOrange Peel101 Bilmore AvenueAshville, NC 28801http://www.theorangepeel.net/links.phpW/ Rich Medina's Jump N Funk PartySunday, April 8th, 2007Doors at 8:00 PMCat's Cradle300 Main StreetCarrboro, NC 27510919-967-6303http://www.catscradle.com/schedule.htmlW/ Rich Medina's Jump N Funk Party
Tour Dates: US, Europe and the UK!
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~4/10 Georgia Theatre, Athens, GA with Chin Chin 4/11 The Variety Arts, Atlanta with Chin Chin 4/12 Sundown In The City, Knoxville, TN4/12 World Grotto, Knoxville, TN (Late Show) with Chin Chin 4/13 Mercy Lounge, Nashville, TN with Chin Chin 4/14 Headliners, Louisville, KY with Chin Chin 4/15 Bluebird, Bloomington, IN with Chin Chin 4/17 Canopy Club, Urbana, IL with Krudas Cubensi 4/18 Blueberry Hill, St. Louis, MO with Krudas Cubensi4/19 Blue Note, Columbia, MO with Krudas Cubensi4/20 Knickerbockers, Lincoln, NE with Krudas Cubensi 4/21 Grenada Theatre, Lawrence, KS with Krudas Cubensi 4/22 Waiting Room, Omaha, NE with Krudas Cubensi4/23 The Picador, Iowa City, IO with Krudas Cubensi 4/24 First Avenue, Minneapolis, MN with Krudas Cubensi4/25 High Noon Saloon, Madison, WI with Krudas Cubensi 4/26 Pabst Theater, Milwaukee, WI with Krudas Cubensi 4/27 Park West, Chicago, IL with Krudas Cubensi 4/28 Blind Pig, Ann Arbor, MI with Krudas Cubensi 4/29 Southgate House, Newport, KY with Krudas Cubensi 5/1 Wexner Center, Columbus, OH with Chin Chin5/2 Beachland Ballroom, Cleveland, OH with Chin Chin5/3 Andy Warhol Museum, Pittsburgh, PA with Chin Chin5/4 Theatre of Living Arts, Philadelphia, PA with State Radio 5/5 Irving Plaza, New York, NYEurope5/16 Hotel Bayerischer Hof, Munich, Germany5/17 Maison Folie, Lille, France5/18 Bitterzoet, Amsterdam, The Netherlands5/19 Ancienne Belgique, Brussels, Belgium5/20 Global CPH, Copenhagen, Denmark5/23 Night Jazz Festival, Bergen, Norway5/24 Jazzit, Salzburg, Austria5/25 Moers Festival, Moers, Germany5/26 Nijmegen, The Netherlands5/27 Festival Art Rock, St. Brieuc, France5/29 New Morning, Paris, France5/30 Ninkasi, Lyon, France5/31 La Vapeur, Dijon, FranceThe UK and Ireland6/1 Jazz Cafe, London6/2 Jazz Cafe, London6/3 The Hare & Hound, Birmingham6/5 The Sage Gateshead, Newcastle6/6 Sin City, Swansea6/7 Mint Lounge, Manchester6/8 The Regal, Glasgow6/9 Liquid Room, Edinburgh6/10 The Reading Rooms, Dundee6/12 Cuba, Galway 6/13 Crawdaddy, Dublin6/14 The Polish Eagle Club, Nottingham6/15 Komedia, Brighton6/16 Exeter Festival, Exeter

La llengua és de qui la parla

2007-03-26T16:34:00.000Z

Copio de la BBC la següent entrevista en la seva versió castellana per no perdre'n ni un borrall de la riquesa que aporta. Malauradament, ni compten amb el català o l'euskera, ni amb qualsevol de les altres llengües minoritzades per les dels estats nació que les contenen. Sort que és una xarrada per esplaiar-se de la riquesa cultural!

Juan Carlos Pérez Salazar BBC Mundo

El Cuarto Congreso Internacional de la Lengua comienza en Cartagenas.
Desde este lunes, y durante cuatro días, el idioma español será la excusa para que escritores, cantautores, académicos, gobernantes y ciudadanos comunes y corrientes de toda hispanoamérica discutan, canten y hablen. Incesantemente.
En el Cuarto Congreso Internacional de la Lengua española, que se realiza en Cartagena, Colombia, se encontrarán Gabriel García Márquez, Fito Páez, Marcela Serrano, Carlos Fuentes, Felipe González, Carlos Vives y decenas más.
Como un abrebocas a este congreso, hablamos con el periodistas, escritor y académico colombiano Daniel Samper Pizano. Con él abundamos sobre lenguaje, imperialismo, espanglish y "chatarrismo".
¿Por qué son importantes esta clase de congresos?
Cuando hay una lengua que es hablada en 22 países resulta importante reunir no sólo a los académicos, sino a los escritores, a los investigadores de la lengua, y finalmente que esto sea un certamen de carácter popular.
Los verdaderos dueños de la lengua no son ni los académicos ni los escritores, sino quienes la hablan.
De modo que mientras más amplio, mientras más bochinchero sea el certamen, mejor, porque la gente se entera de que ésa es su lengua. Quienes están ahí trabajando no son más que representantes suyos.
Tiene razón en lo de bochinchero. Veo que están invitados músicos como Fito Páez y Carlos Vives. Es interesante que estén abriendo de esa manera el congreso.

Fito Páez es uno de los músicos invitados al congreso.Claro, es que la gente tiende a olvidar que la poesía no nace sola, de repente. La poesía nace con la música y los primeros trovadores fueron realmente sus forjadores.
Cuando uno piensa en la Provenza de hace diez y once siglos, en el castellano de El Cid, del siglo XI, se da cuenta de que esto fue cantado. Como fueron cantadas la Iliada y la Odisea. Durante siglos se olvidó que quienes cantan y hacen poesía son poetas.
En esta época hay unos cantautores que son al mismo tiempo extraordinarios letristas, como Serrat o los que usted mencionó.
O Sabina
... Sabina, etcétera. Es una recuperación del viejo origen trovadoresco de la poesía.
Uno de los temas que los convoca a ustedes en Cartagena es el de los retos del idioma español. Desde su punto de vista, ¿cuáles cree que son esos retos?
Hombre, el español tiene como su gran tesoro la unidad. Cualquier persona que hable español, en cualquier lugar del mundo, puede defenderse en cualquier país (donde se hable español).

La diversidad -que es otro tesoro del español- presenta algunos flancos débiles, como el de la tecnología
Yo desafío a cualquiera a que tome a un campesino de Castilla y lo lleve a la pampa argentina o lo traiga a los Andes de Colombia y estoy seguro de que se entenderá con los campesinos que allí viven.
Al mismo tiempo, la diversidad -que es otro tesoro del español- presenta algunos flancos débiles, como el de la tecnología.
El español, porque refleja un poco las sociedades subdesarrolladas donde estamos quienes lo hablamos, es poco fuerte en materia de léxico tecnológico.
El español no inventa, entonces tiene que adoptar lo que han inventado otras lenguas, particularmente el inglés. Y esto supone la introducción de vocablos que llegan por diversas fuentes y se modifican totalmente.
Una misma cosa puede tener un nombre en Argentina, como la computadora; otro en Colombia, computador, y otro en España, ordenador.
Esto ofrece un peligro y a mi modo de ver -y de esto hablaré en el congreso- también el hecho de que se quiera golpear al español de manera deliberada con el inglés como lengua de prestigio comercial.
Claro, pero es que el inglés es el lenguaje del "imperio", que es siempre el que más crece, el que de alguna manera se convierte en "lingua franca".
¿Tiene el español las herramientas para competir con eso? Porque no es sólo por el poderío económico de Estados Unidos, sino por el poderío militar y el que tiene a nivel de los medios de comunicación y de la industria del entretenimiento.
Hombre, la lengua siempre ha ido con el imperio y quienes mejor lo podemos decir somos los americanos, que hablamos en español y no en quechua o en chibcha.
El problema con el español y el inglés es que se pretende excluir el uno por el otro
Pero el problema con el español y el inglés es que se pretende excluir el uno por el otro.
Yo soy partidario del español pero todas las lenguas me interesan. Ya quisiera yo que los escolares en todos nuestros países aprendan muy buen español y muy buen inglés. Y ojalá se pudiera muy buen francés...
...y cantonés
...o alguna otra lengua como el portugués. En la medida en que tengamos gente que hable muy buen inglés y muy buen español, no se va a presentar el problema de fundir en una sola varias lenguas.

El español se habla ampliamente en muchas partes de Florida y el sur de Estados Unidos. El inglés es el idioma universal. Bueno, vamos a aprender el inglés en vez de deformar el español. Lo que yo critico es que con una lengua se golpee a otra.
Es decir, que palabras que han sido cómodamente utilizadas en español para expresar algo, sean desplazadas con un criterio exclusivo de prestigio de una lengua sobre otra. Esto lo vemos sobre todo en materia comercial.
En este tema del crecimiento del inglés se está dando el fenómeno del "espanglish", con el aumento de los latinos en Estados Unidos, que pronto podrían convertirse en la primera minoría en ese país. ¿Le preocupa ese fenómeno?
Existe el "espanglish" porque el español ha librado una batalla extraordinaria frente al inglés.
El inglés subsumió todas las lenguas que allí llegaron... Es posible que subsistan un barrio italiano y un barrio chino, pero ninguno realmente -ni el chino ni el italiano ni el alemán- sirvieron como lengua de expresión más o menos general en determinadas comunidades.
Mucho más que el léxico me preocupa la morfología, hasta qué punto el inglés logra modificar la estructura del español
Esto no ha sido así con el español, que es realmente la lengua que se habla ampliamente en muchas partes de Florida y el sur de Estados Unidos.
Y en ese roce de las dos lenguas obviamente se producen palabras que son híbridas, con lo cual no hay ningún problema.
Mucho más que el léxico me preocupa la morfología, hasta qué punto el inglés logra modificar la estructura del español, con algunos cambios por ejemplo en la manera de poner los adjetivos que se ofrece en inglés: "the red car", "el rojo carro". Eso se empieza a ver en algunas partes y me parece mucho más grave.
Hablando del tema de la dinámica del idioma, ¿usted cree que el español es suficientemente flexible para adaptarse a todo esto? No sólo como idioma, sino por las estructuras de las academias que lo vigilan.
El inglés no tiene algo así. Está el diccionario de Oxford, que no está hecho por académicos sino por personas que le incorporan nuevas palabras. El argumento es que ese poder tan vertical que tiene la Real Academia hace que el español sea poco dinámico. ¿Que piensa usted?
Yo creo que cada vez es menor el poder que ejerce desde la cumbre la Academia o las academias, mejor, porque hay 22 academias de la lengua.
Y cada vez más la academia española entiende que el español de España sólo lo hablan el 10% de quienes hablamos esta lengua.

La primera edición del diccionario se publicó en octubre de 2005.Como consecuencia de ella cada vez no sólo acepta sino que gozosamente incorpora a las demás academias.
El español hoy no se rige por la norma peninsular. Tiene un foco múltiple.
Y así se lo refleja la academia española en sus últimos trabajos. El Diccionario Panhispánico, por ejemplo, evidentemente refleja el mundo hispánico.
Y la nueva gramática que se lanzó en Medellín es la gran gramática panhispánica, que refleja el modo de sentir el español y el modo de hablarlo desde la Argentina a Estados Unidos y desde allí hasta España, Filipinas.
Cada vez más las academias recogen lo que la gente habla.
Finalmente, si usted pudiera incorporar alguna palabra que se utiliza en América Latina y que no está en el diccionario, ¿cuál podría ser?
Yo creo que cada vez se incorporan más palabras al diccionario.
Creo que algún día llegará como verbo -yo chatarrizo, tu chatarrizas, él...
Si uno busca, por ejemplo, una palabra que mi me encanta que es de origen nahuatl, que es cuate, que usan los mexicanos para designar a un amigo muy cercano, ya está incorporada.
Peor hay una sobre la que he discutido mucho: en Colombia existe una modalidad para fomentar la modernización del transporte que se llama la "chatarrización".
Consiste en vender buses viejo y, a cambio del dinero que se recibe por ellos, comprar buses nuevos. De modo que el Estado compra buses viejos y el empresario con el dinero que recibe los compra nuevos.
Esa palabra ha sido muy discutida. A mí me parece estupenda. Creo que algún día llegará como verbo -yo chatarrizo, tu chatarrizas, él...- y también, por supuesto, como sustantivo

Donar la nota

2007-03-12T08:40:00.000Z

A punt de sortir a la llum els programes electorals del partits en la carrera per les municipals, la notícia literària del dia pot ajudar a renovar idees. Ve de Londres, com no podria ser d’altra manera. Qui gosa amb un programa xocant, transgressor, descontracturat?

Els títols més estranys del món

“Com n’eren, de verds els nazis?” i “Els carros de compra perduts de l’est d’Amèrica del Nord”, tan sols són dos dels títols de llibres que competeixen per un premi inusual.

La revista britànica “The Bookseller” publica la seva llista de finalistes per al premi de “Títol més estrany”, que homenatja les publicacions marginals.

“Actes del XVIII simposi internacional sobre algues marines” també concorre al premi, que serà triat pel públic.

L’autor guanyador rebrà una botella de cava pel seu esforç.

El guanyador de l’any passat és León Hill pel seu llibre “La gent que no sap que és morta: com s’apeguen als vianants descuidats i què fer-ne” .

Joiell Rickett, director adjunt de “The Bookseller” diu: “Mentre altres premis literaris com els Costas i l’Orange Broadband s’han venut, el premi Bookseller/Diagram rebutja totes les ofertes de patrocini corporatiu des de fa 29 anys”.

“Seguim celebrant l’estrany, allò rar, allò senzillament curiós. La llista de finalistes d’enguany demostra que, malgrat la minsa producció editorial, la diversitat literària segueix florint”, agrega.

Els finalistes han estat triats d’una llista a la què contribueixen les editorials, els venedors de llibres i bibliotecaris d’arreu del món.

Altres finalistes d’enguany són “El deliciós gelat de D. Di Mascio”, amb el sots-títol: “D.Di Mascio de Coventry: Una companyia de gelats de bona reputació, amb una interessant i variada flota de furgonetes de venda de gelat”

El nom del guanyador serà desvetllat el 13 d’abril, pocs dies abans de la fira del llibre de Londres.

Al mal temps, bona cara

2007-03-07T09:38:00.000Z

En llegir aquesta notícia a la BBC, encara no entenc com hi ha gent a casa nostra que preten perpetuar la inversió en totxos a la costa, en seguir consumint aigua en lleures de risc com els camps verts de golf, en no millorar clarament les xarxes públiques públiques d'abastament d'aigua potable i les de reutilització d'aigües grises, en no mimar el nostre acuífer ebrenc, en no millorar les tècniques de construcció i seguir fiats a l'imperi de les bombes de calor i fred solament. I és que encara no ens ho creem.

Suïssa: a deixar la neu i acollir el sol

L’ estació de Wengen havia d’ estar coberta de neu en aquesta època de l’any.
Un estudi comissionat per algun dels centres de ski més importants de Suïssa ha recomanat que, a la vista dels efectes del canvi climàtic, aquestes empreses s’adaptin a un futur amb menys neu i a diversificar la seva oferta d’ atraccions.
L’ informe assenyala que de mantenir-se les actuals tendències, on l’ escassetat de neu ha generat seriosos temors, el turisme suís podria perdre fins a un quart del total de turistes els propers 25 anys.
En particular, l’estudi urgeix a aquelles estacions d’hivern ubicades a menys de 1500 metres d’altura que s’ obliden per complet de voler seguir essent estacions de ski i que més aviat comencin a invertir en noves idees.
Estacions tan conegudes com Gstaadt i Wengen no tindran prou neu en el futur com per a poder viure del negoci de l’esport d’hivern.
Opcions
Aquest hivern, per exemple, ha esta un dels més càlids que mai s’han enregistrat als Alps. Tot i que les recents nevades han causat una sèrie d’allaus.
Entre les opcions per a aquests centres de vacances estarien les de convertir-los en balnearis de salut i centres d’estiueig.
Però l‘estudi també inclou una nota d’ optimisme: al llarg de l’onada de calor que va viure Europa en 2003, els Alps van experimentar un augment de turistes.
Aquest any molta gent va optar pels aires més frescos de les estacions alpines abans que les platges de Grècia i Espanya on, simplement, feia molta calor.

violència de gènere

2007-03-07T09:02:00.000Z

Demà, dia 8 de març, és el dia internacional de les Dones. Per tal motiu, em sembla interessant portar al blog aquesta notícia que arriba del Marroc, donat l’estret contacte de les nostres cultures. És un primer pas.

afrol News, 5 de Març - Avui s’ha inaugurat a l’Institut Superior de la Magistratura de Rabat un seminari de formació per als fiscals responsables de las Cèdules de Violència de Gènere de Marroc on el Director de la Cooperació del Ministeri de Justícia de Marroc, Abdelmajid Rhomija ha presentat el Pla d’Acció del seu Ministeri en matèria de Lluita contra la Violència de Gènere.
El pla ha estat presentat en el Marc del Projecte Adl de la Cooperació Espanyola d’ “Enfortiment i Modernització de l’Administració de Justícia de Marroc”. Aquest pla ha estat elaborat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) conjuntament amb altres institucions, entre les què figuren els Ministeris de Justícia d’ Espanya i de Marroc, FIIAPP i la Junta d’ Andalucía. El Pla d’ Acció ve a sumar-se a les iniciatives engegades els darrers anys pel Ministeri de Justícia de Marroc com la creació de Cèdules de Violència de Gènere a les Corts d’ Apel.lació o la posta en marxa d’una Línia Verda d’atenció a les víctimes. Totes aquestes iniciatives del Ministeri de Justícia s’ emmarquen dins del procés de reformes emprés per Marroc en aquest àmbit i el qual principal exponent és la reforma de la Mudawana en 2004. A la cita, que s’allargarà fins el 7 de març, van assistir els membres de la Xarxa de Fiscals responsables de Cèdules de Lluita contra la Violència, a més de representants del Secretariat d’Estat de Família, el Ministeri de la Salut i el Fons de Nacions Unides per a la Població. Després del seminari, deu dels fiscals participants viatjaran a Sevilla entre el 12 i el 15 de març per a conèixer l’experiència andalusa en matèria de lluita contra la violència de gènere. El Projecte Adl pretén contribuir al desenvolupament d’un sistema de justícia al Marroc de més confiança i independent, que sigui eficient i accessible. L’actuació del projecte se centra en dos camps d’acció específics: la millora dels sistemes de cooperació jurídica internacional i dels mecanismes d’ assistència jurídica a les persones que es troben en condicions desfavorables.
Per staff writer

Il trenino catalano

2007-02-28T09:12:00.000Z

Quan el caçador de paraules Roger de Gràcia va desembarcar a l’Alguer, va decidir fer un tomb pel casc històric d’aquella vella ciutat catalana, a bord del trenino catalano.

Acabat d’arribar de Catalunya, cavil·lo si la tria del Roger va ser una gosadia o un desig irreprimible de gaudir un transport públic impossible avui en dia a casa nostra. A tot cas, era una imatge sarcàstica veure un català dalt d’un tren en moviment, ni que fóra un tren turístic.

A les terres de l’Ebre, els problemes de Rodalies i regionals de RENFE no ens afecten gaire. Aquí, senzillament arriben pocs trens. És cert que Tortosa té una estació ferroviària, on encara hi ha mostres que testimonien les seves funcions d’estació central d’aquest petit país del sud que som. És cert també que a l’Aldea hi ha una nova estació que hauria de substituir aquesta funció aglutinadora del trànsit de passatgers i potser algun dia de mercaderies de les terres de l’Ebre que abans tenia Tortosa. Tanmateix, la circulació ferroviària de l’arc mediterrani passa de llarg. No és una situació excepcional. Si parlem amb qualsevol persona de l’interior del país ens contarà mil anècdotes similars o pitjors, perquè potser no han vist mai el tren. Sembla doncs, que el servei de transport públic per excel·lència passa per les seves hores més baixes, intoxicat dels greus efectes de l’economia lliberal que afrontem.

Justament en aquest marc, al cap dels anys RENFE i l’ajuntament de Tortosa han signat un acord sobre els terrenys que la companyia ferroviària té al mig de la nostra ciutat, imagino que incloent-hi el pont sobre l’Avinguda Generalitat i el pont sobre l’Ebre.

A banda dels projectes de RENFE sobre l’estació de Tortosa i sobre la seva inclusió o no en una xarxa de trens ràpids, vull pensar que a imitació del model japonès, el retorn d’aquest terrenys al municipi obre una possibilitat urbanística important, com tothom sap. Quines propostes hi ha al respecte? Quines necessitat hi ha? Per a mi, hi ha encara una pregunta prèvia: Els ponts abans esmentats passen a mans municipals? La conservació o no del pont sobre l’avinguda Generalitat marca el perfil d’aquella zona de la ciutat, el traçat del propi carrer i la distribució de tot l’espai; el gabinet d’arquitectes municipal ens ho podrà explicar molt bé. Pel seu costat, el pont ferroviari sobre l’Ebre també representa una via estratègica per la comunicació entre les dues parts de la ciutat més importants: Així, el fet de passar-lo a titularitat municipal o no determinarà també l’urbanisme d’ambdues bandes del riu.

Si ens imaginem que el tracte amb RENFE inclou el traspàs dels ponts, podrem comptar amb poc temps amb grans espais per guarir una de les grans xacres dels temps moderns: Els aparcaments. Si el pont del tren queda per a la ciutat, podrà ser un pas fins i tot de vehicles, com puguin ser els autobusos, si volem. Els terrenys adjacents a l’actual estació podran encabir un gran aparcament, fins i tot en planta, que potser és l’equipament comercial de major necessitat. A més, a la banda de Ferreries, també s’hi pot actuar de la mateixa manera. Sembla ser que per aquell cantó es projecta el port de Tortosa amb la seva famosa marina seca. Perquè no, doncs, pensar en incloure un gran espai d’aparcament que permeti als ciutadans entrar a Tortosa a peu o en bus pel pont, avui ferroviari. Fins i tot podem fer del parc Teodor González el punt d’inici i arribada de la via verda, a través d’aquest pont, incorporant-lo així a l’atractiu turístic de la ciutat. Evidentment, per a que el parc sigui turístic, s’hauria de potenciar la seva jardineria a extrems japonesos, diria jo altre cop; s’hauria de convertir en pecat introduir qualsevol vehicle de motor dins, al punt que el mateix aparcament que és el passeig de les bicicletes caldria reordenar-lo, pavimentar-lo amb llambordes, donar-li entrada i sortida, i enllaçar-hi una parada d’autobusos.

L’autobús és l’ altra gran eina amb què compta el municipi per servir el transport públic. Després de les cames, a peu o sobre una bicicleta, és la millor manera que els ciutats hauríem de tenir per moure’ns per la ciutat. Certament, el volum de població de la nostra ciutat no obliga el consistori a oferir aquest servei; si més no, ja que el tenim, caldria que fóra més present en les nostres vides. Sobretot, més que el cotxe i que la moto epidèmiques. Una bona xarxa de parades d’autobús, un trànsit alt d’aquests vehicles col·lectius pagaria la pena.

L’urbanisme i la mobilitat depenen molt dels vehicles que utilitzem per viatjar per la nostra ciutat, inclosos els pobles i segurament algunes zones de disseminats importants.

A les terres de l’Ebre no patim gaire els problemes de RENFE perquè la presència ferroviària és mínima. Tampoc patim gaire els problemes de comunicació amb altres mitjans col·lectius perquè, mínims o no, nosaltres preferim l’individualisme del cotxe que ens duu directament a l’embús, això sí súper tunejats.

Al parc municipal de Tortosa hi ha la vella màquina de vapor del carrilet, homenatge a una època i a unes generacions que viatjant en els seus combois van tirar endavant el nostre petit país. Tal vegada aquesta màquina ja no tiraria ni d’un tren turístic com el que va passejar el Roger de Gràcia per l’Alguer vell, però la seva presència al nostre imaginari pot fer-nos reflexionar on volem anar a parar.

Marroc redueix a la meitat la seva producció de marihuana

2007-02-08T19:11:00.000Z

afrol News / PlusNews, 7 de Febrer -

L' Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) informa que el govern de Marroc redueix en un 50% la producció de cannabis, també coneguda per marihuana o haixís. L'agència ha instat a la comunitat internacional a ajudar l' agricultura marroquí a buscar noves alternatives de cultiu.

Segons UNODC, Marroc és un dels majors productors de marihuana del món. Per a l' agència de l' ONU, la comunitat internacional ha d'ajudar els agricultors marroquís a trobar alternatives de supervivència. El cultiu de cannabis a Marroc ve disminuint des de 2003 degut a la intervenció i políticas del govern. UNODC afirma que l' elevada producció de marihuana del país es deu, entre altres factors, al nivell de pobresa del nord del país i a l'augment del consum de droga des de la dècada de 1970. Al llarg d'una trobada mantinguda la setmana passada amb una delegació de l'UNODC, el ministre marroquí de Sanitat, Mohamed Ckeikh Biadillah, va afirmar que Marroc es dedica a lluitar contra aquest fenòmen per l' organització de diferents obres destinades essencialment a animar el desenvolupament econòmic i social i acabar amb l'aillament de la regió del nord, així com la dinamització de la Iniciativa nacional per al desenvolupament humà.

Biadillah recordava l' estratègia nacional establerta arran de la investigació nacional realitzada en 2003 en col.laboració amb l' UNODC, relativa en particular al cultiu del cannabis. Dita estratègia va permetre reduïr las superficies cultivades de 134.000 hectàrees en 2003 a 72.500 en 2005, el què representa una reducció del 40%, a més de l' erradicació total d'aquest tipus de cultura a la provincia de Larache.

© afrol News / PlusNews

Funambulismes del mondongo

2007-02-07T07:16:00.000Z

Sembla mentida com la filigrana de les discusions polítiques sempre em sorprén. Avui, gràcies als blogs l'extensió de les intervencions pren pràcticament cos real. Tanta loquacitat serà simptoma de bona salut social, vist l'ànim de participació encara que de boca. Certament, molts dels habituals poden ser adeptes d'un o altre signe, també hi haurà els criticadors compulsius. Tots plegats, una seria competència pels columnistes professionals.

En aquest paisatge, va i es presenten els primers candidats. Ja ho sabeu, és el joc de les cadires, l'imprescindible mecanisme que fins ara ens dóna la tècnica política per equilibrar els poders del govern municipal.

Els alcaldables, dic jo que han de ser gent una mica estranya. Perque no em direu que no s'ha de tenir ganes per saltar a la pista i a veure què passa. Què li deu passar pel cap a una persona per sortir un dia de casa sent un simple ciutadà i tornar per la nit fet tot un candidat? I sí, dic candidat i no candidata perque és massa evident la disparitat. Francament, jo de vegades, quan pel carrer me'n trobo algun de candidat, no puc deixar d'observar-lo. No els hi sé veure res especial i tanmateix, tenen l'ànim de retratar-se davant de tothom. Malpensa i encertaràs: El premi deu ser sucós. Però una bona carrera professional, d'instal.lador d'antenes o d'enginyer, també poden donar de valent de suc. És que potser tenen ànima màrtir? Són beneits? Val a dir que en tot cas, a partir d'aquests dies els direm i els sentirem dir de tot, de vegades des de les files dels seus mateixos partidaris. Potser d'entre aquests ultims s' escoltaran les crítiques més agudes.

Així, mentre ells pugen un darrera l'altre al cable tirat entre el partit i el poder públic, a una altura que en la seva solitud deu semblar astronòmica, la resta ens regalem una bona "kermesse" que, en llenguatge de la terra sería el mondongo o antiga matança del porc. Uns fregim sang, els altres fan picolat, baldanes, llonganissa, ja ho sabeu com va. I ells, allà dalt, al cable, pregant que no s'aixequi vent de dalt perque ningú de baix a pensat en ficar ni uns vells coixins tampoc per si de cas perden peu; ans al contrari, hi ha qui s'agafa la bota i s'ageu al sol a dir-los de tot, a animar-los a anar més ràpid o a fer filigranes.

Al final, treurem a ballar els nanos i els gegants, farem còrrer les criatures davant les cucaferes i, abans d'hora, ens començarem a queixar de la fartanera, que cada vegada en fem massa però també mira, "mòrigue Marta, mòrigue farta".

Mentre, al raconet del Ple, els alcaldables i llurs quatre, una vegada passat el tràngol del cable, encara recuperen l'esprit... I prou que ens ho faran recordar quatre anys més.

Milton Santos: De la totalitat al lloc

2007-01-22T07:40:00.000Z

Vull recomanar aquest llibre: De la totalitat al lloc, del geògraf Milton Santos. Jo l'acabo de llegir, però el llibre es va publicar en versió espanyola el 1996. El pas d'aquest deu anys el situen, al meu entendre, entre els pilans del moviment anti-globalització que s'escampa i desenvolupa contra les malícsies d'un sistema capitalista depravat, sota la consigna de que un altre món és possible.

Milton Santos reflexiona en aquest llibre sobre el món com a lloc on passen coses i com a l'organització que els humans n'adoptem, sigui vertical o horitzontal, i transforma el món d'una manera o altra, amb un profit més o menys redistribuit, amb un equilibri amb l'espai natural més o menys ponderat, amb un futur o no.

Un dels aspectes que més han atret la meva atenció és la importància que Santos dóna al Lloc front el Món. Així, defineix el Món com el conjunt de possibilitats, la qual efectivitat depèn de les oportunitats ofertes pels Llocs.

Jo tinc un lloc al cap, ara mateix: Tortosa. A la vista del disseny de futures infraestructures i del desenvolupament de les presents, em demano quines oportunitats hi ha a Tortosa. Em demano cóm està inserta Tortosa al Món, en aquesta societat global que tensiona cada dia més els desenvolupaments locals. Em demano quina força emana la meva ciutat que la faci un lloc per viure, un Lloc al Món.

Milton Santos encapçala el llibre amb una cita d'Aristòtil: Allò que no hi és enlloc, no existeix.

Avui, som 38.954 veins censats a Tortosa i agrupem 96 nacionalitats administratives. Aquesta nova densitat humana, quina consciència de Tortosa té?

Justament aquests dies i gràcies al treball d'Emigdi Subirats, s'honora la figura d'un personatge local: Cid i Mulet. Aquesta sería l'explicació de l'ahir, de l'origen local; d'altra banda, tenim les 96 nacionalitats, la referència del futur. Per a mi, la riquesa del lloc serà aquella que relacioni aquests dos pols i faci possible una altra Tortosa.

Mercenaris de l'opinió per a les properes municipals

2007-01-15T12:19:00.000Z

Manifestants de lloguer
Sergio Correa Berlín

Tot pot llogar-se a la pàgina d' Erento, diuen llurs creadors, Chris Möller i Uwe Kampschulte. Promotors de causes perdudes o senzillament moviments polítics sense prou recolzament a Alemanya poden, des d'ara, llogar llursd propis manifestants.

Des de ballarines de striptease fins exuberants Ferraris figuren a la llista d'Erento.com, una empresa alemanya dedicada a llogar tot allò impensable.
Enguany, la plataforma d' internet ha començat a oferir "manifestants professionals", homes i dones, pel general estudiants, desocupats i jubilats, que per un pagament especial es transformen en defensors de carrer de tota causa que el vulgui imaginar.

"Obrim el servei donada la creixent demanda que havia", diuen els responsables d' Erento. "En general, no sabem què acaben fent els manifestants contractats, però naturalment rebutjem tota mena d'agressivitat o extremisme de dreta", comenten els propietaris, Chris Möller i Uwe Kampschulte.

El cost de la causa

L' empresa s'ocupa de tot l'equip per a la manifestació, fins i tot les pancarte i els altaveus.
Un manifestant no és barat: uns US$150 per día per cadascún d' ells, hauría de pagar en principi l'interessat, tot i que alguns "manifestants" ofereixen honoraris reduïts per causes que els interessin. L' empresa es queda amb un 4,9 % dels honoraris de cada persona contractada.
Crear una manifestació de caràcter una mica massiu pot sortir per una fortuna, tot i que Erento assegura que solament la primera setmana de gener, uns 50 clients potencials han consultat sobre els serveis d'aquests "mercenaris de l' opinió".
A finals de 2006, una demostració devant del parlament alemany d'uns suposats 200 membres de l' Associació de Metges Alemanys contra la nova llei de salut, havia estat coberta per 150 manifestants de lloguer i rapidament disfressats amb bata blanca.

Tota la parafernàlia

Llogar maifestants també pot tenir beneficis d'imatge: si la causa manca de recolzament per part de jovent o d'adults majors, d' inmigrants o d' estudiants, el client pot mirar les fotos o els perfils de cada "manifestant" a les pàgines d' Erento per a incloure al que més l'afavoreixi.
La firma s'encarrega a més de llogar megàfons, portaveus, xiulets, camions, pancartes, en fi, tot allò necessari per a complementar el que fa una veritable manifestació.
La creixent despolitització de la ciutadanía sembla haver arribat a que ni els afectats en llurs propis interessos apleguin forces ni ànims per a sortir al carrer. Els responsables de la firma d'internet asseguren metrestant que és impossible distingir entre un manifestant real i un de lloguer.
Amb una bitlletera ben carregada, moltes iniciatives podríen simular un recolzament popular inexistent, un problema que ja comença a preocupar a juristes i políticos a Alemanya.

Si jo fóra ric....

2007-01-02T20:08:00.000Z

La globalización crea riqueza abaratando el trabajo

(Juan Hernández Vigueras)

La globalización ha creado nueva riqueza proporcionando unos costes mucho menores para las manufacturas y ofreciendo unos costes mucho menores para el trabajo En Madrid se lo oímos al Premio Nóbel de Economía, Joseph Stiglitz, y lo afirma también Lehman Brothers, la poderosa banca de negocios estadounidense Los trabajadores chinos no alcanzarán nunca el nivel salarial de los europeos sino que los europeos no especializados ganaran dentro de poco tiempo como los chinos. Lo explicó didácticamente hace un mes en Madrid Joseph Stiglitz, en la conferencia de presentación de su nuevo libro Cómo hacer que funcione la globalización; y lo escuchamos los compañeros de Attac presentes. Y eso mismo lo acredita a menudo el órgano de comunicación del capitalismo más inteligente que es el Financial Times; por ejemplo el 18 Octubre 2006 en la versión digital de este periódico británico. Bajo el rótulo View from the top (Visiones desde la cúspide) en una las breves entrevistas en video, mencionaba esa tendencia mundial el antiguo embajador de USA en Francia y ahora alto directivo de la banca Lehman Brothers, Félix Rohatyn. Este banquero global reconoce sin eufemismos que la disparidad del enriquecimiento de una minúscula parte de la población ha traído una mayor desigualdad generada por la globalización neoliberal.Y alude a esta desigualdad en el enriquecimiento cuando menciona que las gentes que disponen de activos financieros en los EEUU son “la mitad del uno por ciento del uno por ciento”. Es decir, referido a los 298 millones habitantes de los EEUU, esta hablando de unos 15,000 nuevos ricos en un país con la miseria que dejó ver la catástrofe del huracán Katrina.Y ese enriquecimiento desigual global, a costa de bajos salarios, es creciente como reflejan los índices bursátiles. Por tanto, hasta ellos mismos, los propios agentes impulsores de la globalización financiera, perciben que es insostenible la situación mundial.Y este global player apunta por donde podría venir la solución.Como la palabra redistribución no es bonita... Pues habla de que habrá que acudir a los impuestos para encontrar la solución.Y eso lo dice uno de los máximos representantes de las finanzas mundiales. Lehman Brothers es una potente banca de inversiones de los EEUU que, entre sus asuntos importantes en curso, tiene encomendado el asesoramiento y la defensa de la eléctrica ENDESA frente a las dos OPAS pendientes; y que en los nueve meses del año fiscal 2006 sus beneficios netos declarados del grueso de su negocio superaban los 3,000 millones de dólares, un 23 % por encima de las ganancias del mismo período del año anterior.Pero, cómo se trata de un testimonio de autoridad de este significativo representante del capitalismo financiero mundial, transcribimos con subrayados nuestros la primera pregunta y la respuesta traducidas de la mencionada entrevista en Octubre pasado: "Financial Times: Uno de los eventos significativos de esta semana es la superación de los 12,000 puntos del Dow jones. ¿Qué cree que eso significa?Embajador Rohatyn: No sé si eso tiene un significado particular, pero quizás sea más un resultado que un significado.Creo que la globalización ha creado nueva riqueza proporcionando unos costes mucho menores para las manufacturas y ofreciendo unos costes mucho menores para el trabajo.Y una gran cantidad de los ahorros que eso ha generado son ahorros que aparecen en los informes corporativos de pérdidas y ganancias. Y si se aplica entonces algún tipo de múltiplo a eso, tenemos unos números muy, muy grandes. Y creo que sin acudir al argumento de los ricos contra los pobres... eso claramente es algo que ayuda a la mitad del uno por ciento sobre el uno por ciento que detenta la mayor parte de los activos de los EEUU... Se están creando diferenciales de riqueza que probablemente no son tolerables a la larga y requieren alguna – no voy a utilizar la palabra redistribución porque no es una palabra bonita - pero sí algunos cambios, probablemente mediante el sistema fiscal en algún momento” Por cierto, junto a la serie de videos de cada mini entrevista, días después aparece en la web del FT la transcripción. En el caso del video de Rohatyn la transcripción ha tardado bastante más de un mes en aparecer, semanas después de la publicación de los textos de los videos posteriores. Alguien debió de dudar sobre si convenía facilitar su lectura. Pero ¿por qué no se iba a transcribir si es un testimonio autorizado sobre la realidad del sistema global?."

Zimbabwe: Feliç Nadal per a uns pocs

2006-12-25T09:56:00.000Z

afrol News / IRIN, 22 de Desembre - Al cor de Nadal, els carrers de la capital de Zimbabwe, Harare, vessen de "retornats" que novament a casa per Nadal arriben amb l'afany de gastar. Per a la majori ade la població però, que no ha estat prou afortunada com per a trobar treball fora del país, la festa no serà la mateixa: una lluita per sobreviure.
Els retornats condueixen habitualment vehicles elegants, la majori amb matrícules de Sudafrica o Botswana i procuren llui el pèl pels restorans i bars, magnificant llurs èxits financers a altres països.Innocent Makwiramiti, un economista i antic director executiu de la Cambra Nacional de Comerç de Zimbabwe, declara que, "tenint en compte que els retornats venen amb divises extrangeres, la vida els serà molt més barata a Nadal, ja que senzillamet s'adrecen al mercat negre i bescanvien la moneda a un alt interès". És poc probable que els retornats bescanvien llur moneda extrangera a l'interès oficial de 250 dòlars zimmbabus per 1 dòlar EUA. Els darrers vuit anys, l'economia de Zimbabwe ha estat en un punt crític, caracteritzada por l' omnipresència de l'escassetat, incloent-hi la divisa extrangera, el menjar, l'aigua potable, el combustible i l' energia. La base industrial ha disminuït més d' un terç, l' índex d'atur supera el 70% i la inflacció ronda el 1.000% - la major del món – la qual cosa fa que la majoría dels béns, quan són disponibles, romanin fóra de l'abast de la majoria dels ciutadans. El terrible desenvolupament econòmic ha forçat a prop de tres mil.lions de ciutadans a buscar treball fóra del país, la majoria a les veïnes Sudáfrica i Botswana, mentre que altres han provat sort encara més lluny, al Regne Unit i EUA, on un nombre significatiu treballa de qualsevol cosa per a enviar diners a casa."Aquells que tornen podran gaudir de llurs vacances, mentre que la majoria pateix", declara Makwiramiti. Trymore Gama, de 34 anys, un antic professor de Harare ara resident a Botswana. "No és fàcil allí [a Botswana], i jo treballo fort tot l'any per stalviar prou per a tornar a casa i relaxar-me amb els meus amics i parents". No confesa la seva ocupació a la capital de Botswana, Gaborone, però condueix un nou i luxós sedan alemany, i confesa haver reservat habitacions per a sa mare i dos germans joves a un dels hotels de cinc estrelles de Victoria Falls, on es reuniran per Nadal, "Metrestant però disfruto dels fruits del meu suor"."També he aconseguit portar moltes compres per a la meva gent a Mount Darwin, i potser em comprometi la vespra d'Any Nou" afegeix Gama, qui va deixar el pais el dia del seu aniversari el 2003.El diari proguvernamental 'Herald' cita a Dennis Chitsaka, principal representant d' inmigració a Beitbridge, la principal frontera entre Sudáfrica i Zimbabwe, qui assenyala que el seu departament enregistrava més de 15.000 retorns diaris.Lovemore Matombo, president del Congrès de Sindicats de Zimbabwe, declara a aquells amb una ocupació a Zimbabwe, que aquest Nadal serà la pitjor dels darrers anys."Considerant el nivell al què augmenten els preus i l'entorn inflaccionista en què vivim, aquestes vacances de Nadal són unes festes fosques per a la majoria dels treballadors, que virtualment no tenen diners. Nadal hauría de ser un temps d'alegría, però allà on miri, veig cares llargues mentre les persones reflexionen sobre el què han de fer per a dur pà a taula", declara Matombo.El propassat mes, el Ministeri de Finances va anunciar en un nou pressupost que els primers 100.000 Z$ (400 US$) d'extres dels treballadors seríen lliures d'impostos, però Matombo apunta que aquest gest no suposarà cap diferència, perque la majoria dels treballadors reben salaris per sota d'aquesta xifra.

El desastre de la guerra

2006-12-22T10:15:00.000Z

Àfrica és el gresol de la humanitat. Àfrica ens exporta avui una població forçada, allà i aquí, a la misèria. Àfrica encara s'ha d'entendre. Tanmateix, els racionals ulls occidentals s'obsedeixen en mirar solament el anomenat xoc de civilitzacions entre els mons religiosos. I la resta? Abans que les banderes de la cristiandat o de l'islam, hi ha la misèria de tanta gent obligada a raure a la base de la piràmide social. Perque no ho oblidem: Nosaltres vivim al millor dels mons possibles gràcies als desventurats que campen per Àfrica, en especial. Ens interessa Àfrica.

Es desencadenen grans enfrontaments a Somàlia. AFROLNEWS:_ S'han desencadenat greus enfrontaments armats entre la milicia leial a la Unió de Tribunals Islàmics i les forces del govern de transició de Somàlia del president Abdullahi Yusuf, que compta amb el recolzament internacional. Aquests, compten amb el suport de les tropes etiopes. Les tropes islàmiques són ara mateix a menys de 50 quilòmetres de la caserna general del govern de transició a Baidoa.

Professió perillosa

2006-12-19T13:25:00.000Z

Política Derechos Humanos Medios

Tres periodistas "asesinados en prisión eritrea"
Periodistas eritreos asesinados:Said Abdulkader, Medhane Haile y Yusuf Mohamed Ali
© RSF / afrol Newsafrol News, 16 de Noviembre -

Un creciente número de informes está indicando que tres de los 13 periodistas encarcelados en 2001 han sido asesinados mientras permanecían encarcelados en Eiraeiro, en el remoto desierto del noreste de Eritrea. Mientras tanto, el gobierno de Eritrea indica que será incluso menos sensitivo ante las denuncias africanas y occidentales sobre la falta total de libertad de prensa en el país.
Las informaciones sobre Eiraeiro fueron divulgadas en agosto en Internet y desde entonces han sido investigadas por la organización Reporteros sin Fronteras (RSF), basada en París. Las investigaciones contienen información precisa y verificada sobre la localización exacta del centro de detención, donde al menos 62 presos políticos permanecen detenidos, incluyendo anteriores ministros y altos cargos, oficiales militares de alto rango, opositores al gobierno y ocho de los 13 periodistas detenidos en septiembre de 2001.Publicada originalmente en lengua tigrinya el 17 de agosto en aigaforum.com, un website etíope, la información fue traducida al inglés y publicada el 31 de agosto en awate.com, un website de la oposición eritrea, editado en EEUU. RSF anunció el miércoles que conoce las fuentes de la información, aunque "no las identificará por razones de seguridad y las considera creíbles y serias".El centro de detención en Eiraeiro fue construido en 2003. UN periodista eritreo en el exilio rebeló a RSF que es "una de las zonas más calurosas del país". Para acceder a Eiraeiro, es necesario caminar dos horas desde la carretera más cercana. Con 62 celdas con dimensiones de 3 metros cuadrados cada una, alberga a prisioneros políticos que previamente había permanecido en Embatkala, en la región este del país.Distintas fuentes han confirmado la existencia del centro de detención de Eiraeiro y la mayor parte de los más prominentes periodistas y prisioneros políticos de Eritrea han estado allí. Testigos en el lugar también han confirmado que muchos de los periodistas han sido torturados de la manera más brutal. La investigación confirma que al menos nueve de los detenidos en Eiraeiro han fallecido a causa de "varias enfermedades, presión psíquica o suicidio". Entre ellos se incluyen tres periodistas: Yusuf Mohamed Ali, que habría fallecido el 13 de junio, Medhane Haile (febrero) y Said Abdulkader (marzo de 2005).Los tres forman parte de un grupo de 13 periodistas que fueron detenidos por la policía durante la semana del 18 al 25 de septiembre de 2001 después de que el gobierno decidiese "suspender" todos los medios privados en Eritrea y ordenase arrestar a cualquier sospechoso de ser un miembro de la oposición.RSF - que el mes pasado situaba a Eritrea como el tercer país del mundo en cuanto a libertad de expresión - ha intentado a lo largo del último mes conseguir una respuesta por parte de las autoridades de Eritrea sobre las acusaciones que se presentan en el informe, sin obtener ningún resultado. "Este silencio por parte de las autoridades eritreas es inhumano e intolerable", denunció la organización, añadiendo que "ningún gobierno extranjero debería continuar tratando con el presidente Issayas Afewerki y su gobierno sin insistir en explicaciones serias y documentadas".

Entre Smara i La Ràpita: Energia fòssil

2006-12-18T08:54:00.000Z

Notícia extreta directament de l'agència i sense tradució al català.
Comentari breu: Malgrats els esforçats discursos d'alerta sobre la necessitat d'un canvi de fonts energètiques, el sector continua preferint l'explotació de fonts fòssils. Aquesta inèrcia pot tenir una part d'explicació en la necessitat d'usar una tecnologia forçament avançada per aquesta finalitat però gens impulsada a desenvolupar-se per l'adquisició, generació, emmagatzematge i ús d'altres fonts renovables.

Nueva compañía petrolera irrumpe en Sáhara Occidental
afrol News, 15 de Diciembre - La compañía dublinesa Island Oil & Gas plc anunció la conclusión de un acuerdo de exploración onshore en el ocupado Sáhara Occidental. El acuerdo se firmó con la potencia ocupante, Marruecos. Ya se han formulado protestas contra el "acuerdo ilegal" y la compañía irlandesa corre actualmente el riesgo de convertirse en el objetivo de una campaña de boicot que anteriormente ha dado buenos resultados a la hora de obligar a todas las petroleras foráneas a retirarse del territorio ocupado.
Island Oil anunció el martes su reciente y exclusivo contrato de reconocimiento onshore en Zag, en el norte de Sáhara Occidental, incluyendo una franja limítrofe del sur de Marruecos cedida por el Ministerio de Petróleo y Minas de Marruecos. La licencia, válida por un período de 12 meses, hasta diciembre de 2007, cubre un área de 21.807 kilómetros cuadrados, incluyendo las afueras de la ciudad saharaui de Smara. "El programa de trabajo incluye estudios geológicos de campo; un estudio geoquímico; el procesamiento y la interpretación de los datos magnéticos y de gravedad; y la interpretación de los datos por satélite", según confirmó la compañía irlandesa. Los participantes en la empresa conjunta son la marroquí San Leon (50%), el operador designado; GB Oil & Gas Ventures (30%); y Island Oil & Gas (20%). La cuenca de Zag - que la compañía sitúa "en Maruecos" – es considerada una subexplotada cuenca sedimentaria paleozoica norteafricana dentro de la cual no se han obtenido todavía datos sísmicos. Los pozos explorados por la potencia colonial, España, en los años sesenta, sin embargo, encontraron muestras de gas en la arenisca de la cuenca, con otras muestras de petróleo superficial. "Se cree que un activo sistema petrolero está presente en esta cuenca, basándose en las primeras perforaciones realizadas históricamente", declara la compañía irlandesa. Así lo cree también el gobierno en el exilio de la República Árabe Saharaui Democrática (RASD), reconocida como un estado independiente por la mayor parte de las naciones africanas. También la RASD cuanta con su agencia de licencias, que define a la cuenca del Zag como parte de sus bloques onshore de Bir Lahlou y Smara, y ha anunciado formalmente "el comienzo de una iniciativa de otorgamiento de licencias onshore para permitir a las empresas petroleras y gasísticas participar en la exploración de su territorio soberano".Para algunos de sus bloques onshore, la agencia saharaui ya ha reclutado compañías extranjeras como Premier Oil y Comet Oil. Estas compañías están de acuerdo en esperar hasta que el gobierno de la RASD haya recuperado el control de su territorio antes de explorar y explotar las supuestas inmensas reservas petroleras de la costa saharaui. Otras compañías no quieren esperar hasta que se resuelva el punto muerto en el que se encuentra el futuro del Sáhara occidental y varias de ellas se lanzan a acuerdos cuestionables con el poder de ocupación para explorar las prometedoras aguas saharauis. Durante los últimos cinco años, TGS-Nopec, Fugro NV, Thor Offshore, Total, Kerr-McGee, Wessex Exploration y Pioneer Natural Resources han realizado exploraciones, especialmente offshore en la cuenca de Aaiún, en cooperación con las autoridades marroquíes. Sin embargo, un estudio jurídico de la ONU, realizado por Hans Corell en enero de 2002, determinó que la exploración en un territorio ocupado era legalmente cuestionable – probablemente incluso contraria a la ley internacional – si la población indígena del territorio no se mostraba de acuerdo o no se beneficiaba con ello. La explotación de posibles recursos petroleros sería claramente ilegal, declaró la ONU. Después de las protestas de la RASD, la ONU sostiene también que dicha operación perjudicaría los esfuerzos de búsqueda de una paz duradera entre Marruecos y la RASD.

Del Kalahari a Vinallop, potser per l'eix interior

2006-12-15T10:23:00.000Z

El poble san venç al govern de Botswana
Los san celebren el veredicte a la salida del tribunal Lobatse
© Survival Int / afrol News
afrol News, 14 de Desembre - En un commovedor procés jurídic conduït per centenars de membres del poble san(“Bosquimans”)elgovern de Botswana, ha donat finalment al poble indígena del Sud d’Àfrica, el dret a tornar a les terres de les què fou expulsat i a practicar novament les seves costums de caça i recol·lecció. La decisió representa un important revés per a les autoritats, que confiaven en poder explotar mines de diamants en terres del poble san.
El Tribunal Superior de Botswana s’ha pronunciat dimecres totalment a favor dels clans gana y gwi del poble indígena san, condemnant el govern de Gaborone per desnonar aquests caçadors de llurs terres ancestrals de la gran reserva central del Kalahari. La Justícia ha dictaminat que el desnonament en 2002 havia estat "il·legal i inconstitucional".El tribunal també sentencia que els san tenen el dret de caçar i recol·lectar a la reserva, la qual havia estat establerta per les autoritats colonials britàniques als anys 50. Els caçadors san, d’ara endavant, no són obligats a sol·licitar cap permís per a accedir a la reserva, segons sentència del tribunal.Un dels jutges, Justícia Phumaphi, afirma que el rebuig del govern de Botswana a permetre als san caçar "equivalia a condemnar als residents de la reserva del Kalahari a morir de fam". Dos dels tres jutges que formaven la cort han coincidit amb el poble san en el què es considera el procés legal més llarg i costós de la història de Botswana.
El portaveu san, ROy Sesana, s’ha mostrat feliç después que la seva gent triomfés en aquest difícil cas. Amb un gran somriure i al bellmig de periodistes i seguidors, Sesana ha declarat que “avui és el dia més feliç per a nosaltres. Hem plorat molt de temps, però avui plorem de goig. Ens han deixat lliures. Els desnonaments han estat molt dolorosos per al nostre poble. Espero poder tornar a la nostra terra”:

Solament en un punt concret, el tribunal de Lobatse h decebut als demandants san. Els jutges han dictat que el govern de Botswana no es pot fer responsable de proveïr serveis bàsics tals com l’aigua i l’educació a les persones que vivien dins l’extensa reserva del desert.
Abans del desnonament de 2002, el govern havia proveït almenys alguns punts de capació d’aigua dins la reserva, però aquest subministrament va ser tallat sobtadament per tal de forçar la retirada dels residents de l’àrea.
Entre 1000 i 2000 san van ser desnonats de la reserva i obligats a viure en quatre campaments, on les autoritats havien promés portar el desenvolupament als residents. Después de veure’s obligats a abandonar la reserva, els desnonats se sentien més incòmodes als campaments, on la caça no és permesa i no hi ha oportunitats laborals. L’alcoholisme i els problemes socials se van fer cada cop més extensos i l’empresonament per la pràctica de la caça furtiva ha afectat molts homes.
Després que el veredicte ha estat pronunciat, els nombrosos representants san en Lobatse han començat a celebrar-lo. Fins i tot els representants del govern s’han pronunciat amb un to de reconciliació, tot afirmant que acataran la decisió.
A partir d’ara, les comunitats san que viuen als campaments fora de la reserva del kalahari poden tornar a la reserva. Fins fa poc, eren 400 san els que havien signat una petició de retorn, tot i que alguns d’ells també exigien l’abastiment d’aigua per part del govern. Mentre alguns aprofitaran amb tota probabilitat l’oportunitat del retorn,encara resta la pregunta sobre cóm respondrà la majoria dels residents dels campaments a aquesta nova llibertat.

El món o no

2006-12-06T11:39:00.000Z

Sólo quedan 10 años
Roland Pease Corresponsal de Ciencia, BBC

El reconocido científico James Hanson advirtió que estamos al borde de un precipicio.El mundo sólo tiene una década para frenar el calentamiento global. Esa fue la advertencia que hizo un reconocido científico en la conferencia de la Unión Geofísica Americana (AGU) en San Francisco.
Mientras los líderes políticos en Montreal debatían las medidas que se podrían tomar en los próximos ocho años para enfrentar el problema, los científicos en San Francisco escuchaban una serie de alarmantes predicciones.
Uno de ellos le decía a la audiencia que el debate sobre si existe calentamiento global está completamente superado. Otro señalaba que los humanos ya tomaron el control del clima en sus manos.
James Hanson, quien en la década de los 80 fue el primero en alertar sobre el efecto invernadero, fue aún más enfático.
Hanson dijo que estamos al borde de un precipicio. Sólo un grado más de calentamiento sobre los actuales niveles podría llevar al planeta a experimentar cambios climáticos que no vistos en al menos medio millón de años.
El cálculo implica que la pesadilla predicha por tantos llegará mucho antes de lo que hasta ahora se decía.
Sin embargo, Hanson declaró que todavía quedan esperanzas, si se hace lo indicado inmediatamente.
Las presiones de la industria automotriz

Según Hanson la industria automotriz está bloqueando la toma de decisiones.Aún no hemos llegado al punto en que es inevitable, dijo Hanson. A su juicio, se requieren medidas sobre eficiencia energética, especialmente para automóviles, combinadas con métodos para controlar gases de invernadero como el metano.
El problema, según Hanson, es que grupos de interés como la industria automotriz, están bloqueando la toma de decisiones para frenar el problema.
Y el tiempo se acaba.
De acuerdo a sus cálculos, a la actual tasa de acumulación de gases invernadero y la construcción de nuevas plantas para quemar combustibles fósiles, en una década el planeta ya no tendrá remedio.
Los científicos reunidos en San Francisco aseguraron que la población no ha tomado conciencia de la velocidad a la que se pude deteriorar el clima.
La amenaza de mega sequías

Entre los efectos del calentamiento global están las sequías prolongadas.El hielo que cubre la Antártica Oeste podría colapsar rápidamente, provocando un aumento en el nivel del mar desde uno a cinco metros por siglo, inundando las costas en todo el mundo.
Y las áreas que ya sufren escasez de agua, podrían enfrentar mega sequías por décadas, en un ambiente de temperaturas cada vez más crecientes.
Pero entre las advertencias también se coló la controversia.
Al analizar una vez más los argumentos sobre la causa del incremento de huracanes, uno de los expertos presentes en la conferencia señaló que no existe ninguna evidencia de que el fenómeno obedezca a causas naturales, como lo sostiene el Centro de Huracanes estadounidense.
Tanto así que el experto climático Kerry Emanuel -quien cree que el aumento en incidencia e intensidad se debe al calentamiento global- acusó al organismo de censurar a los científicos que no comparten sus premisas.

Bloc d'ATTAC

2006-12-06T11:26:00.000Z

AGCS/GATS_____________________________________________
Actualment, tots els països adscrits a l'OMC (entre ells la Unió Europea) negocien l'Acord General sobre Comerç de Serveis (G.A.T.S en anglès). Aquest acord portarà el lliure accés i la llibertat de comerç a tot el que es pugi considerar un servei, entre ells les comunicacions, sanitat, educació, transport i la distribució d'aigua i electricitat. És a dir privatitzacions. Tots coneixem les conseqüències de la privatització: a casa nostra, la competència no és tal i es converteix en un monopoli privat de facto només que els beneficis ja no són per a tots sinò per a uns quants; las baixades de tarifes promeses no arriben, les baixades de costos per augmentar el benefici (únic objectiu de l'empresa privada, no l'oblidem) provoquen una pèrdua de qualitat (els apagons de les nevades del 2001 a Catalunya, per exemple). A l'extranger, els ferrocarrils britànics, amb pèrdues de vides humanes sín un exemple clar. A més, l'AGCS implica que les regles establertes per l'OMC són superiors a les legislacions dels països. Per tant, perdem la possibilitat de legislar sobre el que ens afecta. Requisits de formació de professors, metges, qualitat de l'aigua, etc.
Tot això es negocia a les nostres esquenes per l'UE en comités secretíssims i els nostres governs no es informen gens ni mica.

Africa desperta

2006-12-06T11:09:00.000Z

Guinea abandona la mutació genital femenina afrol News / IRIN -
Guinea abandona la mutació genital femenina. - Diumenge passat, 150 comunitats de Guinea han abandonat de manera col.lectiva la pràctica de la mutació genital femenina. Una declaració històrica a un pais on més del 97% de les dones pateixen aquest ritual.

Imbuïts de la nostra pròpia rutina, els occidentals sovint oblidem que gran part de la població mundial encara viu en condicions que m'atreveixo a qual.lificar d'infrahumanes. Creiem tal vegada que no ens afecta perquè són fets i cultures que es desenvolupen allà molt lluny. Fins que s'acosta la pastera. Llavors, quan és quan el problema ens arriba. I tampoc aquí sabem solucionar-ho molt bé. Africa és assumpte nostre, del dia a dia i molt més del què ens pensem.

Africa al fons

2006-11-03T07:42:00.000Z

Ruanda investiga el papel de Francia en el genocidio
afrol News, 26 de Octubre - Una comisión independiente nacional encargada de probar la supuesta implicación francesa en el genocidio ruandés comenzó sus sesiones esta semana en la capital del país, Kigali. El presidente del país, Paul Kagame, acusó a las fuerzas militares hutus entrenadas por los franceses de haber apoyado el genocidio. Las autoridades francesas han rechazado todas las acusaciones. Se calcula que cerca de un millón de tutsis y de hutus moderados ruandeses fueron asesinados en los 100 días del genocidio de 1994.
La comisión, que incluye a profesores e historiadores y está presidida por el fiscal general Jean de Dieu Mucyo, parece estar convencida de que hubo cierto tipo de participación gala. Los miembros de la comisión deben de recoger los testimonios de 25 supervivientes del genocidio.A la conclusión de las sesiones, la comisión determinará si es necesario que Ruanda presente una moción en el Tribunal Internacional de Justicia de la Haya contra París por su presunta participación en el genocidio.En la sesión del martes, declararon cuatro testigos, incluyendo el embajador francés del período inmediatamente posterior a las masacres y un alto funcionario de las fuerzas de seguridad ruandesas.Los residentes del área suroccidental del país que se vieron involucrados en la "Operation Torquoise" por parte de los franceses bajo mandato de la ONU para abrir un corredor seguro entre junio y agosto de 1994, acusaron a las tropas francesas de permitir que las milicias que perpetraron las masacres huyeran al vecino Zaire.Un antiguo embajador de Ruanda en París, Jacques Bihozagara, informó a la comisión de que Francia había tenido un papel destacado en el genocidio, que, en su opinión, fue mitigado por sus temores de perder influencia en África. Acusó al gobierno francés por no haber detenido a los sospechosos de haber perpetrado el genocidio. “Francia no expresó arrepentimiento”, la agencia francesa de noticias, AFP, citó a Bihozagara en su deposición. El antiguo diplomático declaró que la Operation Turquoise sólo estaba destinada a proteger a los responsables del genocidio.El Tribunal Internacional Criminal ya ha juzgado algunos de los casos más importantes del genocidio ruandés en la ciudad de Arusha en Tanzania. El tribunal había condenado a 25 líderes, pero el gobierno ruandés ha sido tachado de parsimonioso en la aplicación de la sentencia. Un superviviente del genocidio, Rupert Bazambanza, declaró que al principio de la guerra que nadie sabía lo que era el genocidio. "Por la noche, nuestros amigos y vecinos se convirtieron en nuestros enemigos y querían matarnos", declaró, añadiendo que era difícil para ellos el sonreír a través de las lágrimas al final del genocidio. "Era como en el Titanic. Todo el mundo quería abandonar el barco, pero no tenían ninguna forma de hacerlo", comentó Bazambanza a Africa Comic. En ese momento se dio cuenta de que no podía regresar a casa porque todo estaba quemado y la gente estaba siendo asesinada a su alrededor y los cuerpos rodeaban y cubrían las carreteras. sintiéndose muy solo, Bazambanza corrió a esconderse."Me sentía como si nadie se preocupara por lo que estaba sucediendo". Pero Bazambanza quería asegurarse de que las personas no dejaran que la tragedia se borrase de su memoria. Empezó a viajar y a compartir su historia con el mundo. "Cada vez que tengo la oportunidad de hablar con la gente, me doy cuenta de por qué sobreviví".

De la BBC

2006-11-03T07:37:00.000Z

La red en la mira académica

Berners-Lee pretende atraer a una amplia gama de investigadores de campos tecnológicos y sociales.Tim Berners-Lee, el científico británico creador del programa que organizó la internet, está al frente de una iniciativa para hacer de la red un campo de estudios académicos.
Para lograr ese fin, este jueves el Instituto de Tecnología de Massachussetts, en Estados Unidos y la Universidad de Southampton, en el Reino Unido, dan inicio oficial a un programa conjunto de desarrollo de investigaciones científicas.
Berners-Lee dirige actualmente el World Wide Web Consortium, en el Instituto de Tecnología de Massachussetts, y es profesor de la Universidad de Southampton.
El científico y sus colaboradores han desarrollado discusiones preliminares con entidades de gobierno tanto en EE.UU. como en Europa en la búsqueda de fondos para el proyecto de investigación de temas de la red.
A la vez, el grupo decidió dar a conocer sus propósitos a un público amplio y revelar sus avances investigativos a la par que intentar conseguir fondos oficiales o privados.
"Sólo el inicio"
En declaraciones a la BBC, Berners-Lee explicó que la iniciativa pretende atraer a una amplia gama de investigadores que estudie tanto la dimensión tecnológica como social del fenómeno de la internet.

Más crecimiento sin controles podría traer "malas consecuencias", dijo Berners-Lee.El experto considera que los cambios introducidos por la red en todos los niveles de la sociedad son sólo "el comienzo" de una transformación aún más radical con implicaciones tanto en las ciencias de la ingeniería como en las ciencias sociales.
Además de las implicaciones positivas, el desarrollo futuro de la red podrían también usarse para diseminar "desinformación a favor de fuerzas antidemocráticas", en palabras del científico.
Un crecimiento sin controles de la red podría traer "malas consecuencias", dijo Berners-Lee, y es por eso que el tema de la privacidad y el manejo de datos personales en la red figura entre las materias que serán objeto de análisis.
Bautizado como el "Padre de la Red", Berners-Lee presentó en 1991 un sistema para conectar páginas web a través de una gran red mundial.
Esta iniciativa permitió establecer el ciberespacio tal como existe actualmente.

El món pot ser diferent

2006-10-26T07:59:00.000Z

El Amazonas cambió de curso

El curso del Amazonas no siempre fue el mismo, sugiere un estudio.
Hubo un tiempo en que el río Amazonas, el río más caudaloso del mundo y el segundo más largo -luego del Nilo-, fluyó desde el océano Atlántico al Pacífico, es decir, en dirección contraria a su curso actual, según un estudio realizado recientemente.
El estudio señala que las rocas sedimentarias de la región central de Sudamérica contienen rastros de minerales antiguos, que seguramente provinieron del este del continente.
Según el geólogo Russell Mapes, autor del estudio, esto sugiere que entre 65 y 145 millones de años atrás el Amazonas corría en dirección este-oeste.
La edad de las rocas varía dependiendo de si se están en el este u oeste de Sudamérica.
En el este se encuentran rocas de hasta 2.500 millones de años, mientras que en la región oeste las rocas son mucho más jóvenes, debido a la continua actividad geológica de los Andes.
Paisaje cambiante
Si el Amazonas siempre hubiera fluido hacia el este, como lo hace ahora, entonces los sedimentos contendrían rastros de minerales mucho más jóvenes, que se habrían "deslizado" desde los Andes.

El curso actual del Amazonas se produjo al final del período Cretáceo.
"No vimos nada así. A lo largo de todo la cuenca del río, los minerales encontrados provienen de regiones bien específicas del centro y este de Sudamérica", señala Mapes, de la Universidad de Carolina del Norte.
Según Mapes, los sedimentos de origen oriental provienen de una zona elevada que se formó en el período Cretáceo, cuando se separaron las placas tectónicas de África y América del Sur.
Eso, al parecer, inclinó el flujo del río en dirección oeste, lo cual empujó a sedimentos de más de 2.000 años hacia el centro del continente.
Curso actual
Millones de años después, una cadena de bajas montañas, llamada Arco de Purus, surgió en el medio del continente, en dirección norte-sur.
Esta cadena dividió el curso del Amazonas, e hizo que una mitad corriera hacia el Atlántico y la otra hacia los Andes.
Hacia el final del período Cretáceo, el cuenco formado entre los Andes y el arco de montañas en el centro del continente, se comenzó a llenar granos de minerales de menos de 500 millones de años.
Millones de años después, la acumulación de estos granos rompió el Arco de Purus y el río avanzó hacia el este. Así se determinó su curso actual.

Una Mirada a Africa

2006-10-24T15:21:00.000Z

Desempleo y pobreza siguen aumentando en Gabón
afrol News / IRIN- Limpiando pacientemente las escamas de los pescados en el mercado de Pont Nomba en la capital de Gabón, un graduado de secundaria de 19 años, Etienne Biyoghe, declara que una vez soñó con una carrera oficial. Pero con el aumento desproporcionado del desempleo en el petrolero Gabón, ahora se siente afortunado simplemente con tener suficiente dinero para poner algo de comida en la mesa al final del día.
“No me avergüenzo”, afirma Biyoghe. En un buen mes, su arduo trabajo puede rentarle 300 dólares netos, muy por encima de los 85 dólares de salario mínimo - inalterado desde 1970 -. Se da por hecho que subirá a los 155 dólares el mes que viene.Se estima que el 40 por ciento de los ciudadanos de Gabón no tienen trabajo, un pequeño país de África Occidental rico en petróleo, oro, manganeso y mineral ferroso. Naciones Unidas afirma que entre el 60 y el 70 por ciento de la población vive por debajo del umbral de la pobreza, malviviendo con menos de un dólar al día.La pobreza galopante se contrasta con un PIB per capita de más del triple de la media subsahariana, una paradoja que no pasa inadvertida para los políticos que se oponen al presidente del país, Omar Bongo, el jefe de Estado más veterano de África Occidental."Las poblaciones de las naciones petroleras africanas son las que sufren las condiciones de vida más deterioradas", declaró el parlamentario Laurent Nzamba.La producción de petróleo ha estado decayendo en los últimos años en Gabón a una media de 265.000 barriles al día. El petróleo aún representa cerca del 50 por ciento de la renta nacional y los analistas aseguran que las previsiones de permanencia de los altos precios del carburante deberían de proteger al país de las repercusiones a corto plazo.Aún así, algunos son escépticos sobre si los indicadores económicos de Gabón irán a alguna dirección que no sea hacia abajo mientras el septuagenario presidente se mantenga en el poder."Nuestros líderes viven a lo grande, con coches y grandes villas mientras el país se queda completamente desasistido", declaró Vincent Ndomba, quien trabaja en el Tesoro.David Cowan, un destacado economista de la Unidad de Inteligencia Económica de Londres, está de acuerdo con estas afirmaciones. “Gabón tiene una larga historia de hacer todas las cosas que no se deben hacer”, declara.Cowan aseguró que el gobierno de Gabón derrochó la riqueza petrolera del país en grandiosos proyectos. “En lugar de invertir en atención sanitaria primaria, se lo gastó en universidades y hospitales, sin pensar en los costes a largo plazo”.Los analistas han instado con urgencia a Gabón para que empiece a diversificar la economía con el fin de compensar el declive en la producción petrolera, sugiriendo que aumente la producción minera y mejore a silvicultura (economía forestal), la construcción, las telecomunicaciones y el sector pesquero como fuentes de recursos adicionales.Pero los gaboneses no son optimistas. En el mercado pesquero, Salomon Kontche afirma que aconsejará a sus hijos que se olviden de la universidad y se orienten hacia trabajos manuales más estables."Con la crisis económica, nuestra situación es precaria”, declara Kontche. “Es mejor encontrar alguna actividad que te proporcione una cierta autonomía”.

En campanya

2006-10-18T11:00:00.000Z

Segueixo la campanya molt en especial des de La Marfanta. Allí s'apleguen un bon grup de persones que s'expressen amb tota llibertat. De vegades, sembla que les intervencions deriven en qüestió personal; altres cops, s'escriuen idees poc fonamentades en la realitat i més aviat sorgides de l'imaginari personal de cadascú; també hi ha moments brillants. És el nou periodisme, el que dóna veu immediata a la gent. El batibull de totes aquestes intervencions són el reflex del sentir de molta altra gent front les actuacions dels governants, dels aspirants a tals i del resultat de l'administració. Val a dir que els tertulians poques vegades carreguen per cridar l'atenció sobre les simes d'incivisme que bespunten darrera d'algunes critiques adreçades als polítics. sería tirar pedres sobre el propi terrat, en certa manera.

Al llarg d'aquesta campanya, i ja imbuit pel ciberespai, de vegades em passejo per les planes dels partits i pels blogs d'alguns dels seus candidats. Encara li cal més oli a n'aquesta eina. Noto un cert endarreriment en les actualitzacions i de vegades tinc la sensació que no s'ho prenen seriosament, que simplement s'hi apunten com a tot; els polítics, ja se sap, s'apunten a un bombardeig, si toca. Francament, crec que partits i polítics s'hauríen d'esmerçar més i creure's l'eina i l'efecte. D'acord que la seva implantació és encara residual, però és molt alta entre els creadors de opinió i això és el més important. A més, una finestra oberta com és l'internet escampa la campanya fins on no se sap mai. Jo, per exemple, ja no espero els programes dels partits a la bústia: se'ls poden estalviar. Ja me'ls vaig descarregant.

Felicito al Gustau Moreno per la seva Marfanta, pol de blocs. I animo als tertulians a pujar el nivell. Fent bloc, farem millor pais. (Ole!)

El futur ja estava escrit

2006-10-18T09:34:00.000Z

Tal com baixa de la BBC:

La raza humana "se dividirá en dos"
La humanidad podría dividirse en dos subespecies dentro de 100.000 años, tal como predijo H.G. Wells, afirmó un experto.

La humanidad se dividirá entre una élite y una clase inferior, afirma el Dr. Curry.El teórico de la evolución de la London School of Economics, Oliver Curry, espera que genere una clase alta genética y una clase baja poco inteligente.
El investigador predice, además, que la raza humana llegará a su cenit en el año 3.000, antes de declinar debido a la dependencia tecnológica.
Los humanos se volverán más selectivos sexualmente al elegir pareja, provocando que la especie se divida en subespecies, asegura el Dr. Curry.
Los descendientes de la clase alta genética serán altos, delgados, sanos, atractivos, inteligentes y creativos, muy distintos a la subclase humana que será tonta, fea y se parecerá a los duendes.
El resultado lógico es la creación de especies humanas "esbeltas" y "chatas", similar a los Eloi y los Morlocks en el mundo que creó H.G. Wells en su novela de 1895 "La Máquina del Tiempo".
Buenas noticias
Pero en el futuro cercano, dentro de 1.000 años, los humanos se convertirán en gigantes de más de dos metros de alto mientras que la expectativa de vida aumentará a 120 años, afirma el doctor.
Según él, la apariencia física, marcada por la salud, la juventud y la fertilidad, mejorará. Los hombres desarrollarán facciones faciales simétricas, tendrán aspecto atlético y mandíbulas más cuadradas, junto con voces más profundas y penes más grandes.

¿Qué opinaría Charles Darwin de la teoría del Dr. Curry?Las mujeres, por otro lado, tendrán una piel más clara, suave y sin pelo, grandes ojos claros, cabello brillante, pechos más pronunciados y facciones más simétricas.
En general, las diferencias raciales se anularán por la mezcla de razas, produciendo una raza uniforme de personas de tonos café.
Cuentas pendientes
Sin embargo, el Dr. Curry advierte que dentro de 10.000 años los humanos pagarán un precio genético por depender de la tecnología.
Acostumbrados a artilugios que sacian cualquier necesidad, los humanos podrían terminar pareciéndose a animales domésticos.
Podrían perderse aptitudes sociales como comunicarse e interactuar con otros, junto con emociones como enamorarse, sentir simpatía, confianza y respeto. La gente se volvería cada vez más incapaz de preocuparse por los demás y trabajar en equipo.
Físicamente comenzarían a parecer más juveniles, con barbillas contraídas por tener que masticar menos al consumir comida procesada.
También habría más problemas de salud debido a la dependencia en la medicina, debilitando los sistemas inmunológicos. La prevención de muertes ayudaría a preservar los defectos genéticos que provocan cáncer.
Según el Dr. Curry, "mientras la ciencia y la tecnología tienen el potencial de crear un hábitat ideal para la humanidad en el próximo milenio, existe la posibilidad de una monumental resaca genética durante el siguiente milenio por ser demasiado dependientes en la tecnología, reduciendo nuestra capacidad para luchar contra las enfermedades o nuestra habilidad evolutiva de llevarnos bien con los demás".

Nova eina electoral

2006-10-12T09:08:00.000Z

Mireu quin invent he trobat a les pàgines de ciència de la BBC!

Tecnología al servicio de la mente

En la exhibición se exploran los
secretos de la mente.
¿Alguna vez se preguntó hasta qué punto es posible
desarrollar el potencial del cerebro, y si la tecnología puede y debe ayudar a
este fin?
Estos son algunos de los temas presentes en una exhibición que se
acaba de inaugurar en el Museo de Ciencia de Londres.
La exhibición se llama
"Neurobiótica, el futuro del pensamiento" y explora de qué manera la tecnología
puede ayudarnos a leer el pensamiento o, incluso, mover objetos con la mente.
Uno de los experimentos se llama "Imagen de Resonancia Magnética funcional",
o fMRI, por sus siglas en inglés, y deja ver, en principio, si una persona está
mintiendo con sólo escanear su actividad cerebral.
El perfeccionamiento de
esta técnica, creen algunos, podría llevar a que sea utilizada en los juicios.
"Bola mental"
También hay una máquina especial que es utilizada para
activar o dormir parte del cerebro mediante impulsos magnéticos.
Esta
tecnología ha sido utilizada para darle una idea a la gente de cómo se sentiría
tener poderes mentales extraordinarios.
Otro objeto en exhibición es una
especie de gorra de electrodos que le permite a la gente controlar objetos con
la mente.
Según Rachael Bowden, funcionaria del museo, una de las
atracciones más populares sin duda será la "bola mental", un juego en el que la
gente intenta mover una bola por medio de sus ondas cerebrales.

Muuu no siempre es igual a muuuu

2006-08-24T07:30:00.000Z

Muuuuuuuuuuuu..... (acento del norte de América del Sur).-Me parece que esa vaquita es de Buenos Aires.
-Te equivocas, si bien camina con paso rápido como si estuviese apurada por llegar al trabajo, su mugido es típico de las vacas santafecinas.
No se asuste, este diálogo es ficticio pero según las más recientes teorías de los especialistas en lenguaje, esta conversación podría ser tranquilamente parte de la realidad, ya que las vacas, al igual que los seres humanos, parecen tener acentos regionales.
Los expertos decidieron ahondar en el tema después de escuchar que varios ganaderos hablaban de la diferencia de acentos en los mugidos de su ganado vacuno, dependiendo de qué parte del país provenía.
John Wells, profesor de fonética en la Universidad de Londres, señaló que estas variaciones ya habían sido notadas con anterioridad en los pájaros.
Los granjeros del condado de Somerset en Inglaterra, que notaron este fenómeno, creen que se debe al estrecho vínculo que existe entre ellos y sus animales.
"Yo paso mucho tiempo con mis vacas y definitivamente, ellas mugen con el acento de aquí", dijo Lloyd Green, un granjero de Glastonbury.
"Cuando conversé con colegas de otras regiones, me dijeron que habían notado lo mismo que yo", agregó.
"Es igual con los perros, cuando más cerca estás de tus animales, para ellos es más fácil agarrar el acento".
Todo queda en familia
Escuche a la vaca de Essex
Escuche a la vaca de Norfolk
Escuche a la vaca de los Midlands
Escuche a la vaca de Sommerset
Wells en cambio cree que el acento proviene del contacto con sus pares.
"Este fenómeno está demostrado en los pájaros. Puedes encontrar distintos acentos dentro de la misma especie, en distintos lugares geográficos".
"Esto puede ser cierto también en las vacas. En pequeñas poblaciones de animales, como es el caso de un hato de vacas, se pueden encontrar variaciones dialectales identificables, que se contagian entre el grupo".
Jeanine Treffers-Daller, experta en lingüística de la Universidad de Bristol, está de acuerdo con la teoría de que el acento está influenciado por la familia.
"Cuando aprendemos a hablar, adoptamos el acento de nuestros padres, esto mismo puede decirse de las vacas de nuestra región".
¿Y usted, está de acuerdo con esta teoría? ¿Ha notado que las vacas de su país o región mugen con un acento en particular? Envíenos su comentario a través del formulario a la derecha de la página.
Y si se atreve a imitar el sonido que hacen las vacas de su país, no olvide colocar su número telefónico, que nosotros nos comunicaremos con usted.

Oh, là, là! La France!

2006-08-06T09:20:00.000Z

Los oficiales de policía de París están en alerta: buscan mujeres tomando sol en topless en las playas junto al Sena.
Aquellas que se arriesgan a asolearse sin cubrirse, o que usan trajes de baño muy provocativos, pueden terminar pagando 38 euros por fomentar, según las autoridades, conductas antisociales.
Vea el reportaje de BBC Mundo.

Ai, que la França ja no és el que era! I aquella França del Perpignà S, i aquelles franceses que venien a les nostres sorres... Ai!

De la BBC

2006-08-04T07:00:00.000Z

El mono vigilante
Geeta Pandey BBC, Delhi

Miles de monos deambulan por las calles de Delhi alterando el orden público.Las autoridades del metro de Delhi han contratado los servicios de un mono langur de cara negra para que proteja a los pasajeros, asustados por los ataques de otros monos más pequeños.
El mono vigilante se mantendrá un mes atado con una correa en una de las principales estaciones de Delhi, desde donde espantará a los simios vándalos.
Su dueño recibirá US$150 por los servicios prestados.
La medida fue tomada luego de un par de incidentes en junio pasado cuando monos "rebeldes" abordaron los trenes del sistema de transporte público, asustando a los pasajeros.
Miles de simios deambulan por las calles de la ciudad y son vistos a veces como alteradores del orden público.
Sentadito en un rincón
Un vocero del metro de Delhi, Anuj Dayal, dijo que en uno de los incidentes registrados, un mono abordó uno de los trenes en la estación de Chandni Chowk y viajó cerca de tres kilómetros y medio, antes de descender.
Estaba simplemente sentado en una esquina, pero la gente estaba tan asustada que el vagón permaneció vacío hasta que el mono se bajó
Anuj Dayal, vocero del metro de Delhi"Estaba simplemente sentado en una esquina, pero la gente estaba tan asustada que el vagón permaneció vacío hasta que el mono se bajó".
Los hindúes consideran a los monos como animales sagrados y muchas veces éstos deambulan por las áreas turísticas.
Los devotos los alimentan con bananas y maní, pero cuando no se les suministra comida, suelen atacar a la gente y robarles la comida.
Tanto el gobierno como grandes compañías contratan los servicios de monos langur para mantener a los otros simios alejados de sus edificios.
Una gran cantidad de estos monos revoltosos han sido capturados en la calles de la capital y son mantenidos en grandes jaulas ubicadas en las afueras de la ciudad.
Pero como ningún otro estado de India quiere recibir a los animales capturados, por ahora su futuro se mantiene incierto.

Arquímedes

2006-08-03T10:28:00.000Z

Jueves, 3 de agosto de 2006 - 01:55 GMT
Envíe esta nota por e-mail
Imprima esta nota
"Un fax del siglo III A.C."
Jonathan Fildes BBC Ciencia

El descubrimiento brinda información de gran valor para entender al matemático griego.
Una serie de textos escritos por el físico y matemático griego Arquímedes, una de las mentes más notables de la antigüedad, y que habían permanecido ocultos debajo de una serie de imágenes y textos fueron revelados por científicos de EE.UU.
Utilizando una técnica no destructiva conocida como fluorescencia de rayos X, los investigadores de la Universidad de Stanford fueron capaces de escudriñar a través de estos añadidos para leer el texto que se encontraba por debajo.
El pergamino fabricado con piel de cabra recoje detalles importantes del trabajo de Arquímedes, obra que es considerada como la base de la matemática moderna.
Entre los escritos se halla la única versión en griego que se conoce de su tratado "Sobre los Cuerpos Flotantes", además de la primera copia que ha sobrevivido desde la antigüedad de su "Teoría de los Cuerpos Mecánicos".
No hubo nadie como Arquímedes antes de él. (...) Nada puede ser mejor que poder releer el trabajo de una de las figuras más grandes de la civilización occidental
Will Noel, director del proyecto.En estos tratados, el matemático nacido en el siglo III antes de Cristo llegó a desarrollar descripciones numéricas del mundo real.
"Nu hubo nadie como Arquímedes antes de él", dice Will Noel, curador de manuscritos y libros raros del museo de arte Walters, de Baltimore, y director del proyecto.
"Nada puede ser mejor que poder releer el trabajo de una de las figuras más grandes de la civilización occidental".
"La octava maravilla"
Poder descubrir los escritos de Arquímedes presenta un gran reto para el equipo encargado de revelar estas imágenes.
Los textos originales fueron transcritos al pergamino por un escriba anónimo en el siglo X.

Se logró develar los textos originales gracias al hierro presente en la tinta con la que fueron escritos.Tres siglos más tarde un monje de Jerusalén llamado Johannes Myronas recicló el manuscrito al hacer de él un palimpsesto (voz griega que significa borrado nuevamente).
Para poder crear un palimpsesto se debe raspar el pergamino, de forma que se elimine el texto original para que éste puede ser utilizado una vez más.
Para confeccionar un libro con este material de segunda mano, el monje además cortó las páginas a la mitad y las colocó de lado.
Noel considera el palimpsesto de Arquímedes como "la octava maravilla del mundo".
"Uno nunca puede obtener tres textos provenientes de la antigüedad que han sido hechos palimpsestos juntos en un sólo libro", dijo a la BBC. "Es algo de lo que no se ha oído antes".
El monje rellenó este papel reciclado con plegarias ortodoxas griegas.
Luego, en el siglo XX, se le agregaron imágenes religiosas realizadas en pintura dorada para resaltar el valor del tomo.
El resultado fue la casi total destrucción de los textos originales, dejando apenas algunos trazos de la tinta original utilizada por el escriba del siglo X.
Luz brillante
Anteriormente el palimpsesto había sido estudiado utilizando varias técnicas ópticas y digitales de la imagen, pero aún así mucho del texto permanecía escondido.
Los investigadores se volcaron a una nueva técnica conocida como fluorescencia de rayos X, con la que lograron revelar los detalles definitivos de los escritos.
En el caso del palimpsesto, esta técnica resultó bastante útil, ya que la tinta original para documentar el trabajo de Archímedes contenía hierro.
"Cuando los rayos X choca con un átomo de hierro emite una radiación característica, que lo hace brillar", explica el doctor Uwe Bergman, del laboratorio de sincrotrón de la unidad de radiaciones de la Universidad de Stanford, donde se lleva a cabo el trabajo.
Es como recibir un fax desde el siglo III A.C. Es un sentimiento sensacional
Will Noel, director del proyecto."Cuando haces un registro de este brillo se puede reconstruir la imagen de todo el hierro presente en el libro".
Las palabras brillantes son mostradas en el monitor de un computador, dándole a los investigadores el primer vistazo al texto en alrededor de 800 años.
"Es como recibir un fax desde el siglo III A.C.", señala Noel. "Es un sentimiento sensacional".
Cada una de las páginas toma unas 12 horas para ser reconstruída.
Por lo pronto, el equipo tiene hasta el 7 de agosto para escudriñar el palimpsesto, antes de que el laboratorio de sincrotrón sea apagado por mantenimiento.
Durante ese tiempo, ellos esperan poder llegar a escanear entre unas 12 y 14 páginas.

golf

2006-08-01T07:23:00.000Z

El ple del consistori de l'Ajuntament de Tortosa, ajorna la decisió sobre el futur del camp de golf i el polígon d'habitatges adjunt projectat a Vinallop.

vistes les raons donades pels grups polítics, em pica la curiositat i em demano si el golf mereix la pena com a esport; si mereix la pena més que altres esports i a tot cas, si és més o menys el.litiste que altres esports.

D'entrada, recordo que per tot hi ha clubs de tennis on, fins fa pocs anys es vetava l'entrada al personal de menys "alçada" d'un determinat nivell social; fins i tot solien ubicar-se dits clubs al bellmig d'urbanitzacions exclusives. De fet, a Tortosa, el club de tennis el trobareu a la Carretera de la Simpàtica, i no a l'antic barri de Sant Jaume, sota el Passeig de Ronda del castell de la Suda.

Fet i fet, m'endinso per tot un maremàgnum de quadres estadístics de les federacions d'esports i la conclusió és espatarrant. El tant denostat golf d'avui en dia, és un dels sis esports amb més llicències federatives d'Espanya i també de Catalunya, amb un índex de creixement que ben aviat superarà al bàsquet i el col.locarà en tercer lloc, darrera de l'omnipotent futbol i la caçera. A banda, a Catalunya es comptaven a l'estadística oficial del 2005, 67 clubs de golf, ja.

M'aturo un moment a reflexionar les raons dels que es neguen a la construcció del camp de golf a Vinallop. Vagi per endavant que a mi també em sembla una pràctica força el.litista i que solament interessa a l'1% dels europeus, avui en dia.

si més no, tampoc entenc la furia contra l'extensió del golf, quan aquesta mateixa protesta no s'ha tingut contra els tennis, per exemple; sobretot quan gosen demanar subvencions públiques, com alguna vegada ha passat a Tortosa.

D'altra banda, tampoc entenc que ningú alçi la veu pel manteniment d'instal.lacions de ciclisme i natació, donades les baixes llicències que es donen: No arriben a 50.000 a tota Espanya. En canvi, ningú reclama instal.lacions per a la pràctica del judo, quan resulta que és la sisena pràctica esportiva federada.

A mi em sembla que les instal.lacions que més hauria de procurar l'administració, són els camps de petanca, ja que amb les seves gairebé 30.000 llicències actuals i donada l'evolució de la piràmide poblacional, és segurament la pràctica esportiva de millor futur; això sí, mentre no s'assocïi a cap polígon d'habitatges, ja que aleshores, potser també serà una pràctica el.litista i sectària.

No vull passar ara per un golfista de pro, déu me'n guard de malferir-me amb un pinçament ciàtic! El que voldria demanar són raons més ben fonamentades per anar contra el golf. A més, qui em diu a mi que l'Ajuntament de Tortosa no subvencionarà la pràctica d'aquest esport de bona classe entre els xiquets d'ètnies més desfavorides, com fa actualment amb els abonaments a la piscina municipal, i així evitarà tenir-los bambant pels carrers, apunt de fer malifetes... El que no entenc és perquè no els abona també al tennis o al futbol (evitem la caçera, per si de cas).

Les raons lligades a l'explotació immobiliària associades al golf són farisaiques. Què no van lligades les noves piscines a un complex comercial? I a quin fons perdut va lligat el camp de futbol i la moda de gespa artificial? I el drenatge del riu per un canal navegable: per a quines barques? I el polígon de tir olímpic, pagat per butxaques privades però d'ús de les forces públiques? I en fi, el famós velòdrom: Pista de ball peraltada, aquest ha estat el seu ús major, la qual cosa no em sembla malament, donada l'evolució dels estils musicals... Jo demanaria una mica de reflexió. Si els promotors del golf especulen, també especulen els altres.

Per favor, fiquem sobre la taula raons millors que un rebutg de moda.

Innocents

2006-07-31T16:31:00.000Z

Innocents. Esgarrifat, em demano quants innocents han de morir. He jutjat i ja no em quda cor per seguir-ho fent. Tot judici és susceptible de mil raons a favor i en contra, totes amb grau de validesa. Però ja n'estic fart, de tantes raons. Sembla que els humans solament tenim raons per a justificar l'acte més vil: L'assassinat, individal o col.lectiu,; a vistes o a cegues. I curiosament, sempre acabem invocant la raó última, la més alta: Déu. Fins i tot per a això som lliures. Matar per un món millor. Enrunar per construir una nova vida. Expulsar per tenir espai. Per què són els polítics els dissenyadors de les nacions? Qui els atorga el dret sobre tanta responsabilitat? A uns, direm que la democràcia; a d'altres, simplement la força bruta: A la fi, tots s'asseuen al voltant de la mateixa taula. Quin fracàs per a les escoles diplomàtiques de tot el món, les guerres! I per a tots els catecismes, també. De què ens val ser animals amb dots d'enraonar, si solament volem tenir la raó, no parlar. La humanitat solament canvia a cops de tragèdia, quan la necessitat imposa l'arribada a les fonts de producció de noves lleves de grups humans, mentre els poderosos s'ocupen de la conquesta sobre l'altri. Així, quan no hi ha prous homes perque són al front, es recluta les dones a ls fàbriques i als serveis; les quals, després de les hostilitats, ja no tornaran a casa i prou. són ja força laboral. Igual amb els vells i els xiquets, allà on cal i es pot tirar-ne mà. Tat miserables som les homes?

Un antic rei sembla que va tenir clar que el poder se sustenta sobre l'extermini de l'enemic, i va manar executar tots els nens.

Una de pirates

2006-07-27T13:04:00.000Z

Al tall de les notícies que ens arriben de l'arxipèlag canari, l'allau humana des d'Africa no s'atura. A les oficines diplomàtiques desempolsen vells projectes d'ajut, d'inversió, d'actuació sobre el continent. Difícil d'empomar, avui en dia. Tenim un continent famolenc, expoliat, massacrat, on cap empresa amb dos dits de front intenta invertir donades les nefastes condicions de desenvolupament. Allà solament prosperen els senyors de la guerra, els contrabandistes de matèries primeres i materials preciosos, els majoristes de vehicles 4x4 i de motors d'embarcacions, aptes per a caiucs, pasteres i llançaderes de haixix.

Cada cop que veig un jove africà, en especial si és subsaharià, no puc deixar de pensar en els nens soldats. Imagineu, nens obligats a matari morir, obligats a drogar-se i prostituïr-se, que un bon dia salpen cap a Europa; però a Europa no hi ha oportunitats. Què haurà de fer aquesta joventut? Són fills de la furia.

Europa envelleix, avui, no tan placidament com pensava fer-ho, segurament ara fa vint o trenta anys. Tanseval. Europa, a glops de sang, s'ha regenerat en el continent més avançat socialment. és cert que ara no mana més que els nordamericans o que els petits jueus i que en canvi, rep tot el menyspreu possible pel seu benestar.

Jo crido a aixecar la cara. Europa ha de sentir orgull del seu benestar i de la possibilitat que dóna de mantenir-lo i d'augmentar-lo. Europa també, fins no fa més de 60 anys, és filla de la furia. Nosaltres sabem com cau un continent sencer i com s'aixeca. Això és el que millor podem ensenyar els africans, que rondinen perduts sota el Sahara. Sí, els europeus hem explotat i encara explotem el món; però no som mai els únics. Ni els pitjors.

Cap continent com Europa ha experimentat fòrmules polítiques que persegueixin el benestar social de la majoria de la població; de vegades, a costa de grans sacrificis; de vegades, fracassant. Però Europa mai deixa d'intentar-ho. És això el que hem de fer per Africa: Ajudar-los a ser africans. A crear Africa.

Hi ha el perill,en aquell continent, que s'acabi convertint en un immens parc natural, al voltant del qual es creïn les residències per a rics i d'on s'extrau la població humana autòctona per amuntegar-la en suburbis de ciutats de fang, enmig les deixalles i sense cap possibilitat de vida.

El segon dia

2006-07-22T07:12:00.000Z

Per què "Antibalas"? Ja sabeu que és un grup musical. Era una manera fàcil i ràpida d'encapçalar el blog. A més, és un nom prou definitiu. Malgrada la meva condició humana, tinc a gala el rebuig de la violència. Sóc conscient que això és un engany, també, ja que els humans sempre sabem ser violents. Potser d'una manera bruta, a queixalades, grapejant el cos de l'adversari, guturals, com ens és donat des de l'origen de l'espècie. Potser d'una manera més subtil, mitjançant les eines que la intel.ligència fabrica, siguin armes de matar (de defensa, en diem, pecadors), siguin pactes i confabulacions amb altres humans contra tercers. En definitiva, per molt pacífics que siguem, ens és difícil defugir la condició d'espècie supervivent, adaptable, depredadora, autorreguladora; si fins itot per demanar la pau hem de cridar i tallar carrers! En canvi, els humans també solem ser uns grans covards, imagino que fruit de les mateixes coses que ens fan ser tan extremadament violents. En fi, suposo que la dotació d'intel.ligència encara ens supera en la nostra condició animal.

Llavors, trio Antibalas en homenatge al grup americà que duu el mateix nom i en homenatge també a la intel.ligència que hauríem de perseguir assolir.

A nit, vaig veure un reportatge sobre les bandes armades de Medellín, Colombia. Dues coses em van cridar l'atenció: L'extrema joventut dels integrants i de tot l'entorn, d'una banda i, per altra banda, l'estadi en què aquest grup humà resideix: analfabetisme, descontrol de natalitat, armes, droga, diners, desocupació, pobresa.... Per un instant, el Londres de Dickens va venir-me al cap; i el Nova York de la Fundació; i el París de la Comuna,; i les masses pre-botxeviques i, en fi, certes reflexions sobre el perquè de la revolució i el què de la revolució: La guerra entre rics i pobres, la guerra a la fam.

Parlant de fam.

Sembla ser que sobre el 2050 sofrirem un fort augment de la calor. Unc científics ja n'experimenten els efectes d'aquesta possibilitat. Diuen que cada grau d'augment equival a traslladar simbòlicament uns 200 quilòmetres al sud la notra ciutat. si això és així, aviat farem cap tots al centre de la terra d'en Juli Verne! Fora bromes, el que això reflecteix i ja ara mateix és el canvi social mundial i que encara ens resistim a acceptar. Els ciutadans del sud (bé, els humans del sud, que la condició de ciutadans encara els la racanejem) ja pujen cap a llocs més fresquets, a banda de que vinguin per millorar llurs expectatives, per sobreviure, vaja. Jo em pregunto, si nosaltres, ciutadans (nosaltres sí) del Primer Món actual, arribem a patir tanta calor com ara fa al Sahara, independentment de les condicions econòmiques de la nostra zona, jo em pregunto, no mirarem de traslladar-nos a viura a llocs de clima més suau? Llavors, perquè els neguem la possibilitat als altres humans? Ah! són una altra tribu; Ah! és el domini dels territoris de caçera; Ah! és la conservació del clan, el control de les femelles!

Uns científics alemanys volem clonar un neanderthal a partir de les mostres de l'ADN que se'n conserven, per allò de aprendre més d'aquella altra espècie humana que fa tant va conviure amb l'homo sàpiens. Jo crec que, vist el desenvolupament de l'homo sàpiens, no som gens lluny d'aquella primera època i no devem ser gaire diferents, tret de la moda. D'altra banda, crec que ho fan per allò de que el vell neanderthal era el primitiu europeu, que se sàpiga i deu ser allò que els ve de raça, el fons de la investigació.

I bé, avui tindrem una tanda més de conflicte semita. Francament, no sé perquè ens esglaiem tant. Si obrim una mica més el prisma, solament difereix d'altres conflictes (hutus i tutsis, per exemple; serbis i bosnis, etc) en l'armament atòmic dels jueus. Contràriament a moltes veus, jo no penso que Europa sigui hipòcrita; el que sí penso és que Europa paga molt una guerra que no és la seva: A nosaltres, en especials els continentals (UK veurà ella mateixa), els jueus ja ens han costat prou i els palestins, també. Si tots els diners ficats allà i automàticament fusos, en corrupció o a cop de bomba, els haguèssim invertit al nostr sòl, millor ens aniría. Prou de invertir en males empreses: Orient Mitjà, mentre EUA no canvïi, no val la pena ni un ral. Aquesta és per a mí, la hipocresia, la de pagar per uns altres. Europa és un continent social, doncs vinga, feina i més social democràcia.

Stop.

Tortosa, la meva ciutat (o jo un ciutadà d'ella), ha entrat al segle setze a cop de trabuc, per onzena vegada consecutiva. Jo, és que vaig marxar a la platga, ho confeso. Sóc una mica disident, sobretot de les clatellades dels xiringuitos que res tenen a veure amb el segle setze. A més, fa massa calor per als ostentosos vestits d'època. Si més no, estic segur que avui farem una immersió a la festa. Us hi convido. Total, és la gent qui fa les coses bones o dolentes. Voslatres mateixos.

croquis

2006-07-21T07:23:00.000Z

Encara de matinada, començo l'artifici. Per esme, sense ànsia. Avui també serà un dia xofogós. Per animar-me, engego els "Turntables on the Hudson", que són music de la vora d'un altre riu, un gran riu d'un continent on tot ha de ser gran. De riu a riu i perque se m'endú el corrent, faig jo, com al joc de l'oca. Engego a rodar aquest blog, a veure on va. Li he clavat el titol d'un grup de musica, després de l'habitual grapejada de llibres en busca d'un joc de paraules al vol o d'una frase memorable. Res, tan de matinada. Són tàctiques clàssiques. Deixo caure els dits pel teclat, calentant l'enginy: No sé a quina hora visita la inspiració; tampoc he quedat amb la regla gramatical. Les esperes, sempre són llargues. Sobretot si et toca dret i apretat en cúa. Cavilo i cavilo a què puc dedicar aquest preciós espai que goso obrir per compartir. Treball en equip, assertivitat, empatia... Són les paraules del dia, les que em venen al cap. Però quines són les que jo vull? Passejant per altres indrets he vist que la gent publica notícies, comentaris sobre noticies, editorials sobre noticies, rèpliques i fins i tot hi ha qui publica coses de les arts. Jo, em penso que de moment solament parlo sol. Rondino. Bé, el remuc és el primer pas ans de la paraula; qui sap si després s'encadenarà un pensament i d'aquest en sorgirà una idea i aquesta sí és una bona cosa a compartir. Una idea. Pluja d'idees en plena sequera. Rius escolats, pantans xuclats... Si és que fa un sol que bada les pedres, sempre s'ha dit. Ja no vull ni dir el que fem les persones; bé, els humans, que de persones... Caldria escarbar molt de genoma i si no us ho creieu, a la vista està la qualitat seminal d'avui en dia (avu en dia, perque s'investiga, que abans vès a saber).

Fem un alto. He titllat aquest monòleg de cròquis. De què? Quin paisatge als peus, quina ruta, quin món s'obre allà vaig? Voilà Italo Calvino amb el seu llibre "Si una nit d'hivern un viatger". Grapillem la taula de l'index:

Si una nit d'hivern un viatger
Fora del poblat de Malbork
Treient el cap des de l'abrupta costa
Sense tèmer el vent ni el vertígen
Mira cap a baix on l'ombra es fa densa
En una xarxa de linees que s'entrellaçen
En una xarxa de linees que s'intersequen
Sobre l'estora de fulles il.luminades per la lluna
Al voltant d'una fosa buida
Quina història espera la seva fi allà sota?

Quina història? Se m'acut que podria encetar un guinet. D'entrada, una petita sinòpsi; després, un esquema dels blocs, oberts, res d'un guió de ferro com els dels anys trenta; tampoc tant obert com els psicodèlics dels setanta i vuitanta que acabaven molts en pura bromera. No, res de bromera, que la sal ja en fa prou.

Bé, avui, pujaré a La Foradada. És un bon mirador per trobar una idea. De passada, revises l'actualitat de l'Ebre. Avui, l'actualitat i la fantasía del passat, amb la representació tortosina del XVI. Per cert, crec que perd pistonada.